Rutes del Nord

Barcelona obre temporada amb una de les galeries m¨¦s punteres, la Toni T¨¤pies, anunciant que a partir d¡¯ara ser¨¤ nom¨¦s un comer? dedicat al producte estrella de la casa, i al d¡¯alguns romanents acumulats amb els anys. I un altre establiment hist¨°ric, l¡¯Eude ¡ªPremi ACCA 2010, tal com ens recorda tothora¡ª, inaugura festiu amb la mateixa interessant expo-sici¨® que va tancar fa un mes, com el pervers d¨¦j¨¤ vu en qu¨¨ es troben els personatges d¡¯El ¨¢ngel exterminador de Luis Bu?uel.

Mentrestant, pel Nord, encara queden serrells estiuencs aprofitant la bonan?a que du a la tardor. El juny passat, Girona obria les portes de la Casa Mas¨® al carrer de les Ballesteries, amb la discreta i genial fa?ana posterior que ¨¦s una de les icones m¨¦s boniques de l¡¯Onyar, al costat dels campanars de Sant Mart¨ª i la Catedral. Un casal magn¨ªfic que fins ara havia estat inaccessible al p¨²blic. L¡¯escriptor i periodista Narc¨ªs Jordi Arag¨® n¡¯ha fet cessi¨® a l¡¯ajuntament, a canvi d¡¯un usdefruit parcial, i del comprom¨ªs municipal de conservar i difondre l¡¯obra del seu oncle avi, Rafael Mas¨® i Valent¨ª. La casa pairal es pot visitar amb horari concertat (tel. 972 41 39 89) a causa de la peculiaritat de l¡¯edifici que resta amb la configuraci¨® inicial com a habitatge/museu, ben restaurat per Joan Tarr¨²s, un dels grans vindicadors i estudiosos de l¡¯obra de l¡¯arquitecte noucentista ¡ªal costat de Narc¨ªs Comadira¡ª. Tamb¨¦ inclou exposicions temporals i s¡¯estrena amb la que dedica als projectes de Mas¨® per la seva pr¨°pia casa.

El fot¨°graf de Cerdanyola, i empordan¨¨s d¡¯adopci¨®, Jordi Puig ¨¦s qui s¡¯ha encarregat de la part visual del llibre/guia de la Casa Mas¨®, i tamb¨¦ qui es va ocupar, fa temps, de la fesomia de la segona edici¨® de la monografia essencial de l¡¯arquitecte escrit per Comadira i Tarr¨²s. La mirada de Puig als edificis, o als objectes i paisatges, que ¨¦s impecable i n¨ªtida es converteix en g¨¨lida i quasi c¨ªnica quan fotografia persones. La visi¨® de l¡¯amor fidel i quotidi¨¤ que presenta al Centre Cultural La Merc¨¨ ¨¦s demolidora, com el pla final dels amants dissecats i mig colgats a la sorra d¡¯Un chien andalou.

I si seguim l¡¯empremta profunda de Mas¨® per les comarques gironines podem anar a raure a Sant Feliu de Gu¨ªxols, amb el reeixit edifici de La Caixa, del 1923, tristament desfigurat ¡ªamb finestres d¡¯alumini tronat a la torre i el pis en venda¡ª, la Casa Casas, tamb¨¦ en estat degradat, i, ja al terme de Castell d¡¯Aro, la pobra ¡ªi, d¡¯altra banda ben rica¡ª urbanitzaci¨® de S¡¯Agar¨® trinxada de mala manera pel mal gust ostent¨®s de la majoria dels seus habitants. Per¨°, ben al marge dels edificis de Mas¨®, all¨° m¨¦s medi¨¤tic de Sant Feliu de Gu¨ªxols ¨¦s l¡¯espai Carmen Thyssen situat a l¡¯espl¨¨ndid conjunt del Monestir, conegut com la Porta Ferrada, just al costat de la f¨¤brica de suro on s¡¯espera poder-hi instal¡¤lar algun dia part de la col¡¤lecci¨® de la baronessa ¡ªconvertida en padrina fidel del poble, at¨¨s que no cobra lloguer pels quadres que hi deixa.

L¡¯actual soluci¨® ¨¦s molt pragm¨¤tica: en comptes d¡¯embarcar-se en la fara¨°nica obra ve?na, s¡¯han adequat un parell de plantes del Palau de l¡¯Abad i s¡¯hi han iniciat les exposicions temporals. La primera mant¨¦ una estreta relaci¨® amb la que hi ha a CaixaF¨°rum Girona, tamb¨¦ de Carmen Thyssen. De fet, ¨¦s una mena d¡¯extensi¨® d¡¯aquesta. En una i l¡¯altra, els paisatges catalans dels segles XIX i XX es relacionen amb els d¡¯autors estrangers, m¨¦s o menys coetanis, i val a dir que en alguns moments la contextua-litzaci¨® assoleix un cl¨ªmax sorprenent; en d¡¯altres, per¨°, el discurs es desmanega, malgrat la qualitat d¡¯alguns quadres que resten isolats buscant parella.