Al cap dels dies

Els dies passen, per¨° els ecos de la gran manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre, com les r¨¨pliques d¡¯un profund moviment s¨ªsmic, no s¡¯esvaneixen. Al contrari, passada la primera estupefacci¨®, l¡¯allau de declaracions, des del rei a l¡¯¨²ltim tertuli¨¤ radiof¨°nic, s¡¯ha precipitat amb una acceleraci¨® atarantadora. Se n¡¯han sentit de tants colors que resulta dif¨ªcil traure¡¯n l¡¯entrellat.

Les reaccions fora de Catalunya s¨®n en general decebedores, tot i que no massa estridents ¨Cllevat d¡¯una exigua minoria uniformada. Segons un resum publicat per Ignasi Aragay al diari Ara, la majoria dels espanyols estan tan mal informats del que passa a Catalunya que la manifestaci¨® els ha agafats del tot desprevinguts. No n¡¯entenen ni els motius ni els objectius, i per aix¨° l¡¯explicaci¨® carpetovet¨°nica m¨¦s estesa ¨¦s que ¡°els catalans s¡¯han tornat bojos¡±. Trobe que la primera part de l¡¯argument d¡¯Aragay ¨¦s prou encertada, per¨° la conclusi¨® t¨¦ el picant de la caricatura. Per descomptat que la de la bogeria no ¨¦s l¡¯¨²nica explicaci¨® que s¡¯hi ha esgrimit. Hi ha qui recorre a l¡¯efecte combinat de la crisi econ¨°mica i l¡¯egoisme catal¨¤ ¨Cargument molest, perqu¨¨ implica que, dins Espanya, Catalunya d¨®na m¨¦s del que rep-. D¡¯altres troben que ¨¦s una maniobra convergent o b¨¦, com Jos¨¦ Bono, ho atribueixen a l¡¯efecte pervers de d¨¨cades d¡¯educaci¨® nacionalista (llavors, caldria sospitar que d¨¨cades d¡¯educaci¨® franquista poden haver tingut algun efecte en la manera de pensar que t¨¦ ell mateix). Quan els comentaristes s¨®n catalans, el nivell puja, perqu¨¨ el coneixement de la realitat a explicar ¨¦s l¨°gicament major. Aix¨ª, en un article publicat a EL PA?S, Joan M. Thom¨¤s assenyalava la tensi¨® creixent que provoc¨¤ el debat de l¡¯Estatut del 2006 i la posterior sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional com a principal desencadenant del que ara veiem. L¡¯encaix de Catalunya dins l¡¯estat sempre ha sigut dif¨ªcil, per¨° una lectura restrictiva de la Constituci¨® ¨Ci la nul¡¤la voluntat de retocar-la- ha generat molta frustraci¨®. Una llei intocable es converteix en un obstacle quan les societats que ordena es mouen, com pareix que ¨¦s el cas, en direccions divergents. Al meu parer, el de Thom¨¤s ¨¦s un diagn¨°stic convincent. Josep Ramoneda ha publicat tamb¨¦ reflexions l¨²cides en aquest diari.

Quan de les explicacions passem a les respostes, la cosa no millora. S¡¯han sentit molts advertiments i alguna amena?a: que una Catalunya independent seria una aventura ru?nosa, o que la Constituci¨® impedeix que cap porci¨® d¡¯Espanya puga deixar de ser-ho. S¨®n arguments que els independentistes es prenen a riure. En tota discussi¨®, qui amena?a ho fa perqu¨¨ no t¨¦ res positiu a oferir. Si l¡¯¨²nica ra¨® per a continuar dins d¡¯Espanya ¨¦s la por a la intemp¨¨rie, ¨¦s que estem parlant d¡¯una pensi¨® amb goteres (i males cares) i no d¡¯un hotel comfortable per a tots. D¡¯altra banda, un club que prohibeix que els seus membres el deixen ¨¦s precisament una d¡¯aquelles entitats de les quals conv¨¦ eixir-ne com m¨¦s prompte millor, si ¨¦s que un ha com¨¦s l¡¯error d¡¯entrar-hi. Per a un independentista, la Constituci¨® espanyola ja no ¨¦s la seua llei in mente, i el que vol ¨¦s que ho deixe de ser de facto. Per aix¨°, no se sent implicat pel que prescriu ni pel que veda. ?s clar que aix¨° t¨¦ espinoses conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques, i pr¨¤ctiques, per¨° continua sent cert que ni la por ni la prohibici¨® s¨®n arguments per se.

Tamb¨¦ s¡¯han dit m¨¦s coses. El president Rajoy sost¨¦ que est¨¤ disposat al di¨¤leg (sense concretar m¨¦s) despr¨¦s d¡¯haver rebutjat una proposta de pacte fiscal que, tal com se li presentava, no podia acceptar de cap manera (aix¨° ho ha vist b¨¦ Valent¨ª Puig), mentre que P¨¦rez Rubalcaba ha assumit de sobte la idea federal. La del federalisme ¨¦s una proposta de llarga i honorable tradici¨®, i podria ser la millor soluci¨® per a la nostra estovada pell de brau. T¨¦ el problema que, fora de Catalunya, no la defensa quasi ning¨², ni tan sols al PSOE, i a dins, els seus partidaris han anat minvant a base de desenganys. Davant qualsevol vel¡¤leitat federalista, el PP s¡¯erigeix sempre en adalil de la sacrosanta unitat d¡¯Espanya, que ¨¦s l¡¯aposta guanyadora en el conjunt de la pell de brau. I ¨¦s justament la convicci¨® que aix¨° no canviar¨¤ el que est¨¤ generant independentistes a tot estrop. El federalisme va ser l¡¯opci¨® majorit¨¤ria dels catalanistes fins que s¡¯han cansat de topar amb un mur. El mur no s¡¯ha mogut: s¡¯han mogut ells.

La independ¨¨ncia de Catalunya deixar¨¤ de ser una quimera en la mesura que el di¨¤leg comence a ser-ho, i aix¨° ¨¦s responsabilitat de tots. Per¨° la rigidesa provoca m¨¦s trencaments que la flexibilitat. Si algun dia Espanya es trenca (cosa que jo no s¨¦, per descomptat), l¡¯ess¨¨ncia p¨¨tria del nacionalisme espanyol, la seua ¨Cper dir-ho d¡¯alguna manera- profunda incapacitat dial¨¨ctica, ser¨¤ encara m¨¦s responsable que els nacionalismes que menysprea i que atia incorregiblement.