Josep Padr¨®: ¡°M¡¯hauran de treure arrossegant d¡¯Egipte¡±

?Josep Padr¨® (Barcelona, 1946), catedr¨¤tic em¨¨rit de la Universitat de Barcelona (UB) i director de les excavacions d¡¯Oxirinc, s¡¯ha convertit en el deg¨¤ no nom¨¦s dels egipt¨°legs catalans sin¨® dels espanyols i s¡¯acosta a l¡¯edat de momificaci¨®, ui, perd¨®, de jubilaci¨®. Per¨° aix¨° no l¡¯espanta, gens ni mica. Quina import¨¤ncia pot tenir l¡¯edat quan parlem de les pir¨¤mides? (el temps els t¨¦ por, etc¨¨tera). Ell continua actiu en els estudis i les excavacions, desxifrant els antics misteris i fent apassionants troballes en la vella Oxirinc: l¡¯¨²ltima, ¡°m¨¦s d¡¯un miler de peixos¡± disposats ritualment en la necr¨°poli de la ciutat, consagrada precisament al peix amb el mateix nom (Mormyrus oxyrhynchus), que va tenir l¡¯atreviment d¡¯empassar-se el sexe del desmembrat Osiris. ¡°M¡¯hauran de treure arrossegant d¡¯Egipte¡±, assegura Padr¨®, per a qui el pa¨ªs dels faraons ¨¦s una segona, si no la primera, casa. Diu que Egipte el vivifica i que mai s¡¯hi ha sentit malalt, per¨° ¨¦s que ni una trista diarrea. ¡°En tot cas m¡¯he posat malalt a la tornada, all¨¤ mai no em fa mal res. A Barcelona em canso de pujar i baixar les escales del Metro per¨° no he notat mai que les cames em flaquegen a les dretes escales de les tombes¡±.

En el seu cas, per descomptat, no es pot parlar de maledicci¨® dels faraons. Sospira, evocant sens dubte la bellesa immortal del Nil, els crepuscles sobre la riba oest, el lent fluir de la sorra en el rellotge etern de les ru?nes. ¡°No em passa pel cap estar lluny d¡¯Egipte. Fins que el cos aguanti...¡±.

La hist¨°ria de la relaci¨® de Josep Padr¨® amb Egipte comen?a quan era un nen i una vegada que ¡ªprecisament¡ª estava malalt, tenia una grip, la mare li va donar, en lloc de l¡¯habitual revista En Patufet, un llibre sobre la Vall dels Reis que, diu, devia ser molt dolent per¨° que li va despertar l¡¯inter¨¨s. Despr¨¦s el van seguir m¨¦s volums de civilitzacions desaparegudes. Va estudiar Filosofia i Lletres i l¡¯especialitat en Hist¨°ria Antiga. En un moment decisiu de la seva vida va haver de triar entre Egipte i el paleol¨ªtic. Va optar per Egipte, ¨°bviament; el paleol¨ªtic li semblava molt lluny¨¤, i poc gratificant, per qu¨¨ acontentar-se amb una dent si podies tenir un temple? (o una m¨°mia!). Despr¨¦s de completar els estudis a Par¨ªs, Padr¨®, que insisteix que el seu acostament a l¡¯egiptologia ha estat sempre m¨¦s racional que sentimental, va tenir la seva primera trobada f¨ªsica amb el pa¨ªs el 1975, en un viatge amb Mart¨ªn Almagro per embarcar peces del Museu Egipci del Caire per a l¡¯exposici¨® Art fara¨°nic que es va veure a Madrid, Saragossa, Barcelona (Drassanes) i Val¨¨ncia. Almagro li va deixar diners despr¨¦s perqu¨¨ es qued¨¦s uns dies a Egipte i Padr¨® va visitar Giza, Saqara, Luxor. ¡°Vaig fer diapositives com un posse?t¡±, rememora. Va trobar el pa¨ªs i la gent molt agradables i no ha deixat de considerar-los aix¨ª. ¡°Em coneix tothom, ¨¦s com si fos un d¡¯ells, mai no he tingut cap problema; ara?, la postrevoluci¨®?, amb prou feines es nota res, tot continua fent el seu cam¨ª¡±.

