L¡¯Alcover-Moll: mig segle de paraules

Quan a les illes Balears alg¨² fa un jutipiri (gest c¨°mic), provoca rialles. A les comarques centrals valencianes, una persona est¨¤ desvanida quan est¨¤ molt orgullosa d¡¯alg¨² o d¡¯algun fet. Per¨°, ni jutipuri ni desvanir figuren el Diccionari de la Llengua Catalana de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), obra de refer¨¨ncia que marca el l¨¨xic normatiu de l¡¯idioma.

Tampoc no hi ha paraules com ara cot¨® en p¨¨l, encalar, blamor o fotracada, ni moltes altres de ben comunes i que, curiosament, comparteixen valencians, balears i catalans de zones perif¨¨riques com les comarques de l¡¯Ebre. Aquests mots, per¨°, s¨ª que figuren en el Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear (DCVB), altrament dit Diccionari Alcover-Moll. Enguany es compleixen 50 anys des que s¡¯imprimira, el 1962, el des¨¦ i ¨²ltim volum d¡¯aquest recull lexicogr¨¤fic, el treball m¨¦s gran dut a terme mai en una llengua rom¨¤nica i iniciat, al comen?ament del segle XX, pel mallorqu¨ª Antoni Maria Alcover i continuat per Francesc de Borja Moll.

Per a commemorar l¡¯efem¨¨ride, dem¨¤ divendres se celebra a Val¨¨ncia una jornada organitzada per l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua i la Universitat de Val¨¨ncia amb l¡¯objectiu de ¡°reivindicar el diccionari i la unitat de la llengua¡±, segons Emili Casanova, acad¨¨mic i coordinador de l¡¯acte. ¡°El catal¨¤-valenci¨¤-balear ¨¦s un gran diccionari i, a m¨¦s, el gran diccionari dialectal i de la llengua liter¨¤ria, en qu¨¨ figuren entrades d¡¯autors des del segle XIII fins a Enric Valor¡±. ¡°?s, sobretot¡±, afirma, ¡°el gran diccionari dels valencians¡±. ¡°La import¨¤ncia que t¨¦ l¡¯han destacada molts experts, com Joan Coromines, que va afegir al seu Diccionari etimol¨°gic i complementari de la llengua catalana moltes paraules procedents del DCVB¡±, apunta Casanova.

¡°?s com la columna vertebral de la llengua¡±, comenta l¡¯escriptora i periodista menorquina Esperan?a Camps. ¡°El faig servir molt¡±, diu. Per al valenci¨¤ de Bellreguard Francesc Calafat, el DCVB ¨¦s ¡°un bagul amb moltes meravelles, tamb¨¦ amb limitacions, on consulte vocabulari, dites o frases fetes, o l¡¯extensi¨® geogr¨¤fica d¡¯una paraula¡±, afig.

Mig segle despr¨¦s, ¡°des del punt de vista cient¨ªfic, el DCVB continua tenint la consideraci¨® d¡¯obra cabdal de la lexicografia i de la ling¨¹¨ªstica catalanes i del conjunt de les lleng¨¹es rom¨¤niques¡±, explica Susana Moll, directora de producci¨® de l¡¯Editorial Moll. El diccionari no tan sols explica el significat actual i hist¨°ric de les paraules, sin¨® tamb¨¦ la distribuci¨® geogr¨¤fica, sin¨°nims, etimologia, els usos literaris i populars, variants dialectals, i les diverses pron¨²ncies i la transcripci¨® fon¨¨tica corresponent, entre altres dades.

Alcover va iniciar l¡¯obra comptant amb nombrosos corresponsals-enquestadors d¡¯arreu de l¡¯¨¤rea catalanoparlant. ¡°Llu¨ªs Fullana¡±, esmenta per exemple Casanova, ¡°va aportar 12.000 fitxes nom¨¦s de la comarca de la Vall d¡¯Albaida¡±. Tamb¨¦ hi treballaven molts col¡¤laboradors voluntaris que anotaven tot el l¨¨xic de cl¨¤ssics de la literatura, com ara Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, o l¡¯Espill, de Jaume Roig, per esmentar-ne nom¨¦s dos. Mort Alcover el 1932, el seu deixeble Francesc de Borja Moll va assumir la direcci¨® del projecte amb l¡¯ajuda de la seua filla, A?na Moll, i del valenci¨¤ Manuel Sanchis Guarner.

