Abans i despr¨¦s

A Catalunya, els ecos de l¡¯enorme manifestaci¨® de l¡¯11de setembre continuen dominant les converses privades i els debats p¨²blics. El seu mateix ¨¨xit ha deixat la ciutadania en estat de xoc. Hi podem trobar, segons qui parla, entusiasme, consternaci¨® o aquella incerta inquietud que sempre provoquen els esdeveniments que no s¡¯acaben d¡¯entendre, per¨° que, no se sap molt b¨¦ com, ni fins a on, ho poden canviar tot. El que tothom comparteix ¨¦s la sorpresa, la difusa sensaci¨® que el que ha passat ¨¦s gros ¨Cm¨¦s gros, sens dubte, del que ning¨² esperava- i que marcar¨¤ un abans i un despr¨¦s en la pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ en la vida catalana.

Que la manifestaci¨® havia de ser gran ja se sabia. No calia m¨¦s que con¨¦ixer la xifra d¡¯autocars llogats per a assistir-hi, o la creixent excitaci¨® al carrer, tot i que els organitzadors havien tingut poc de temps, entre el final de les vacances d¡¯agost i l¡¯11 de setembre, per a escalfar-lo. El que ning¨² s¡¯esperava era les dimensions tremendes que havia d¡¯adquirir. La quantitat exacta de gent que va a una manifestaci¨® ¨¦s un misteri incalculable i, per tant, cadasc¨² pot dir el que m¨¦s li convinga, per¨° hi ha dades que salten a la vista. Les fotografies a¨¨ries de la manifestaci¨® de l¡¯¨²ltim 11 de setembre demostren que ocupava el doble d¡¯espai que la del 10 de juliol de 2010, que era, de lluny, la concentraci¨® de personal m¨¦s gran que ha conegut Barcelona des de la ja remota data del 1977. Llavors, en plena efervesc¨¨ncia de la Transici¨®, una marea humana va exigir l¡¯autonomia per a Catalunya. Al cap de 35 anys, una multitud encara m¨¦s gran s¡¯ hi ha reunit per a reclamar la independ¨¨ncia. La magnitud del fet ¨¦s incontestable. No es pot ni negligir ni menystenir. Cal ser conscient de la import¨¤ncia del que ha passat i intentar entendre-ho, perqu¨¨ ho canvia tot.

Qu¨¨ es pot dir d¡¯un aplec tan colossal de gent? En una concentraci¨® humana d¡¯aquestes dimensions, un en pot trobar de tot, i aquest tamb¨¦ va ser el cas l¡¯11 de setembre. Hi havia moltes fam¨ªlies, des de l¡¯avi als xiquets de bolquers, per¨° tamb¨¦ hi havia nenes pijes de Pedralbes presumint de tipet, obrers de la construcci¨® i desvagats curiosos, m¨¦s algun turista japon¨¦s despistat. Dins aquest cafarna¨¹m, predominava la placidesa festiva: ni insults, ni crits arravatats, ni contenidors encesos ni vidres trencats, com tamb¨¦ predominaven les senyeres estelades. Era al mateix temps una massa molt variada i molt mon¨°croma. ?Fins a quin punt era independentista tota aquella immensitat humana? ?s cert que la gent ¨¦s mim¨¨tica i sovint s¡¯apunta a coses sense pensar-s¡¯ho massa. Per¨° una manifestaci¨® pac¨ªfica ¨¦s un acte molt avorrit, que exigeix gastar tot un dia que es podria haver ocupat en activitats m¨¦s satisfact¨°ries. Fan falta ganes. Moltes m¨¦s que per a anar a votar, per exemple. Hem de concloure que s¨ª, que la majoria de la gent va anar amb ganes de dir el que volia, i que aquesta mateixa gent vol que la seua veu siga escoltada.

?Fins a quin punt era independentista tota aquella immensitat humana?

I qu¨¨ ¨¦s el que ha canviat? Fins fa poc, les enquestes advertien que l¡¯independentisme era minoritari a Catalunya, per¨° que creixia de pressa. Ara mateix, ja no ¨¦s minoritari i continua creixent. Les enquestes s¨®n un instrument de fiabilitat dubtosa i es podia no fer cas dels seus avisos. La manifestaci¨®, en canvi, ha convertit de sobte la independ¨¨ncia en el tema central de la pol¨ªtica catalana, respecte al qual tots han de prendre posici¨®. Molts pensen que la crisi ha exacerbat el disgust dels catalans amb l¡¯administraci¨® espanyola. D¡¯altres opinen que el discurs sobiranista de Converg¨¨ncia ha impulsat els caps calents dels catalans cap a un cam¨ª sense eixida. Personalment, crec que el major sobiranisme de CDC ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia i no una causa de l¡¯expansi¨® del desig d¡¯independ¨¨ncia en la societat catalana, i que Mas s¡¯ha vist m¨¦s obligat a pujar-se a aquest carro que temptat d¡¯estirar-lo (una cosa que, per cert, el PSC encara no ha compr¨¦s). La crisi s¨ª que ¨¦s un probable accelerant del canvi. Per¨° hi ha m¨¦s coses. La gran manifestaci¨® del 10 de juliol del 2010 protestava, sobretot, contra una sent¨¨ncia del Constitucional que deixava inoperants punts essencials del nou estatut d¡¯autonomia catal¨¤. Els governants espanyols van fer cas om¨ªs d¡¯aquella protesta i els pol¨ªtics catalans no saberen qu¨¨ fer-ne. Ara, tots els que van eixir al carrer fa dos anys ho han tornat a fer, i molts m¨¦s (el doble), per¨° ja no diuen el mateix. L¡¯estatut ha quedat arrere, com tantes decepcions del passat. Mentre els uns s¡¯encastellen, els altres senzillament se¡¯n van. A la resta d¡¯Espanya, fa anys que ning¨² es preocupa d¡¯entendre el que passa a Catalunya, per¨° no per aix¨° deixa de passar, i com m¨¦s va m¨¦s de pressa. Avui no se sap que ¨¦s m¨¦s desconcertant, si les impressionants dimensions del canvi o el fet que, fins ara, no l¡¯haja volgut veure pr¨¤cticament ning¨².