Ferran S¨¢ez: ¡°La identitat catalana ¨¦s la m¨¦s postmoderna perqu¨¨ no ¨¦s r¨ªgida¡±

Ferran S¨¢ez i Mateu (La Granja d¡¯Escarp, Segri¨¤, 1964) ¨¦s sobretot un fenomenal conversador. Un col¨®s. Capa? de fer broma de la mat¨¨ria l¨ªquida de Zygmunt Bauman uns segons despr¨¦s de recordar, murri, hist¨°ries d¡¯altri amb dones de mala vida com a protagonistes. Aquesta barreja d¡¯intel¡¤lectualitat divulgativa i de sornegueria educada fa que Ferran S¨¢ez s¡¯hagi pogut llan?ar al m¨®n de la novel¡¤la amb eines esmolades. Presenta Les ombres errants (La Magrana), una hist¨°ria que teixeix quatre misteris en temps confusos. S¨¢ez ens planta a la Transici¨®, un moment gris ¡°on tothom practicava una farsa¡±. Partia de l¡¯experiment narratiu que va ser Vides improbables (A contravent), on feia el salt des de l¡¯assaig, g¨¨nere que domina amb escreix. ¡°Arribes als cinquanta anys i t¡¯adones que portes tota la vida evocant i que ara toca recapitular, i crec que aix¨° est¨¤ passant amb els autors de la meva generaci¨®¡±, confessa S¨¢ez.

??s la Transici¨® la Guerra Civil d¡¯ara? ¡°Tinc l¡¯edat, com el mateix Javier Cercas, dels que als anys vuitanta usaven la Guerra Civil o la postguerra, ¨¦s normal que tiris del que has viscut¡±, admet el fil¨°sof catal¨¤. La g¨¨nesi de la novel¡¤la ¨¦s una conversa de l¡¯autor amb un amic seu, tot preguntant-se ¡°per qu¨¨ els millors de la nostra generaci¨® van caure en l¡¯hero?na?¡±. Era una generaci¨® que ¡°s¡¯havia de fer valer¡±, aquella joventut venia de la negritud i volia la llum. ¡°Amb el temps ens vam adonar que hi havia el gris. Les identificiacions eren ben estranyes entre els adolescents: de sobte un era maoista i l¡¯altre era trotskista. Era rid¨ªcul, no era com a la Guerra Civil, on s¡¯hi jugaven la vida¡±, subratlla.

Segons S¨¢ez, ¡°els anys setanta, amb els anys trenta, s¨®n els m¨¦s irracionals del segle XX¡±, i afegeix: ¡°Pensa que viv¨ªem amb David Bowie, Carrero Blanco i l¡¯hero?na tot a la vegada¡±. A m¨¦s, sost¨¦ l'autor, ¡°es pensava que hi havia hagut grans canvis socials i nom¨¦s se seguien modes trivials, era autoenganyar-se, creure¡¯ns moderns¡±. I remata: ¡°?rem europeus amb boina¡±.

A Les ombres errants ¡°els personatges estan tots confusos, ¨¦s una met¨¤fora de l¡¯¨¨poca¡±, diu l¡¯autor. En el llibre, una altra met¨¤fora del tardofranquisme ¨¦s la multitud de ¡°sobreentesos¡± que van quedar enterrats durant generacions, i que desconeixien diversos membres dins de cada fam¨ªlia. ¡°Nosaltres no podem saber qu¨¨ ¨¦s haver perdut una guerra, quelcom dram¨¤tic i no l¨ªric com molts han venut¡±. S¨ª que accepta S¨¢ez que la Transici¨® va tenir un punt d¡¯admirable, i no mod¨¨lic, com es diu generalment: ¡°Cal valorar l¡¯entesa entre gent que havia acabat a trets¡±, sost¨¦.

Tamb¨¦ president del Centre d¡¯Estudis de Temes Contemporanis (CETC), S¨¢ez no ¨¦s gens ali¨¨ al debat propiciat despr¨¦s de la Diada nacional d¡¯enguany. Dispara: ¡°Ara l¡¯independentisme catal¨¤ ¨¦s l¡¯¨²nic moviment social massiu que aglutina la classe mitjana a Europa. Aix¨° t¨¦ un component que fa que sigui imparable¡±.

Per¨° tot aix¨° no ser¨¤ un sufl¨¦? ¡°Hi ha un punt de no retorn perqu¨¨ s¡¯ha percebut l¡¯independentisme com a normalitat¡±. S¨¢ez recepta als pol¨ªtics que siguin pacients, ¡°ara la urg¨¨ncia no seria bon negoci, altra cosa ¨¦s la prioritat¡±. Sobre la manifestaci¨® multitudin¨¤ria de la Diada, el fil¨°sof lleidat¨¤ vol subratllar ¡°el paper de la gent de comarques, dels autocars autogestionats¡±.

Potser en el debat actual la identitat ja no ¨¦s un element cardinal. Respon: ¡°La identitat catalana s¡¯ha escapat de la pol¨ªtica, de la llengua, per¨° no dels valors o dels gestos¡±. S¨¢ez recorda que a Catalunya l¡¯individualisme, des dels liberals als anarquistes, t¨¦ un pes que no t¨¦ a Espanya. ?s m¨¦s, i tot i semblar contradictori, el fet associaciatiu ¨¦s un element integrador en la identitat catalana. ¡°Les identificacions pesen m¨¦s que les identitats perqu¨¨ s¨®n volunt¨¤ries¡±, sentencia.

Fa tombs al tema durant la conversa, i rebla: ¡°La identitat catalana ¨¦s la m¨¦s postmoderna de totes perqu¨¨ no ¨¦s r¨ªgida, en haver modulat b¨¦ els seus valors¡±. S¨¢ez insisteix que l¡¯independentisme catal¨¤ ha de ser afirmatiu i, liberal com ¨¦s, apunta que ¡°voler un Estat propi no vol dir voler un Estat gras¡±. I si sort¨ªs un no a la independ¨¨ncia en un refer¨¨ndum? ¡°No passaria res, estem vacunats¡±.