¡®Mont-realona¡¯

Per arribar al campus de Loyola de la Universitat de Concordia, a Montreal, s¡¯ha d¡¯agafar un autocar que triga vint minuts des del centre de la ciutat fins al districte de Notre Dame de Gracia. Un dia del mes de setembre del 2004, el vehicle anava atape?t d¡¯estudiants de tot arreu del m¨®n, molts d¡¯intercanvi, que comen?aven el curs. Com que els smartphones encara no existien, la gent mantenia l¡¯at¨¤vic costum de parlar amb els altres. En una ciutat on ser estranger ¨¦s la cosa m¨¦s normal del m¨®n, em va cridar l¡¯atenci¨® una feta. Dues noies catalanes xerraven sense parar i, a final de trajecte, en baixar de l¡¯autocar una colla de cinc estudiants locals se¡¯ls van acostar molt interessats: ¡°Parlez-vous catalan?¡±

?Sens dubte l¡¯obertura ¨¦s la qualitat m¨¦s destacada de la gent de Montreal. Cosa gens estranya, at¨¨s que 31 per cent dels residents s¨®n d¡¯origen estranger, segons dades oficials (a Barcelona ¨¦s el 18). Es tracta d¡¯un fet quasi fundacional: la bandera de la ciutat, creada el 1939, ostenta el s¨ªmbol de les quatre comunitats principals que van construir l¡¯urbs: la flor de lis dels francesos, el tr¨¨vol dels irlandesos, el card dels escocesos i la rosa dels anglesos.

¡°Barcelona i Montreal tenen moltes coses en com¨². S¨®n ciutats petites per¨° internacionals, amb ¨¢rees metropolitanes de mida semblant. Si tanques els ulls al Portal de l¡¯?ngel et pots sentir a la Place d'Arms¡±, assegura Jacques Renaud, president de l¡¯empresa d¡¯esdeveniments que es va empescar l¡¯espectacle sobre la Sagrada Fam¨ªlia que s¡¯exhibir¨¤ per la Merc¨¨. A m¨¦s de ser les segones ciutats dels estats respectius, s¨®n les puntes de llan?a de les seves reivindicacions nacionals. I totes dues tenen un punt canalla. Montreal es va guanyar fama de ciutat del pecat durant els anys 20, quan els americans s¡¯hi arribaven a esbravar-se de necessitats perempt¨°ries. Quant a l¡¯avantguarda barcelonina durant la dictadura, no cal afegir-hi res m¨¦s.

¡°Si Barcelona volgu¨¦s correspondre al regal de l¡¯espectacle multim¨¨dia ho podria projectar a la paret del nostre estadi ol¨ªmpic¡±, fa broma Renaud. El comentari no ¨¦s gratu?t. Les dues ciutats comparteixen un passat ol¨ªmpic, per¨° el d¡¯ells no ¨¦s tan agradable com el d¡¯aqu¨ª. Els Jocs de 1976 deixaren al m¨®n les imatges del primer 10 perfecte de Nadia Comaneci en gimn¨¤stica ol¨ªmpica, per¨° als montrealencs els va quedar un deute immens de 1.500 milions de d¨°lars canadencs, que no van acabar d¡¯eixugar fins al 2006. L¡¯estructura futurista de l¡¯arquitecte Roger Taillibert t¨¦ com a principal atractiu la torre inclinada m¨¦s alta del m¨®n. Amablement anomenada 'l¡¯elefant blanc'.

Tamb¨¦ comparteixen haver estat seu de l¡¯Exposici¨® Universal ¡ªBarcelona el 1929 i Montreal el 1967¡ª i haver sabut reconvertir h¨¤bilment les creacions de cartr¨®-pedra en atractius tur¨ªstics. Les illes artificials que acolliren els fastos a la ciutat canadenca ara s¨®n l¡¯escenari de les curses de F¨®rmula U.

Igualment, dues muntanyes dominen tots dos skylines: Mont-Royal i Montju?c s¨®n espais de lleure dels habitants. Montreal no ¨¦s de gaires gratacels: urban¨ªsticament est¨¤ prohibit que cap edificaci¨® superi els 233 metres d¡¯altitud de la muntanya. Aqu¨ª aquest l¨ªmit el marca la Sagrada Familia.

A la roda de premsa de presentaci¨® de l¡¯espectacle a la bas¨ªlica, Helen Fotopulos, tinent d¡¯alcalde de Cultura de l¡¯Ajuntament de Montreal, es va estar de valorar l¡¯actualitat pol¨ªtica catalana. ¡°Som com alter egos, totes dues¡±, va assegurar. Aix¨° s¨ª, tota la intervenci¨® es va fer amb les banderes del Quebec i de Montreal de fons. Una imatge que val m¨¦s que mil paraules.