Emp¨²ries o els carrers?

El president Aragon¨¨s va triar ahir, per al seu discurs amb motiu de la Diada, les ru?nes grecoromanes d¡¯Emp¨²ries, al Baix Empord¨¤. Per si mateix, l¡¯Empord¨¤ ¨¦s terra de nacionalistes, encara que tradicionalment havia estat bressol de federalistes, en especial a la part de dalt. Si fem cas del simbolisme dels llocs, no hi ha dubte que l¡¯Empord¨¤ presenta un perfil molt m¨¦s nacionalista que els carrers de Barcelona, ciutat cada cop m¨¦s castellanitzada, cosmopolita per tradici¨® i, doncs, for?a aliena a les causes endog¨¤miques.

Per¨° m¨¦s important que aix¨° ¨¦s el fet que les ru?nes d¡¯Emp¨²ries evoquen dues civilitzacions d¡¯una gran categoria i d¡¯una repercussi¨®, en la vida de quasi tots els pobles del continent, nom¨¦s comparable a la influ¨¨ncia del cristianisme.

Gr¨¨cia, la col¨°nia m¨¦s antiga instal¡¤lada a Emp¨²ries per raons b¨¤sicament comercials, va ser la inventora ¡ªno es pot dir d¡¯altra manera¡ª de la democr¨¤cia atenenca en temps de P¨¨ricles, un cop passats el govern dels eup¨¤trides, els monarques i els arconts. Les lleis de Sol¨® havien sembrat entre els atenencs el desig de la just¨ªcia universal i de la igualtat entre els ciutadans lliures, i aquesta va ser la lli?¨® recollida per P¨¨ricles.

Va ser ell qui, durant m¨¦s de trenta anys, despr¨¦s de v¨¨ncer les invasions dels perses, va donar solidesa a la construcci¨® d¡¯aquest govern del demos que avui anomenem, amb orgull i agra?ment, democr¨¤cia. Aix¨ª va adre?ar-se a l¡¯assemblea de ciutadans, des del pujol que anomenaven Pnyx, en homenatge als homes que havien mort per la p¨¤tria: ¡°El nostre govern no pret¨¦n imitar el dels nostres ve?ns; som, ben al contrari, un exemple per a ells (...). Quan un ciutad¨¤ es distingeix dels altres pel seu car¨¤cter, el poble el designa per als c¨¤rrecs p¨²blics, no per dret de classe, sin¨® com a recompensa pels seus m¨¨rits. La pobresa no ¨¦s cap impediment entre nosaltres per ostentar c¨¤rrecs p¨²blics; qualsevol ciutad¨¤ pot servir la p¨¤tria, per humil que n¡¯hagi estat el naixement. No hi ha privilegis a la nostra vida pol¨ªtica ni en les nostres relacions privades; no tenim recels els uns dels altres, ni ens ofenem pel que facin els nostres ve?ns, encara que no ens agradi (...). Un esperit de mutu respecte preval en els nostres actes p¨²blics, i el respecte a l¡¯autoritat i a les lleis ens impedeix d¡¯actuar malament¡±.

M¨¦s enll¨¤ del contingut d¡¯aquest discurs, en la democr¨¤cia atenenca va ser d¡¯all¨° m¨¦s important la pr¨¤ctica d¡¯una eloq¨¹¨¨ncia moral i pol¨ªtica de primer ordre, que despr¨¦s s¡¯ha repetit, per posar dos exemples notables, al Parlament angl¨¨s i en figures de la nostra hist¨°ria pol¨ªtica, com en els casos de Castelar, d¡¯Aza?a o de Camb¨®, tots tres enemics de la xerrameca i les paraules buides.

Aquesta lli?¨® grega ¡ªamb noms tan assenyalats com L¨ªsies, Teofrast, Is¨°crates i, sobretot, Dem¨°stenes i ?squines¡ª va passar, com ¨¦s ben conegut, a les institucions pol¨ªtiques de Roma, en especial al temps de la Rep¨²blica. Cicer¨®, per esmentar l¡¯exemple m¨¦s gran de la suma de virtut, patriotisme i amor a la veritat, va pagar amb la vida la seva tend¨¨ncia insubornable a parlar clar contra els enemics de Roma i el seu Senat. Nom¨¦s cal recordar el que va dir arran de la conspiraci¨® de Catilina: ¡°Fins quan, Catilina, abusar¨¤s de la nostra paci¨¨ncia? [Aqu¨ª podr¨ªem substituir aquest nom per uns quants de nostrats.] Fins a quin l¨ªmit es llan?ar¨¤ la teva aud¨¤cia sense fre? (...) O tempora, o mores¡±. Si la historiografia ha pogut qualificar Cicer¨® com ¡°el m¨¦s gran ciutad¨¤ de Roma¡±, no ha estat tan sols pel seu consolat ni per la seva valentia; tamb¨¦ ha estat per la seva capacitat d¡¯enfilar una llarga s¨¨rie de discursos molt ben constru?ts, i amb una llengua llatina que va assolir, al costat de la de Virgili, les m¨¦s altes cotes. Els senadors que van sentir aquell discurs de Cicer¨® van quedar commoguts i conven?uts (no persuadits, ni enganyats), i van exclamar, quan el senador conspirant va voler tornar-s¡¯hi: ¡°Calla, Catilina! Marxa, enemic de la p¨¤tria! Tra?dor!¡±.

El que resulta corprenedor ¨¦s que aquest t¨ªtol, ¡°tra?dor¡±, hagi anat a parar als llavis d¡¯aquells que detesten els homes de di¨¤leg sense ser capa?os d¡¯articular, com hi obligava l¡¯eloq¨¹¨¨ncia pol¨ªtica de Gr¨¨cia i Roma, cap altra cosa que frases fetes, quasi totes mancades de veritat i de sentit: ¡°Ho tornarem a fer!¡±, ¡°Els carrers seran sempre nostres!¡±, ¡°La democr¨¤cia est¨¤ per damunt de les lleis¡± o ¡°Tenim un mandat del poble¡±. Quin poble? Tot el poble, o nom¨¦s els parroquians?

Quina bona tria de l¡¯escenari per a un discurs, la del nostre president! Potser s¡¯hi haur¨¤ colat alguna mentida, alguna promesa messi¨¤nica, alguna frase purament ret¨°rica. Per¨°, en qualsevol cas, l¡¯eloq¨¹¨¨ncia d¡¯un discurs ben parlat i ben organitzat sempre ser¨¤ m¨¦s cre?ble i m¨¦s honorable que els esl¨°gans banals, els crits, els insults, la gresca uniformada i el xivarri: all¨° que T¨¤cit va anomenar lucrosa et sanguinolenta eloquentia. Fugim-ne com de la pesta.