El pa¨ªs que llegia Estell¨¦s

A hores d¡¯ara no cal insistir molt en la consideraci¨® de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s (Burjassot, 1924 ¨C Val¨¨ncia, 1993) com una de les figures cabdals que mai no ha donat el Pa¨ªs Valenci¨¤ i un dels grans poetes en llengua catalana. Estell¨¦s ¨¦s, amb les cometes a qu¨¨ obliga la nostra realitat sociol¨°gica, un poeta ¡°popular¡±, una mena de poeta nacional valenci¨¤. I en l¡¯univers paral¡¤lel on es conrea la nostra llengua i cultura, Estell¨¦s ¨¦s un poeta llegit, a m¨¦s d¡¯apreciat. Com a mostra, els nombrosos actes celebrats tot a l¡¯ample del pa¨ªs recordant que, si f¨®ra viu, aquest mes de setembre compliria 88 anys. Davant d¡¯aix¨°, seria bo preguntar-se per les raons de la seua vig¨¨ncia. I, anant m¨¦s enll¨¤, si la seua influ¨¨ncia es fa present en la producci¨® po¨¨tica actual. Q¨¹estions que hem traslladat a veus po¨¨tiques ben significatives entre les noves generacions.

¡°Estell¨¦s est¨¤ arribant ara al moment de la seua consolidaci¨® definitiva com a cl¨¤ssic¡±, obri el foc amb rotunditat Pau Sif (la Pobla de Farnals, 1978), ¡°perqu¨¨ una vegada assentada la lectura, comprovem que ¨¦s una poesia d¡¯alt¨ªssima qualitat¡±. I afig: ¡°Estell¨¦s t¨¦ la dimensi¨® de poeta popular, perqu¨¨ fa una poesia que parla a tots i a cadascun de nosaltres. Perqu¨¨, en definitiva, ¨¦s un poeta extraordinari¡±. Elies Barber¨¤ (X¨¤tiva, 1970) n¡¯atribueix la vig¨¨ncia ¡°a la qualitat de la seua obra, a la senzillesa com empra el llenguatge i la proximitat que aconsegueix amb el lector, a la punteria amb qu¨¨ dispara sobre els assumptes que tracta i l¡¯amplitud que els d¨®na, a l¡¯originalitat de la seua veu, a la pot¨¨ncia que d¨®na als versos, a la modernitat amb qu¨¨ s¡¯imposa en el panorama po¨¨tic catal¨¤ del moment¡­¡±, va enumerant.

Maria Josep Escriv¨¤ (el Grau de Gandia, 1968) hi afig la ¡°rara destresa d¡¯escriure sobre els grans temes po¨¨tics, per¨° amb una llengua planera, pr¨°xima, amb un sentit de l¡¯humor ¨¤cid i esmolat¡±. I una q¨¹esti¨® interessant: ¡°Segurament ¨¦s tamb¨¦ el poeta catal¨¤ contemporani que t¨¦ una amplitud de registres m¨¦s gran¡±. Valors que el converteixen a hores d¡¯ara ¡°en patrimoni cultural d¡¯un poble, i ja era hora!¡±. ?ngels Gregori (Oliva, 1985) apunta al vessant m¨¦s c¨ªvic: ¡°La poesia d¡¯Estell¨¦s es fonamenta sobre uns valors morals, ¨¨tics i civilitzadors que, cada volta m¨¦s, la societat valenciana necessita¡±, i veu paral¡¤lelismes entre constants de la seua obra, com la humiliaci¨® i la persecuci¨® i l¡¯actual moment pol¨ªtic, la qual cosa justificaria el fet de tornar a referents com el mateix poeta o Joan Fuster. Un altre poeta tamb¨¦ molt jove (Rub¨¦n Luz¨®n, Val¨¨ncia 1982) insisteix en la ¡°naturalitat expressiva¡±, en la ¡°senzillesa i l¡¯espontane?tat aparents, que se solen recolzar tanmateix sobre formes molt ben estructurades¡±. ¡°Per¨°, sobretot¡±, rebla, ¡°jo diria que la poesia d¡¯Estell¨¦s destaca per oferir-nos una visi¨® encarnada de la realitat, compromesa amb l¡¯espai i amb el temps concret en qu¨¨ el jo po¨¨tic va vivint (i morint). I per aix¨° molts lectors s¡¯hi poden sentir identificats¡±. Alexandre Navarro (N¨¤quera, 1972) ressalta ¡°la indiscutible proximitat al lector. Em referisc a una complicitat absoluta amb la part m¨¦s humana de la literatura. Estell¨¦s ¨¦s terriblement hum¨¤ i directe. Allunyat dels hermetismes i de les refer¨¨ncies inabastables, esdev¨¦ una veu familiar¡±. Josep Porcar (Castell¨® de la Plana, 1973) n¡¯esmenta factors, com ara ¡°l¡¯autenticitat¡± (¡°entesa com la traducci¨® de la vida a la paraula¡±), ¡°l¡¯exuber¨¤ncia expressiva¡± i el seu tarann¨¤ de poeta total, ¡°integral¡±: ¡°Ho va dir tot i ho va dir ben dit¡±. Finalment, Juli Capilla (Val¨¨ncia, 1970) n¡¯amplia l¡¯an¨¤lisi. ¡°Estell¨¦s va encetar una manera de fer poesia que a penes havia estat explorada. Indaga en estils molt diferents, busca l¨ªnies po¨¨tiques noves, i, a m¨¦s, ho fa superant les in¨¨rcies folkloristes que havien dominat la l¨ªrica valenciana durant segles. Dota la nostra poesia d¡¯una gran modernitat. A m¨¦s, tot plegat a partir d¡¯un plantejament que ¨¦s alhora culte i popular, amb diversos nivells de lectura, i un llenguatge que combina amb mestria la proximitat dialectal amb l¡¯est¨¤ndard m¨¦s general, la qual cosa el converteix en el poeta valenci¨¤ m¨¦s llegit de la hist¨°ria¡±.

