Alfons el Vell, el gran pretendent

Hi ha protagonistes i episodis hist¨°rics que desperten l¡¯inter¨¦s com m¨¦s temps passa. La mem¨°ria col¡¤lectiva i la creaci¨® de mites i identitats s¨®n selectives i tamb¨¦ atzaroses. Per qu¨¨ en recordem m¨¦s alguns que no altres?

Alfons d¡¯Arag¨® i Foix (Val¨¨ncia? 1332-Gandia, 1412) ha travessat la hist¨°ria com l¡¯etern actor secundari que espera obtenir el paper de protagonista. Conegut tamb¨¦ pels sobrenoms d¡¯Alfons de Villena, de Ribagor?a, de D¨¦nia, de Gandia o el Vell (per distingir-lo del fill, Alfons el Jove), fou una figura clau en les relacions entre les corones de Castella i Arag¨® en la segona meitat del segle xiv i candidat a rei en el Comprom¨ªs de Casp.

Enguany, amb motiu del 600 aniversari de la seua mort, als territoris on va deixar m¨¦s empremta s¡¯han programat diversos actes: confer¨¨ncies a la Ribagor?a, xarrades i una mostra gastron¨°mica de l¡¯¨¨poca a D¨¦nia i, a Gandia, una exposici¨® i altres activitats divulgatives organitzades pel centre d¡¯estudis comarcals que du el seu nom, Alfons el Vell.

La relaci¨® del seu llinatge ¨¦s tan llarga com els t¨ªtols i les possessions territorials: n¨¦t, nebot, cos¨ª i oncle de reis, Alfons fou comte de Ribagor?a i D¨¦nia, marqu¨¦s de Villena, duc de Gandia i primer conestable de Castella.

Sense la figura d¡¯Alfons, sense les seues decisions i ambicions personals, no s¡¯entendrien algunes fites crucials, com la vict¨°ria d¡¯Enric de Trast¨¤mara en la primera guerra civil de Castella (1366-1369) ni, potser, l¡¯entrada posterior d¡¯aquesta dinastia castellana en la Corona d¡¯Arag¨® el 1412, per substituci¨® de la casa reial de Barcelona. Perqu¨¨ fou Alfons qui, en contra de l¡¯opini¨® dels seus, va donar suport militar i econ¨°mic al Trast¨¤mara i l¡¯ajud¨¤ a engrandir-se.

Sense Alfons tampoc no s¡¯entendria, per exemple, la consolidaci¨® de Gandia com a ciutat i cap d¡¯un ducat ben extens que un segle despr¨¦s compraria el papa valenci¨¤ Alexandre VI (Roderic de Borja). Ni, tampoc, que Gandia es convertira en nucli original de dues de les figures principals del segle d¡¯or valenci¨¤, el poeta Ausi¨¤s March i Joanot Martorell, l¡¯autor del Tirant lo Blanc. A m¨¦s, era avi del literat Enric de Villena, el Nigromant, i besavi de sor Isabel de Villena.

No s¡¯ha trobat cap imatge d¡¯aquest gran cavaller feudal. Nom¨¦s romanen alguns documents i les pedres dels edificis que va construir. A banda d¡¯alguns monuments com el monestir de Sant Jeroni de Cotalba (on foren soterrats el pare i les dones d¡¯Ausi¨¤s March), sens dubte es pot intuir la seua intervenci¨® en castells com els de D¨¦nia, Villena, Benavarri, Alarc¨®n o Cofrents.

El 1410 va intentar obtenir el t¨ªtol m¨¦s important, el de rei, en morir el seu nebot Mart¨ª l¡¯Hum¨¤ sense descend¨¨ncia. Per¨°, finalment, vell i malalt (tenia 78 anys), va renunciar a les seues pretensions. Mor¨ª el 1412, tres mesos abans que el Comprom¨ªs de Casp coronara Ferran d¡¯Antequera, de la dinastia dels Trast¨¤mara a qu¨¨ havia ajudat i amb qu¨¨ es va emparentar.

Sols des de l¡¯¨¤mbit local se l¡¯ha estudiat a fons, primer de tot a Villena i despr¨¦s a la resta dels seus territoris. A la biografia publicada el 1999 per Jaume Castillo (Alfons el Vell, duc reial de Gandia), que ens va descobrir un personatge absolutament fascinant i de trets ¨¨pics, s¡¯hi han sumat m¨¦s obres, com la magn¨ªfica La taula del senyor duc. Alimentaci¨®, gastronomia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, de Juan Vicente Garcia Marsilla, amb qu¨¨ es pot reconstruir la vida quotidiana a les corts medievals europees. Com diu el seu bi¨°graf, Alfons el Vell s¡¯ho mereixia.