S¡¯hi va adaptar de pressa tot i que li van seguir cisant rupies durant un temps en el preu del transport fluvial al banc oest. Al 76 hi va tornar per anar al primer congr¨¦s d¡¯egiptologia. Despr¨¦s va aconseguir una pla?a a la Uned i va con¨¨ixer Juan Francisco Presedo que el va fitxar per excavar el 1979 a Heracle¨°polis Magna. M¨¦s endavant, va fer m¨¦s campanyes durant els vuitanta amb la seg¨¹ent directora, Mari Carmen P¨¦rez Die. ¡°El 1992 em vaig buscar la vida pel meu compte i vaig comen?ar a excavar, amb els egipcis i la UB, a Oxirinc, i d¡¯aix¨° ja fa vint anys¡±. Recalca que s¡¯hi ha deixat literalment les pestanyes.

L¡¯egipt¨°leg catal¨¤ considera ¡°un trist honor¡± ser el deg¨¤ dels egipt¨°legs i quan l¡¯animo saludant-lo com el ¡°nostre Champollion¡±, nega amb anhel: ¡°No, no, nom¨¦s el veter¨¤¡±. Diu que els moments m¨¦s emocionants han estat en el moment de trobar tombes. El m¨¦s desagradable, les oposicions, les retic¨¨ncies de l¡¯establishment universitari, l¡¯avan?, ¡°com un cranc¡±, dels estudis acad¨¨mics de la mat¨¨ria en el nostre pa¨ªs. Sempre s¡¯ha queixat d¡¯aix¨°, cosa que, sumat al seu car¨¤cter, que pot semblar no especialment afable, li ha fet guanyar fama de rondinaire.

¡°Estic prejubilat, s¨®c catedr¨¤tic em¨¨rit des del 2010, ja no faig doc¨¨ncia encara que s¨ª recerca. Aquest any, per¨°, he muntat un m¨¤ster d¡¯Egiptologia a la UB¡±. L¡¯egiptologia pateix retallades per¨° Padr¨® ha rebut garanties del ministeri que tindr¨¤ diners per a la pr¨°xima campa-nya. Ajuda el fet que els projectes arqueol¨°gics a S¨ªria estiguin paralitzats. A m¨¦s he aconseguit un conveni pel qual la Universitat de Montpeller (Fran?a), ajudar¨¤ en el finan?ament durant tres anys.

Li demano que ens parli de les novetats a Oxirinc. L¡¯¨²ltima campanya va ser al febrer i al mar?. ¡°Trobar un banc de peixos al desert t¨¦ gr¨¤cia¡±, diu. ¡°Estem pendents de saber de quina esp¨¨cie s¨®n¡±. Sens dubte no sembla que es tracti d¡¯un mercat. ¡°?s una cosa ritual, segur, un ritual desconegut fins ara. Hem de ser prudents, per¨° ¨¦s temptador pensar que poden ser peixos oxirincs¡±. Eren enmig de la necr¨°polis (sa?ta-grecoromana), posats en capes, algunes separades per fulles de palma.

Tamb¨¦ han descobert el que sembla un carrer porticat que travessava la necr¨°polis d¡¯est a oest, amb dues files de columnes amb capitells cor¨ªntis. Padr¨® creu que podria ser una via processional del riu al temple d¡¯Osiris (Osireion) que van descobrir el 2000 al desert. Han trobat tamb¨¦ aquesta vegada un edifici, possiblement un altre temple, amb una porta, que est¨¤ sense obrir... Padr¨® cau en un silenci carregat d¡¯enigmes. En torna per establir: ¡°S¡¯ha de seguir mirant cap a Egipte¡±.