No hi ha l¨ªmit per a la imaginaci¨®

El primer que sorpr¨¨n el visitant de l¡¯exposici¨® ? s¨®n unes enormes fotografies d¡¯escriptors que ens parlen (amb vinyetes, ¨¦s clar). Com ara Paul Auster: ¡°?s un miracle que existeixi una editorial com Edicions 62. Quan penses en el que va passar a Espanya als anys trenta amb el triomf del feixisme... ?s una tasca heroica que fa cinquanta anys els catalans poguessin crear editorials. Estic molt orgull¨®s de formar-ne part¡±.

?L¡¯exposici¨®, organitzada per Biblioteques de Barcelona a la Jaume Fuster, ¨¦s una de les activitats amb qu¨¨ Edicions 62 celebra el seu 50¨¨ aniversari. L¡¯escriptor i cr¨ªtic literari Juli¨¤ Guillamon, comissari d¡¯El comprom¨ªs pop (en equip amb la dissenyadora de sala Esther Doblas i el grafista ?ngel Uzquiano), explica que han escollit els anys seixanta i setanta de la hist¨°ria de l¡¯editorial perqu¨¨ ¡°¨¦s una ¨¨poca especialment brillant¡±. ¡°Hi havia un comprom¨ªs pol¨ªtic i una est¨¨tica molt moderna, pop¡±.

Jordi Fornas va ser un element clau en el disseny de portades i col¡¤leccions, i no va dubtar a fer servir imatges de la seva fam¨ªlia o de casa seva per donar-hi m¨¦s pot¨¨ncia. ¡°Davant d¡¯una coberta de Fornas, no diries mai que la cultura catalana ¨¦s una cultura amena?ada, prohibida, amb una llengua que no s¡¯ensenya a l¡¯escola, que ha comen?at a recuperar-se de manera prec¨¤ria i voluntarista¡±, escriu Guillamon a l¡¯excel¡¤lent cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®.

Guillamon explica el paper de Max Cahner i Ramon Bastardes, que van convertir el bullet¨ª de l¡¯Escolania de Montserrat en la revista Serra d¡¯Or i despr¨¦s van crear Edicions 62. Josep Maria Castellet hi va aportar tot el seu coneixement de literatura estrangera, i Joaquim Molas hi va introduir la recuperaci¨® de cl¨¤ssics i va portar la nova generaci¨®: Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Terenci Moix. Va ser ell qui va conv¨¨ncer Baltasar Porcel d¡¯escriure en catal¨¤. Tamb¨¦ s¡¯esmenta Oriol Bohigas, que va acabar sent-ne president des del 1975 fins al 1999.

L¡¯exposici¨® mostra exemplars de totes les col¡¤leccions d¡¯Edicions 62: Llibre a l¡¯Abast, El Balanc¨ª (el logotip de Fornas ¨¦s una maravella), La Cua de Palla, L¡¯Escorp¨ª, Estudis i Documents, que s¡¯inici¨¤ amb els quatre volums de Catalunya dins l¡¯Espanya moderna (1964-1966), de Pierre Vilar, els c¨®mics de la s¨¨rie Charlie Brown, amb cobertes espectaculars d¡¯Enric Si¨®, la col¡¤lecci¨® de fascicles de quiosc sobre la Rep¨²blica i la Guerra Civil, una joia... fins a un apartat que mostra l¡¯edici¨® actual d¡¯Edicions 62.

Com passa gaireb¨¦ sempre, el cat¨¤leg ¨¦s superior a l¡¯exposici¨®, perqu¨¨, a banda dels textos de Guillamon i de Jordi Cornudella, inclou moltes m¨¦s imatges.

Aix¨ª, mostra els sistemes de promoci¨® i publicitat que empraven, sovint escrits a m¨¤ i rudimentaris per¨° sempre suggeridors. Molts originals d¡¯autors. Per exemple, l¡¯¨²ltima p¨¤gina de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, el primer llibre d¡¯Edicions 62, amb una socarrada de tabac, que l¡¯escriptor va haver d¡¯esquivar escrivint al voltant del forat; o la segona edici¨® de La torre dels vicis capital (la primera l¡¯havia publicat Selecta), on Moix va esmenar totes les p¨¤gines on apareixia el nom Ramon-Terenci, per canviar-lo per Terenci. S¨®n an¨¨cdotes que fan les del¨ªcies dels lectors.

La conclusi¨®, vistos el cat¨¤leg i l¡¯exposici¨®, ¨¦s que ¡°no hi ha l¨ªmit per a la imaginaci¨®, que tot ¨¦s possible, i que es pot fer en catal¨¤¡±, com diu Guillamon. ¡°Passar¨¤ el temps i els primers anys d¡¯Edicions 62 quedaran ja com un veritable referent de creativitat, de llibertat, de comprom¨ªs i de rigor¡±.