Exercici

Fa uns quants mesos, just abans de l¡¯estiu, vaig participar en un m¨¤ster de Periodisme de la Universitat de Val¨¨ncia. Entre els matriculats, hi havia un antic estudiant meu, que recordava com un alumne excel¡¤lent. Va ser una alegria retrobar-lo i li vaig preguntar com li anava. Em va explicar que no havia trobat faena com a periodista i que, per a poder viure, feia de venedor en una botiga de llibres i m¨²sica ben coneguda. Em va dir que aix¨° li permetia estar al dia pel que feia a les seues dues aficions m¨¦s destacades, la m¨²sica i la literatura. Tamb¨¦ feia, en aquest sentit, alguna cr¨ªtica musical per a una revista, per¨°, malauradament, aquesta no li pagava els articles, perqu¨¨ considerava que ja en tenia prou obtenint debades les entrades per als concerts. ¡°I si no ho faig jo, ho far¨¤ un altre¡±, va concloure, amb un somriure ir¨°nic. La classe, dedicada als m¨¨todes principals quant a la difusi¨® de la ci¨¨ncia, va transc¨®rrer molt b¨¦, i el meu antic alumne va ser tan aplicat com el recordava. Com a exercici final i avaluador, vaig demanar que buscaren un article cient¨ªfic, publicat en Science o Nature, i que em prepararen a casa una columna d¡¯opini¨®. Fa uns quants dies vaig rebre l¡¯exercici d¡¯aquest alumne: hi explicava els resultats obtinguts per un grup d¡¯investigadors de l¡¯empresa Decode, publicats en Nature. Segons s¡¯hi exposava, aquests investigadors havien descobert que el nombre de mutacions que t¨¦ el genoma d¡¯un individu est¨¤ relacionat amb l¡¯edat dels progenitors en el moment d¡¯engendrar-lo. D¡¯aquesta manera, si el fill d¡¯uns pares de vint anys t¨¦ vint-i-cinc mutacions, el d¡¯uns pares de quaranta en presenta 65. Els nombres s¨®n orientatius, per¨° assenyalen la import¨¤ncia que t¨¦ el fet de reproduir-se jove, entre vint i vint-i-cinc anys, perqu¨¨ la descend¨¨ncia tinga un genoma com m¨¦s lliure millor d¡¯alteracions gen¨¨tiques. El meu estudiant conclo?a que ara als joves se¡¯ls afegia aquesta nova pressi¨® existencial: a banda de buscar faena, de buscar pis, de salvar el mileurisme, calia reproduir-se aviat per a evitar que la descend¨¨ncia tinguera un exc¨¦s de mutacions, i aix¨ª previndre-la de malalties greus, com ara l¡¯autisme o l¡¯esquizofr¨¨nia. Hi suggeria una altra possibilitat (ja apuntada pel mateix investigador signant de l¡¯estudi): congelar l¡¯esperma i fer-lo servir quan s¡¯haja trobat una faena digna, estable i suficientment pagada per a crear una fam¨ªlia. Llegint el seu exercici em vaig imaginar el meu estudiant venent llibres i discos en la botiga i aprofitant una estona lliure per a dur avant aquell article period¨ªstic, en qu¨¨ es mesclava ci¨¨ncia i periodisme d¡¯una manera tan brillant com trista. I em va saber greu no poder-lo ajudar de cap manera.