Teju Cole

Potser Ciutat oberta, de Teju Cole (Quaderns Crema / Acantilado, 2012), no ¨¦s una gran novel¡¤la; potser, fins i tot, no ¨¦s ni novel¡¤la, com afirmaran alguns defensors de l¨ªnies severes de demarcaci¨® gen¨¨riques. Per¨° aquesta primera incursi¨® del jove escriptor d¡¯origen nigeri¨¤ en la narrativa llarga exhibeix atractius poc habituals, un dels quals ¨¦s precisament la manera com combina ¡ªen una simbiosi d¡¯aparen?a f¨¤cil, per¨° d¡¯una dificultat t¨¨cnica innegable¡ª la reflexi¨®, la contemplaci¨® i la narraci¨® estricta. Hi ha lectors que necessiten desesperadament d¡¯arguments i accions trepidants, i que, en conseq¨¹¨¨ncia, inquietaran davant d¡¯un fl?neur com Julius, el protagonista de la hist¨°ria, que, al comen?ament de l¡¯¨²ltim any de pr¨¤ctiques de psiquiatria, decideix rec¨®rrer la ciutat de Nova York com una mena de ter¨¤pia que l¡¯allibere de la monotonia. Certament, el desassossec creixer¨¤ quan aquests lectors, davant de la mancan?a d¡¯una trama que lligue els fets i que els ordene amb la per¨ªcia necess¨¤ria per a fer-los encara m¨¦s atractius, declaren la seua incapacitat per a trobar el fil de la narraci¨®. I el fil, tanmateix, existeix. I no ¨¦s ¨²nic. No debades el protagonista manifesta la seua admiraci¨® per un professor de literatura anglesa antiga, Saito, del qual va aprendre entre altres coses ¡°l¡¯art d¡¯escoltar i la capacitat de desentranyar un relat a partir del que s¡¯ometia¡±. Potser Teju Cole amaga els vincles entre idees o fets que haurien facilitat la construcci¨® d¡¯una narraci¨® m¨¦s compacta i que haurien estalviat esfor?os al lector; en contrapartida, posar-los en la superf¨ªcie hauria fet perdre la sensaci¨® de provisionalitat, de naturalitat, que ens arriba des de la reflexi¨® que el protagonista fa en contemplar els personatges que omplin la ciutat o davant de les seues perip¨¨cies biogr¨¤fiques, a Nig¨¨ria, a Brussel¡¤les o a Nova York.

?s en l¡¯¨¤mbit de la reflexi¨®, no sistem¨¤tica, sin¨® deixada ac¨ª i all¨¤, on tamb¨¦ podem resseguir un fil que, al meu parer, ordena un conjunt en aparen?a purament miscel¡¤lani. La m¨²sica del gran Mahler a l¡¯inici i a la fi ¨¦s com una llanterna que ens permet atenuar els clarobscurs. Das Lied von der Erde sona en les primeres p¨¤gines a la gran botiga de Tower Records i Julius reconeix que es tracta de la c¨¨lebre gravaci¨® d¡¯Otto Klemperer del 1964. En les darreres, assisteix a un concert en qu¨¨ Simon Rattle dirigeix la Novena Simfonia; i ara, potser perqu¨¨ el recorregut per les p¨¤gines del llibre ja s¡¯acaba, el narrador fa expl¨ªcita la relaci¨® entre aquestes partitures i la desolaci¨® pel final que el compositor veia arribar implacable en la vida real. No es tracta d¡¯atribuir cap originalitat a la reflexi¨® de Teju Cole sobre la m¨²sica de Mahler, sin¨® de veure com, arrecerat entre aquestes fites, el lector pot fer un recorregut per tot el que Julius creu veure sota l¡¯¨¨gida d¡¯Obatala, un demi¨¹rg de la mitologia dels ioruba a qui Olodumare havia encomanat la formaci¨® dels humans. El demi¨¹rg havia fet b¨¦ la seua tasca fins que, a causa de la beguda, comen?¨¤ a fabricar ¨¦ssers humans esguerrats. Les passejades de Julius per la ciutat de Nova York ¡ªcom tamb¨¦ per la de Brussel¡¤les a la cerca de la seua ¨¤via¡ª i per la seua biografia tenen a veure amb les formes diverses de la trag¨¨dia, de la desolaci¨®, per¨° tamb¨¦, com les simfonies de Mahler, transmeten ¡°la llum d¡¯una apassionada avidesa per la vida¡±. En aix¨° consisteix una certa bogeria general dels humans, que hem de conviure entre la llum i la foscor, entre ¡°l¡¯epid¨¨mia de pena¡± que afligeix el m¨®n i el desig de viure, retratats per les taques de clarors i d¡¯ombres a les parets verticals dels gratacels. Nova York no ¨¦s, quant a marginacions i soledats, una ciutat ¨²nica. En aix¨° quasi totes les ciutats s¡¯assemblen. Potser l¡¯11-S la singularitza i, alhora, la converteix en una refer¨¨ncia universal. De fet, Teju Cole posa l¡¯atemptat al centre neur¨¤lgic de la seua hist¨°ria; fins i tot, una mica for?adament, porta el fl?neur a una ciutat europea per donar consist¨¨ncia a les reflexions pertinents. Novel¡¤la o no, aquest ¨¦s un llibre espl¨¨ndid, un retrat de les formes contempor¨¤nies de la desolaci¨®. L¡¯editor franc¨¦s de l¡¯obra ha posat en una faixa que ¡°si Baudelaire f¨®ra un jove afric¨¤ que avui vagarejara pels carrers de Nova York, ¨¦s aquest exactament el llibre que hauria escrit¡±. Potser la comparaci¨® no ¨¦s ben exacta, per¨° fa just¨ªcia quant a l¡¯envergadura del projecte.