Amb tot, l¡¯ortod¨°xia ha anat relaxant-se com m¨¦s gent fa ¨²s de l¡¯idioma i m¨¦s estudis ling¨¹¨ªstics es duen a terme. De fet, el mateix IEC, que el 1995 va editar per primera vegada el diccionari normatiu, ha anat incorporant mots i expressions de l¡¯Alcover-Moll que no estaven reconeguts. Paraules com fumaguera (fumassa), llibrell (gibrell), desficaci (disbarat) o sambori (xarranca) en s¨®n un exemple. Segons Casanova, ¡°s¡¯hi han incl¨°s 542 dels m¨¦s de 2.000 mots comuns valencians presents en el DCVB i que no admetia el Diccionari General de Fabra del 1932, base de l¡¯actual recull de l¡¯IEC¡±.

El diccionari ja ha complit 50 anys. Caldria revisar-lo? Per a Susanna Moll, ¡°l¡¯actualitzaci¨® del DCVB sempre ens ha semblat un ideal dif¨ªcil d¡¯acomplir¡±. ¡°Per part nostra¡±, explica, ¡°estar¨ªem encantats de formar un petit equip de coordinaci¨® que fos capa? de mobilitzar de nou tots els aimadors [amants] de la llengua catalana, com en els bons temps de moss¨¦n Alcover¡±. ¡°Per¨° sense ajuda de les institucions, tant cient¨ªfiques com econ¨°miques, no ho hem vist possible, ara com ara¡±, conclou Moll. Per la seua part, Casanova ¨¦s m¨¦s optimista. ¡°El DCVB hauria de ser la base d¡¯un gran diccionari modern, i s¡¯hauria d¡¯actualitzar entre l¡¯IEC, el Consell Valenci¨¤ de Cultura i la Universitat de les Illes Balears, per exemple¡±.

Si el lector es pregunta el perqu¨¨ del nom Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear tot i que tothom reconeix la unitat de la llengua, la resposta ¨¦s complexa. ¡°Alcover era molt conservador i contrari a les tesis de Pompeu Fabra per a modernitzar i normativitzar la llengua superant els localismes¡±, diu Casanova. Aquestes discrep¨¤ncies van provocar el trencament d¡¯Alcover amb l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, de la secci¨® filol¨°gica del qual havia estat president. Encara ¨¦s fam¨®s l¡¯episodi del 1918, quan Alcover, tot irritat, va abandonar Barcelona i es va endur cap a Mallorca sa calaixera, on arxivava vora 900.000 c¨¨dules o anotacions lexicogr¨¤fiques.

Francesc de Borja Moll ho va explicar molt b¨¦ en la introducci¨® del diccionari el 1962: ¡°Per guanyar-se [Alcover] les simpaties de les regions valenciana i balear davant l¡¯aversi¨® dels catalans, va canviar el nom de Diccionari de la llengua catalana substituint-lo pel de Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear¡±. Per¨°, va escriure Moll, ¡°mai no s¡¯haur¨¤ pogut dir amb m¨¦s ra¨® que el nom no fa a la cosa: aquest diccionari, amb un nom tan expressiu d¡¯una idea de fragmentaci¨®, ha esdevingut l¡¯obra m¨¦s efica? per a posar de relleu la unitat essencial de la llengua catalana dins tot aquest domini ling¨¹¨ªstic, pol¨ªticament tan incoherent¡±.

Cinquanta anys despr¨¦s, el DCVB continua sent una obra insubstitu?ble. I tamb¨¦ continua la incoher¨¨ncia pol¨ªtica de qu¨¨ parlava Moll: l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua no mantenen relacions. Explicar-ne el perqu¨¨ requeriria, com tamb¨¦ les malsofertes relacions entre mallorquins i catalans en l¡¯¨¨poca d¡¯Alcover, un altre reportatge, o millor encara un gran diccionari hist¨°ric de desficacis.