¡®Sol a Berl¨ªn¡¯

El matrimoni format per Otto i Elise Hampel vivia d¡¯una manera discreta a la ciutat de Berl¨ªn, capital del III Reich. Ella treballava a l¡¯associaci¨® femenina dita Frauenschaft, i ell, a m¨¦s d¡¯ocupar un c¨¤rrec d¡¯import¨¤ncia en una empresa de mobles que va acabar fabricant solament ta¨¹ts, pertanyia tamb¨¦ a una organitzaci¨® vinculada al partit nazi. Tot rutllava de primera, per a tots dos, el 1940 ¡ªany en qu¨¨ Alemanya va ocupar Fran?a sense gaires problemes¡ª, fins que Elise va rebre la notificaci¨® de la mort d¡¯un seu germ¨¤ durant aquesta ocupaci¨®. Llavors Elisa i Otto Hampel, tan discrets, tan submisos al nou ordre pol¨ªtic d¡¯Alemanya, tan dom¨¨stics com encara ho s¨®n la major part de les fam¨ªlies petitburgeses de les terres d¡¯Alemanya, mediocres conformats com nom¨¦s poden ser-ho els antiherois, van decidir, colpits per aquesta not¨ªcia luctuosa, iniciar un acte de resist¨¨ncia secreta contra el Reich i contra Hitler: es van dedicar a escriure cap a dues-centes postals i prop d¡¯una dotzena de cartes ¡ªque dipositaven dissimuladament en escales de ve?ns¡ª, en les quals execraven el dictador i tot el sistema pol¨ªtic del nazisme, i exhortaven la poblaci¨® a la desobedi¨¨ncia civil i a la revolta: una acci¨® que, segons les lleis del Reich, equivalia a un acte de lesa tra?ci¨® i comportava la tortura, seguida de l¡¯execuci¨®. Despr¨¦s que un parell de comissaris incompetents de la Gestapo passessin dos anys de cerca infructuosa, el matrimoni Hampel va ser detingut el 1943, inculpat, sotm¨¨s a judici i executat: hi ha una placa on vivien, al n? 10 del carrer d¡¯Amsterdam, a Berl¨ªn, que recorda els fets.

Hans Fallada, novel¡¤lista i publicista (1893-1947), va escriure en quatre setmanes de 1946, a inst¨¤ncies d¡¯un editor i en plena efervesc¨¨ncia quieta del dit ¡°proc¨¦s de desnazificaci¨®¡± ¡ªproc¨¦s que, malgrat la pr¨¤ctica de l¡¯ull gros, va desnazificar Alemanya molt m¨¦s que la transici¨® espanyola no ha desfranquitzat Espanya¡ª el llibre Jeder stirbt f¨¹r sich allein (Tothom mor sol), ara tradu?t al catal¨¤ per Ramon Monton amb el nom Sol a Berl¨ªn (Barcelona, Edicions de 1984, 2011), despr¨¦s que una revifalla de l¡¯obra hagi aconseguit a mig m¨®n un ¨¨xit enorme i despr¨¦s que Primo Levi, quan l¡¯obra es va publicar origin¨¤riament, digu¨¦s, amb un punt d¡¯exageraci¨® ¡ªpotser no n¡¯era cap, a final dels anys 1940¡ª que aquesta novel¡¤la era ¡°el millor llibre que mai s¡¯hagi escrit sobre la resist¨¨ncia antinazi a Alemanya¡±.

El llibre ¨¦s molt bo, i no hi ha tan gran quantitat de documents que ens permetin d¡¯entendre la vida quotidiana a la capital del III Reich durant els anys de la segona guerra mundial i l¡¯apocalipsi del nazisme. Els senyors Hampel van ser rebatejats com a Quangel a la novel¡¤la de Fallada, per¨° els fets que s¡¯hi narren estan fidedignament basats en els protocols que el novel¡¤lista va aconseguir de mans de les noves autoritats, despr¨¦s de la guerra, gr¨¤cies als bons oficis del seu editor, que es delia per tenir una novel¡¤la popular ¡ªvull dir que Fallada no ¨¦s abstr¨²s com Hermann Broch ni ambigu com Thomas Mann, per¨° va resultar ser m¨¦s transparent que els altres dos. A la novel¡¤la, a m¨¦s del farciment novel¡¤lesc, molt reeixit, del personatge d¡¯Enno Kluge, home pusil¡¤l¨¤nime i ploraner, covard i jugador, faldiller i poca cosa, i a m¨¦s del personatge de la Sra. Rosenthal, anciana jueva que acaba sent llen?ada per la finestra per quatre criminals que han anat a casa seva a robar-li el poc que li quedava despr¨¦s de la Nit dels vidres trencats, en aquesta novel¡¤la, d¨¨iem, Fallada va tenir l¡¯encert de presentar una cara del nazisme que sovint ens ha passat desapercebuda a causa de l¡¯impacte que l¡¯holocaust ha despertat en tota persona amb dignitat: vull dir el grau de corrupci¨®, venjan?a, delaci¨®, arbitrarietat, prepot¨¨ncia, degradaci¨® moral i por, en especial, que inundava i ofegava totes les ¨¤nimes de la poblaci¨® alemanya durant els anys 1933 a 1945. Alguna cosa d¡¯aix¨° ja la sab¨ªem pel llibre, potser una mica abrandat, de Daniel Goldhagen, Els botxins voluntaris de Hitler; per¨° el llenguatge de la novel¡¤la, de tota novel¡¤la, sempre resulta m¨¦s escruixidor que la m¨¦s perfecta de les hist¨°ries objectives.