Sont-ils si nuls?

La coberta de la segona setmana de setembre ¨¦s tota ocupada per una foto del govern franc¨¦s en ple, inclosos els secretaris d¡¯Estat, que all¨¤ s¨®n com ministres, i al centre el president Fran?ois Hollande, amb el primer ministre Ayrault a la dreta i el d¡¯Assumptes Exteriors a l¡¯esquerra, el veter¨¤ Laurent Fabius. Normal: el setmanari, Le Nouvel Observateur, ¨¦s i ha estat sempre (sota la direcci¨® del grand¨ªssim Jean Daniel, que amb noranta anys ben repicats hi continua publicant editorials insuperables) un portaveu exemplar del pensament d¡¯esquerra, i un suport permanent i fidel del Partit Socialista. No ¨¦s tan normal, per¨°, el titular que il¡¤lustra amb lletres grosses la foto del govern: ¡°Sont-ils si nuls?¡±. ?s a dir: s¨®n realment tan in¨²tils? La resposta, en les p¨¤gines interiors, ¨¦s que no, que s¨®n lents, indecisos, de vegades contradictoris i confusos, per¨° que no s¨®n tan ineptes. Ara b¨¦, all¨° que resulta simptom¨¤tic no ¨¦s la resposta ¡ªprevisible¡ª, sin¨® la pregunta escandalosa. I aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨® crucial, el fonament del dubte, no a Fran?a nom¨¦s, sin¨® a Europa sencera: estan els pol¨ªtics d¡¯Europa (els que governen ara, els que governaven fa pocs anys o pocs mesos, els que volen tornar a governar) a l¡¯altura dels temps tan dram¨¤tics, al nivell que exigeixen els dubtes, les crisis, les pors, la profunda inquietud de la gent, l¡¯economia, l¡¯¨¨tica, i les virtuts necess¨¤ries de la fe i l¡¯esperan?a? La resposta, dissortadament, ¨¦s no: s¨®n pol¨ªtics petits, pol¨ªtics de partit, limitats, burocr¨¤tics, sense gens de grandesa i sense grans idees: s¨®n pol¨ªtics mediocres, de vista curta, in¨²tils per a guiar-nos en la boira, nuls per a conduir-nos al futur. S¡¯acabaren fa temps els De Gaulle, Jean Monnet, Adenauer, De Gasperi, i tamb¨¦ els Willy Brandt, Helmut Kohl, Mitterrand, Berlinguer, Aldo Moro i, m¨¦s prop de nosaltres, es jubilaren Jordi Pujol i Felipe Gonz¨¢lez (els ¨²nics ¡°homes d¡¯estat¡± que, segons Giorgio Napolitano ¡ªdels molt pocs que conserven una certa grandesa¡ª, va produir la transici¨® democr¨¤tica espanyola), i nom¨¦s queda, a tot arreu, una grisor funcionarial de negociadors de despatx, de cosidors de pegats i peda?os, de discutidors de detalls que ignoren la subst¨¤ncia. ¡°Sont-ils si nuls?¡±