La nova onada de ¡°cantaors¡±

S¨®n gent jove d¡¯all¨° m¨¦s normal, per¨° rara avis en un m¨®n en qu¨¨ la majoria de la gent ha passat dels seixanta. Tenen 22 anys, ell, i 16, ella. Xavier Benedito, Xavi de B¨¦tera, i Maria Jos¨¦ Fern¨¢ndez s¨®n una part significativa de la dotzena, a penes, de cantaors m¨¦s menuts de 30 anys que circulen per aqueix circuit tan popular com de vegades exclusiu del cant d¡¯estil. ¡°Tenint en compte les possibilitats d¡¯actuar que hi ha a hores d¡¯ara, ¨¦s una quantitat raonable¡±, accepta el music¨°leg Jordi Reig, coordinador del Dia del Cant d'Estil. ¡°En tot cas, ¨¦s m¨¦s alta la manca de versaors¡±, puntualitza. Els versaors s¨®n necessaris perqu¨¨ proveeixen el cantaor de la lletra improvisada. Per l¡¯escena del cant d¡¯estil, ambd¨®s joves consideren que conv¨¦ caminar-hi ¡°amb peus de plom¡± per no ferir susceptibilitats i sentir comentaris sobre ¡°si est¨¤s amb aquests o amb els altres¡±. Una bona prova del fet que el m¨®n del cant d¡¯estil no ¨¦s una fam¨ªlia especialment unida s¨®n les tres cites p¨²bliques que tenen lloc aquest mateix diumenge. Mentre l¡¯Institut Valenci¨¤ de la M¨²sica i el Museu Valenci¨¤ d¡¯Etnologia celebren el Dia del Cant d¡¯Estil a la Benefic¨¨ncia, l¡¯Associaci¨® d¡¯Estudis del Cant Valenci¨¤ far¨¤ la seua al Palau de la M¨²sica en un acte presidit per la consellera d¡¯Educaci¨® de mat¨ª i, tamb¨¦ de mat¨ª, l¡¯anomenada Associaci¨® del Cant d¡¯Estil far¨¤ una ronda que comen?ar¨¤ a la porta de l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia. Dins d¡¯aqueixa agenda, Xavier cantar¨¤ a la Benefic¨¨ncia i Maria Jos¨¦, que l¡¯any passat estigu¨¦ tamb¨¦ en la celebraci¨® institucional, enguany actuar¨¤ en la ronda oferida ¡°a les autoritats i al poble valenci¨¤¡±.

Xavi va comen?ar a cantar a vuit anys. Ara, l¡¯han cridat de la Fira Musical de Manresa, on anir¨¤ amb l¡¯equip deBotifarra, un quartet en qu¨¨ figuren Paco Lucas i N¨¦stor M¨®n. La seua manera d¡¯interpretar una part del c¨¤non tradicional. ¡°He arribat a cantar a la gent gran del cant quan encara estaven plenament actius: Xiquet del Carme, Victorieta, Pilareta ¡­¡±. ?s un m¨®n en qu¨¨ el va introduir el seu mestre Naiet de B¨¦tera. ¡°Ell m¡¯ha obert moltes portes i cantar amb tota aquesta gent m¡¯ha ensenyat molt m¨¦s que no anar a una escola¡±. Aix¨° no vol dir que no vagen a escoles. Actualment, ell estudia en l¡¯escola de Naiet i ella, en la Universitat Popular. Maria Josep es va animar a cantar despr¨¦s de veure que el seu pare, Josep Fern¨¢ndez, comen?ava a estudiar i a participar en cantades fa poc m¨¦s d'onze anys. En poc de temps ha obtingut dos tercers premis i un de primer del concurs de cant d¡¯estil de Mislata, l¡¯¨²nic que hi havia a la prov¨ªncia. ¡°A mi m¡¯agradava cantar, encara que no ho manifestara, i l¡¯exemple del meu pare m¡¯hi va animar¡±, confessa. La progressi¨® ha estat r¨¤pida: ¡°A mesura que anava estudiant, m¡¯adonava del fet que la majoria dels cants me¡¯ls sabia o em sonaven¡±, assegura.

