Especulacions electorals

La convocat¨°ria d¡¯eleccions anticipades feta pel president Artur Mas la setmana passada ha provocat, com calia esperar, tota mena de comentaris, dels que han dit que, ben mirat, era l¡¯¨²nica cosa sensata que podia fer fins al que no hi veuen m¨¦s que l¡¯assumpci¨® vergonyant d¡¯un frac¨¤s, el de la legislatura m¨¦s breu des de la recuperaci¨® de la Generalitat catalana. Com que a tots ens agrada tafanejar en els arcana imperii ¨Cels secrets del poder-, alguns han volgut indagar en les hipot¨¨tiques motivacions ocultes de la mesura: la dificultat d¡¯aprovar els tristos pressupostos del 2013, el c¨¤lcul pol¨ªtic d¡¯aprofitar l¡¯avantatge d¡¯agafar amb el pas canviat els altres partits, o la pura fugida endavant per a eludir un present francament tortu¨®s.

Potser la millor explicaci¨® sumaria el c¨¤lcul a la necessitat. Al meu parer, de tot el que s¡¯ha escrit, potser el comentari m¨¦s l¨²cid siga encara el que va publicar a EL PA?S un intel¡¤lectual de traject¨°ria llargament af¨ª al PSC, Josep Ramoneda, dos dies abans que Mas anunciara l¡¯avan?ament de les eleccions. Segons Ramoneda, la din¨¤mica de les coses, la manifestaci¨® massiva i el frac¨¤s en la negociaci¨® a Madrid del pacte fiscal ¨Cque era el punt principal del programa de govern de Mas- deixava el president de la Generalitat sense cap m¨¦s opci¨® pol¨ªtica (i moral) que avan?ar les eleccions. Comptar vots significa saber d¡¯una vegada on som. ¡°Ja no ens mourem sobre valoracions m¨¦s o menys subjectives dels moviments socials, ni sobre intu?cions interessades del que pensen de veritat els catalans¡±. Les urnes tenen la paraula.

Ramoneda va ser el primer ¨Cfins on jo s¨¦- a escriure amb claredat una cosa que molts pensaven: que Mas havia de fer aix¨°: per necessitat i per conveni¨¨ncia. El que ha sorpr¨¦s de veritat, per tant, no ¨¦s que ho haguera de fer; ¨¦s que ho ha fet. I tamb¨¦ la manera com ho ha fet: amb una ferma decisi¨®, amb un punt d¡¯aud¨¤cia (o d¡¯aventurerisme) molt rar de trobar entre els pol¨ªtics d¡¯ara, i alhora amb aquell posat tranquil, d¡¯ac¨ª no passa res, que no deixa de sobtar, atesa l¡¯envergadura de l¡¯aposta. A Catalunya, l¡¯estatura de Mas com a l¨ªder no ha deixat cr¨¦ixer en aquests dies gr¨¤cies a aquesta peculiar barreja, tan seua, de calma i gosadia, per¨°, alhora, la seua aureola s¡¯ha tornat inquietant. Tots entenen que aquestes eleccions s¨®n decisives, per¨° ning¨² sap ben b¨¦ fins a quin punt. Sens dubte, el dret a decidir t¨¦ molts valedors en la teoria; per¨° la responsabilitat de decidir, en la pr¨¤ctica, ¨¦s sempre problem¨¤tica. De sobte, el futur immediat s¡¯ha tornat preocupant. Potser fa por i tot.

Per¨° abans de res cal comptar vots, com deia Ramoneda. No cal ser profeta per a augurar una campanya dura, i que en sentirem de tots els colors. En casos com aquest, aventurar possibles resultats ¨¦s un exercici especulatiu massa arriscat. CiU haur¨¤ de calcular quants electors perdr¨¤, perqu¨¨ no voldran seguir-la en la seua nova ruta sobiranista, i quants en guanyar¨¤ precisament perqu¨¨ l¡¯ha iniciada amb aparent convicci¨®. El resultat ¨¦s una inc¨°gnita, i ac¨ª hi ha la clau de tot el que passar¨¤ despr¨¦s. De moment, les enquestes li donen avantatge, i el vot ¨²til de molts catalanistes decebuts podria afavorir-la, per¨° encara falta tot un mes. Els altres partits tenen els seus propis problemes, com ara ERC, que haur¨¤ d¡¯esfor?ar-se molt per a no semblar un company de viatge redundant, i per tant superflu, de la nova i musculosa CiU. O el PP, que intenta aglutinar el vot espanyolista i l¡¯espantat per a compensar els que perdr¨¤ per la llastimosa gesti¨® de la crisi econ¨°mica que s¡¯ha fet a Madrid.

El drama del PSC ¨¦s m¨¦s amarg. La posici¨® del seu l¨ªder, Pere Navarro, contra el sobiranisme i contra un hipot¨¨tic refer¨¨ndum posterior, ha provocat una greu fractura interna i un desconcert encara m¨¦s greu en part del seu electorat. Probablement no calia tot aix¨°. Com ja he escrit ac¨ª, el problema de la bella idea del federalisme ¨¦s que, fora del PSC, no se la creu quasi ning¨² ¨Cni tan sols el PSOE- a Espanya i cada volta menys gent a Catalunya. A Pasqual Maragall, que va ser l¡¯¨²ltim que la va enarborar amb convicci¨®, ja el deixaren a soles. I si del que es tracta ¨¦s de salvar Espanya (amb els matisos que es vulga), aix¨° el PP ho fa com ning¨². S¡¯ha escrit que el PSC ¨¦s un partit amb dues ¨¤nimes sempre una mica barallades, i ara m¨¦s que mai. La vella tradici¨® catalanista del partit se sent massa desatesa, i aix¨°, en aquestes eleccions, pot costar-li car. De moment, la definici¨® m¨¦s gr¨¤fica de la seua debilitat l¡¯ha donada -de nou- Ramoneda: el PSC ara mateix plana per terra de ning¨²: a Catalunya ¨¦s invisible; a Espanya, no pinta res. D¡¯error en error, la debacle d¡¯un partit essencial en el tauler pol¨ªtic catal¨¤ ¨Ci que ho governava tot fa nom¨¦s dos anys- podria fer pena i tot.