¡°A l'empresariat li ha faltat amor cap al seu ofici¡±

Sobre la taula de l¡¯estudi hi ha el llibre Dicho en el vac¨ªo de l¡¯arquitecte austr¨ªac Adolf Loos, aquell que es va proposar regenerar l¡¯arquitectura al principi del segle xx contra la dictadura de l¡¯ornament i altres materials superflus. ¡°?s un llibre ¡ªdiu Pepe Cos¨ªn¡ª que m¡¯agrada sempre tenir a m¨¤ perqu¨¨ m¡¯ajuda a desentranyar aquestes coses del disseny¡±. Quan era menut, Pepe Cos¨ªn (Val¨¨ncia, 1956) travessava cada dia l¡¯Eixample per anar a escola, un recorregut tra?at pel perfil de l¡¯edifici del Mercat de Colom. ¡°No s¨¦ si aquesta visi¨® di¨¤ria ¡ªdiu Cos¨ªn¡ª ha estat determinant en la meua decantaci¨® professional, per¨° hi va influir una mica¡±. A difer¨¨ncia dels companys de classe, que s¡¯inclinen per carreres ¡°serioses¡± com Dret o Enginyeria, es matricula en l¡¯Escola d¡¯Arts i Oficis. ¡°Parlem de les acaballes dels anys seixanta i d¡¯un sistema pedag¨°gic en qu¨¨ pesava, sobretot, la teua voluntat autodidacta¡±, assenyala Cos¨ªn. En una llibreria es va topar un dia amb els ensenyaments depuradors i avantguardistes de La Bahaus, mentre uns altres companys devoraven les poques revistes que venien de fora. ¡°Aquest ofici, tal com jo el vaig con¨¦ixer, ha canviat radicalment, d¡¯aquella figura elitista del decorador al servei de l¡¯alta burgesia, hem passat a l¡¯ofici m¨¦s democr¨¤tic i pr¨°xim de l¡¯interiorista¡±. I reconeix el deute que t¨¦ amb aquells professionals que van tra?ar la primera modernitat en aquelles cafeteries i locals comercials, ara ja desapareguts, que animaven el centre de la ciutat. ¡°Per a molts de nosaltres aquelles cafeteries van ser una mica l¡¯entrada a la nostra primera modernitat¡±, recorda Cos¨ªn.

Al barri de Russafa acaba d¡¯inaugurar el seu nou estudi en els antics locals d¡¯un gimn¨¤s on treballa en equip amb interioristes, dissenyadors i arquitectes. ¡°?s un canvi tant estrat¨¨gic com d¡¯imatge, perqu¨¨ molta gent ens associa m¨¦s amb els nostres espais comercials que com a dissenyadors i interioristes, que ¨¦s realment amb el que ens guanyem la vida¡±, comenta Pepe Cos¨ªn. Des de fa m¨¦s de tres d¨¨cades s¡¯ocupa de transformar el paisatge dom¨¨stic i, sobretot, el p¨²blic, en un espai on vida i bellesa siguen aliades. ¡°Fa vint-i-cinc anys hi havia mes barreres per a introduir all¨° que diguem el moble o el disseny contemporani, ens tocava fer molta pedagogia; ara, afortunadament, les coses han canviat, per¨°, per contra, s¡¯ha produ?t una banalitzaci¨® del disseny que tamb¨¦ ens obliga a fer un cert didactisme entre els clients¡±, assenyala Cos¨ªn. I afig, ¡°en nom del disseny es fan moltes barbaritats¡±. ¡°Estem cansats ¡ªcontinua Cos¨ªn¡ª de veure coses que es dissenyen amb molt de bombo i que despr¨¦s tenen una vida molt ef¨ªmera¡±. I apunta sobre l¡¯actual horitz¨®: ¡°La gran aportaci¨® d¡¯Ikea ha estat, sobretot, sociol¨°gica; ha aconseguit que el fet de comprar barat ja no estiga mal vist¡±.