¡°El pare del meu avi era germ¨¤ del Xiquet de B¨¦tera i el meu avi, en lloc de cantar-me una can?¨® de bressol, de vegades em cantava una alb¨¤¡±, conta Xavier per reflectir el context en qu¨¨ ha evolucionat la seua o?da. ¡°I a mi se¡¯m quedava¡±. Al cap de 16 anys practicant i escoltant, Xavier coneix b¨¦ el cant tradicional valenci¨¤, per¨° afirma que el seu model ¨¦s, sobretot, el del septuagenari Xiquet del Carme. Ha anat ¡°moltes voltes a cantar amb ell¡±, coneix ¡°molt b¨¦ el seu estil¡± i ¡°ha ¡°depr¨¦s molt d¡¯ell¡±. Amb tot, reconeix que li agrada ¡°combinar coses que he depr¨¦s dels uns i dels altres¡±. Despr¨¦s d¡¯entrar a estudiar a la Universitat Popular amb Victorieta, el referent de Maria Jos¨¦ ¨¦s aquesta cantaora, l¡¯¨²nica veterana que tamb¨¦ ha estudiat cant l¨ªric al conservatori. ¡°En ella he trobat la saviesa del cant, ¨¦s la que m¨¦s m¨²sica sap¡±, assegura. ¡°Tot el m¨®n insisteix en el fet que has de crear el teu estil propi, per¨° jo crec que ¨¦s una q¨¹esti¨® de gust, has d¡¯adaptar la m¨²sica que vas deprenent dels altres a la teua manera d¡¯interpretar¡±. Aquesta jove cantaora que estudia Batxillerat Human¨ªstic a l¡¯institut de Castellar, cantava en un to intermedi fins que li van fer provar la tessitura m¨¦s alta, que ¨¦s com canta ara. ¡°En tot intente veure fins on puc arribar¡±, explica. ¡°He tingut la meua crisi personal, per¨° ara tinc clar que continuar¨¦ cantant molt de temps¡±, diu conven?uda.

Fora d¡¯aquest ¨¤mbit, a Maria Jos¨¦ Fern¨¢ndez li agrada tocar altres palos. Can?¨® pop, per exemple. Adele? ¡°Mira, doncs s¨ª, m¡¯agrada cantar Adele¡±, reconeix. Estudia vocalitzaci¨® i sap que cal utilitzar distints registres per a abordar un tipus de cant o un altre. Posats a explorar altres vessants, Xavier, que va estudiar percussi¨® de m¨¦s menut i toca el tabal, s¡¯estima m¨¦s el cant l¨ªric. Ha estudiat amb Xaro Vall¨¦s, una de les veus destacades del cor de la Generalitat. El de B¨¦tera estudia Comunicaci¨® Audiovisual i la de Castellar t¨¦ clar que vol estudiar Filologia Anglesa. Tot dos coincideixen en el fet que val m¨¦s prendre¡¯s el cant d¡¯estil ¡°com un hobby i no com una manera de guanyar diners¡±, encara que ¡°hi ha gent que ha fet diners amb el cant¡± i, de vegades, ells tamb¨¦ tenen la sort de cobrar. Per¨° ¡°hui en dia, si et fiques en aquest m¨®n nom¨¦s per guanyar diners, eixir¨¤s perdent¡±, diu Maria Josep. En tot cas, no els costa diners.

Quantes actuacions o cantades poden tenir al cap de l¡¯any uns aficionats com ells? ¡°?s dif¨ªcil de calcular¡±, dubta ell, ¡°potser quaranta, si inclous casaments i batejos¡±. ¡°Jo diria que unes vint¡±, diu ella, ¡°incloent-hi tamb¨¦ cerim¨°nies d¡¯aqueix tipus¡±. Algunes cites s¨®n habituals, conta Xavier, com la del Retaule de B¨¦tera, les albades del Puig o la cantada del carrer de Ca?ete, al barri del Carme de Val¨¨ncia. Maria Jos¨¦ ha recorregut quasi tots els llocs on es fa cant a la ciutat, seguint el seu pare, com la porta del Teatre Talia, on s¡¯ha fet la foto d¡¯aquest reportatge. Ara va coneixent-los ella com a participant. ¡°Fer cant d¡¯estil no ¨¦s barat¡±, matisa Jordi Reig, ¡°cal tenir en compte que, per a organitzar-ho tot, es necessiten nou artistes¡±. ?s a dir, sis instrumentistes, dos cantaors i un versaor. Per aix¨° ara l¡¯oferta ¨¦s m¨¦s baixa.