A franquejar a dest¨ª

Una carta, unes flors, una cadira, unes copes, un amant, un taxi... S¨®n moltes les coses que et poden canviar la vida, radicalment i d¡¯un dia per l¡¯altre. Molts els missatges, les temptacions i les conseq¨¹¨¨ncies... i ben imprevisibles. La carta, per exemple, la carta ¨¦s important: ja n¡¯hi havia una de decisiva a La illa de la ¨²ltima veritat, l¡¯anterior llibre de l¡¯autora, traductora i periodista Flavia Company (Buenos Aires, 1963); una de tan essencial, de fet, que n¡¯alterava el sentit i la conclusi¨®, fins al punt d¡¯haver generat ¡ªencara ho fa¡ª intensos debats entre els lectors. M¨¦s encara, revifant-hi l¡¯aposta, a la nova novel¡¤la de Company, la sisena en catal¨¤, la carta hi apareix en portada, sota el t¨ªtol Que ning¨² no et salvi la vida, i en determina aquest cop la trama, l¡¯estil i fins i tot el dest¨ª dels personatges. Tot i que no se¡¯n reprodueix el contingut, la carta fantasma, de la que depenen tantes vides, ¨¦s la d¡¯un moribund, la carta d¡¯un pare, la carta d¡¯un assass¨ª. Una carta que trigar¨¤ 25 anys a ser llegida.

En aquest llibre, doncs, importen les flors ¡ªuns pensaments¡ª, la cadira ¡ªuna Thonet¡ª, les copes ¡ªde festa amb penediment¡ª, i l¡¯amant, ¨¦s clar, que en contrast amb les dues mares deixa ferides sense perd¨®. I hi importa, i molt, el taxi, condu?t pel diable en dues p¨¤gines que evoquen el rerefons f¨¤ustic de l¡¯obra. Posats a dir, a Que ning¨² no et salvi la vida importa, literalment, el Raskolnikov de Crim i c¨¤stig, i amb ell el llegat de Patricia Highsmith a Extra?os en un tren, i la Flannery O¡¯Connor que encap?ala el text amb la cita ¡°Tant se val el que facis, robar un cotxe o matar un home, perqu¨¨ tard o d¡¯hora te n¡¯oblidar¨¤s¡±. Tot aix¨° ¨¦s cabdal, segur, com els temes centrals del perd¨®, la mentida, l¡¯atzar, la lleialtat o la compassi¨®; tot t¨¦ un significat en aquesta novel¡¤la d¡¯idees, per¨° amb la carta n¡¯hi ha prou per referir-s¡¯hi. Perqu¨¨ el llibre sencer, dividit en quatre parts que corresponen als quatre punts de vista dels tres protagonistes (el darrer, ad¨¦u spoilers, el mantindrem en secret) s¡¯explica en funci¨® de la missiva: comen?a sent escrita, encarregant-ne l¡¯entrega al quart de segle, per un atractiu traductor, l¡¯Enric-Enzo, que en saber-se a les portes de la mort es creu obligat a pagar un deute i, en no suportar-ho, escull el penediment per correu. Continua el text, a la segona part, explicant els motius del V¨ªctor, l¡¯amic que va salvar la vida a l¡¯Enzo i ara li exigeix una fatal correspond¨¨ncia sense intuir que rebr¨¤ la condemna a cobrament revertit. I al tercer bloc ¨¦s la Berta, filla de l¡¯Enzo per inseminaci¨® artificial, que en fer 25 anys rep la carta de les seves dues mares i ha de prendre una decisi¨®. La pren a l¡¯apartat final, ¨¦s clar, on espera amagat aquest alg¨² que ja ha pujat al taxi del diable i ha de refer la seva vida. Vet aqu¨ª, en la sorpresa lluny del t¨°pic, en el gir l¨²dic i astut, el millor de la novel¡¤la, la marca de la casa en contrast amb punts de versemblan?a m¨¦s for?ada ¡ªels motius per a l¡¯assassinat, les raons per conservar la carta¡ª; res, per¨°, que aigualeixi un conjunt que fa rumiar, que interpel¡¤la i condiciona. Ras i curt: val la pena pagar el franqueig.

Per¨° tamb¨¦ resulta curiosa l¡¯evoluci¨® de l¡¯autora despr¨¦s de 25 anys de traject¨°ria biling¨¹e: coneguda pels seus inicis arriscats, amb obres formalment tan exigents com Melalcor o Ni tu ni jo ni ning¨², Company ha combinat en els darrers temps l¡¯ambici¨® de propostes com La mitad sombr¨ªa o el poemari Volver antes que ir amb una l¨ªnia m¨¦s cl¨¤ssica, m¨¦s de continguts, iniciada el 2005 amb Negoci rod¨®. Sense renunciar a l¡¯estil ni als jocs estructurals, l¡¯autora de Llum de gel ha optat per una factura m¨¦s mainstream, menys Lispector, potser a la recerca de visibilitat. Opci¨® leg¨ªtima, per¨° es nota que Company hi d¨®na voltes: d¡¯aqu¨ª potser tantes cartes, traductors i tanta paraula posada en entredit. D¡¯aqu¨ª que hi trobem m¨¦s met¨¤fora, menys hip¨¨rbaton. Signe dels temps, decisi¨® personal, desig de no repetir-se? Caldr¨¤ estar atents a la b¨²stia: valor de l¡¯estampeta a banda, salvar¨ªem poc si Company perd¨¦s el seu segell.