La influ¨¨ncia d¡¯Estell¨¦s en la po¨¨tica contempor¨¤nia admet m¨¦s matisos. Barber¨¤ respon amb un ¡°s¨ª¡± rotund, en el seu cas particular. Respecte de la influ¨¨ncia gen¨¨rica, ¡°Estell¨¦s n¡¯¨¦s un dels pares (no l¡¯¨²nic!). La petja hi ha de ser. Una altra cosa ¨¦s que els fills vulguen assemblar-s¡¯hi, vulguen fugir-ne o vulguen, fins i tot, matar el pare¡±. Amb tot, conclou que el poeta de Burjassot ¡°obri molts dels camins del discurs po¨¨tic posterior i ho fa utilitzant la llengua com ning¨² ho havia fet abans (almenys en l¡¯¨¤mbit catal¨¤): amb respecte i sense manies¡±. Tamb¨¦ en la l¨ªnia de deutors directes se situa Navarro, que atribueix a Estell¨¦s la seua conversi¨® po¨¨tica ¡°fulminant¡±. De fet, a Navarro li agradaria definir-se com a ¡°poeta estellesi¨¤¡±. Porcar tamb¨¦ creu f¨¤cil de rastrejat la influ¨¨ncia estellesiana en producci¨® recent i, fins i tot, tan recent ¡°com l¡¯any passat¡±, tot i que eludeix esmentar noms. I en el seu cas, m¨¦s que una influ¨¨ncia directa, ¡°a Estell¨¦s el porte inoculat des de l¡¯adolesc¨¨ncia. ?s una q¨¹esti¨® gen¨¨tica, i, per m¨¦s que la meua poesia malde per assolir una veu pr¨°pia, d¡¯Estell¨¦s sempre hi ha un dring, una r¨¤fega¡±.

Mentrestant, Sif recorda que ¡°els poetes actuals hem crescut amb Estell¨¦s a la vora, molts el van con¨¦ixer i van ser-ne amics, i els qui no l¡¯hem mamat des de l¡¯adolesc¨¨ncia o, fins i tot, des d¡¯abans¡±, tot i que subratlla l¡¯evid¨¨ncia que ¡°no deu haver influ?t tothom de la mateixa manera. En el meu cas reconec el mestratge, tot i que tamb¨¦ pense que Estell¨¦s no ¨¦s un poeta per a pedestals i que els seus versos, ara, s¨®n nom¨¦s farina per a les noves fornades, mat¨¨ria primera¡±. ¡°Crec que l¡¯influx d¡¯Estell¨¦s en la poesia valenciana d¡¯avui ¨¦s clar¡±, assegura Luz¨®n, per la seua banda. ¡°A hores d¡¯ara, especialment entre els poetes joves, Estell¨¦s funciona com a s¨ªmbol cultural aglutinador. I en la pr¨¤ctica, el seu estil ha estat ben assimilat per diversos autors¡±, explica en sintonia amb un apunt recent d¡¯Enric S¨°ria contingut en el pr¨°leg a l¡¯antologia Tibar l¡¯arc. Luz¨®n tamb¨¦ en reconeix el mestratge, si b¨¦ assenyala que t¨¦ unes altres preocupacions formals i discursives. ¡°Estell¨¦s ens ha influ?t a tots, poetes i no¡±, argumenta Capilla, ¡°fins i tot ha influ?t en aquells que han fugit deliberadament del seu estil. Estell¨¦s, en el meu cas, ¨¦s una pres¨¨ncia constatable, com ho ¨¦s Ausi¨¤s March, Papasseit, Vinyoli, Miquel ?ngel Riera, i tants altres. Del que es tracta ara ¨¦s no de defugir la seua influ¨¨ncia, sin¨® de fer-la menys expl¨ªcita, d¡¯assolir un estil propi¡±, raona.

Per contra, Escriv¨¤ argumenta que hi ha ¡°m¨¦s una admiraci¨® pel que Estell¨¦s representa que una influ¨¨ncia directa en la manera d¡¯escriure poesia. Els poetes valencians, en general, encara estem m¨¦s preocupats pel conceptisme. I, m¨¦s recentment, per l¡¯oralitat. M¡¯imagine que ben pocs negarien la import¨¤ncia d¡¯Estell¨¦s en la seua obra, per¨° en pocs casos s¡¯hi detecta, la qual cosa celebre, perqu¨¨, per a fer el que feia Estell¨¦s, ell ja ho va fer millor¡±. ¡°S¨®c una creient conven?uda, no una practicant¡±, concreta. En el seu cas, Gregori tamb¨¦ assegura ser-ne admiradora, tot i tenir altres influ¨¨ncies m¨¦s directes, com ara Josep Piera. En el conjunt, tanmateix, i a difer¨¨ncia dels seus predecessors, els poetes del 70, que marcaren difer¨¨ncies est¨¨tiques amb el mestre de Burjassot, ¡°som davant de la primera generaci¨® de poetes valencians que reconeix i es reconeix amb una total influ¨¨ncia d¡¯Estell¨¦s¡±. Una circumst¨¤ncia que, oportunament, acota a Val¨¨ncia. ¡°En la resta de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ ¨¦s molt diferent¡±, adverteix. Aquella, per¨°, ja ¨¦s una altra hist¨°ria.