La gran aportaci¨® d¡¯Ikea ¨¦s sociol¨°gica, ha aconseguit que el fet de comprar barat ja no estiga mal vist¡±

Acaba de presentar An¨®nimo, una col¡¤lecci¨® de mobles produ?da per l¡¯estudi i que intenta recollir les virtuts del disseny. ¡°Era un projecte que hav¨ªem aparcat i que ara hem posat en marxa, fer d¡¯editors de mobles i servir de plataforma tant per als joves dissenyadors com per a noms m¨¦s reconeguts o professionals¡±. Un projecte que, m¨¦s enll¨¤ de buscar l¡¯impacte medi¨¤tic, ¡°ens motiva per damunt de tot al fet que el producte ens enamore¡±, diu Cos¨ªn. Peces de l¡¯estudi de disseny Nadadora o de Carles Riart formen part de la pionera col¡¤lecci¨®. ¡°All¨° que busca tot editor o dissenyador ¨¦s aconseguir que el producte passe la barrera de la moda i es transforme en un objecte intemporal¡±, diu Cos¨ªn.

Al llarg d¡¯aquests m¨¦s de trenta anys d¡¯ofici ha estat testimoni de la transformaci¨® de l¡¯espai p¨²blic i privat. ¡°Hem fet el tr¨¤nsit ¡ªassenyala Cos¨ªn¡ª d¡¯unes cases on la cuina i el bany eren uns espais secundaris a una llar on s¨®n parts privilegiades i centrals¡±. ¡°Dos espais, d¡¯altra banda, que han estat una mica ambaixadors pel que fa a la introducci¨® de l¡¯interiorisme m¨¦s modern o contemporani¡±, diu Cos¨ªn. Un altre ¨¤mbit en qu¨¨ l¡¯estudi s¡¯ha especialitzat ¨¦s en el de la faena, oficines i despatxos. ¡°Ac¨ª tamb¨¦ ¡ªassenyala Cos¨ªn¡ª ha tingut lloc una altra revoluci¨® i hem passat d¡¯aquelles oficines jerarquitzades, on surava un ambient pesant, un espai dissenyat amb una ideologia autorit¨¤ria, a un paisatge nou m¨¦s obert i democr¨¤tic; en definitiva, m¨¦s jove, que, a m¨¦s, hi col¡¤labora en projectar una imatge jove de l¡¯empresa¡±.

¡°Molts empresaris entenen el disseny com un luxe per a vendre m¨¦s car, en lloc d¡¯entendre-ho com una cosa estructural¡±

Col¡¤laborador de la Fira del Moble de Val¨¨ncia, reconeix la complexitat del moment actual. ¡°Mentre fa vint o trenta anys ten¨ªem una industria que anava b¨¦, amb una m¨¤ d¡¯obra competitiva, ning¨² no se¡¯n va preocupar ni va haver-hi cap previsi¨®; nom¨¦s unes poques empreses, Andreu World, Gandia Blasco i d¡¯altres com Antares quant a il¡¤luminaci¨®, han sabut fer front als nous temps¡±. ¡°Ac¨ª, per la nostra tradici¨® industrial, ten¨ªem unes possibilitats excel¡¤lents, per¨°, desgraciadament, molts arribaren a creure que eren els millors perqu¨¨ venien molt i, en realitat, no ¨¦s que foren millors, sin¨® que eren m¨¦s barats¡±. ¡°Malauradament, molts empresaris del moble entenen el disseny com un valor afegit, com un luxe per a vendre m¨¦s car, en lloc d¡¯entendre-ho com una cosa estructural¡±, assenyala Cos¨ªn. I conclou: ¡°I all¨° que ¨¦s m¨¦s trist i segurament una de les causes de la situaci¨® actual, la falta d¡¯amor cap al mateix ofici¡±.

Malgrat els temps convulsos, es mostra optimista amb l¡¯impuls que ha suposat la nova generaci¨® de dissenyadors valencians. ¡°Mai no hav¨ªem tingut un moment tan din¨¤mic¡±. I apunta: ¡°Seria trist que aquesta generaci¨® es frustrara, i per aix¨° ¨¦s clau crear ponts entre la professi¨® i la ind¨²stria¡±.