El musical en valenci¨¤ encara ¨¦s possible

Per qu¨¨ no es fan musicals, com¨¨dies o melodrames en l¡¯escena valenciana? La resposta sol ser que s¨®n cars, que cal apel¡¤lar a un esfor? de producci¨® necessari; per¨° no per la falta de p¨²blic o de ganes. Amb tot, Bambalina Practicable s¡¯ha aventurat en plena crisi a contar la hist¨°ria del Quasimodo de Victor Hugo a trav¨¦s de la m¨²sica que un creador de jazz ha fet amb els textos de Jaume Policarpo, autor de l¡¯adaptaci¨® de la gran novel¡¤la francesa. No ¨¦s la macroproducci¨® d¡¯Els miserables ni ho pret¨¦n ser, per¨° ompli amb ritme, solv¨¨ncia i gr¨¤cia l¡¯escenari de la Sala Escalante de Val¨¨ncia, on estar¨¤ en el cartell durant dos mesos i mig.

Policarpo ofer¨ª tres propostes a Vicent Vila, director de l¡¯Escalante. Una n¡¯era un musical i va ser l¡¯opci¨® triada.

Com es pot fer? ¡°Sabem que nom¨¦s el fet de dur a terme una producci¨® amb huit actors ja ¨¦s car, per¨° ac¨ª comptem que la producci¨® la paga la diputaci¨®¡±, reconeix Jaume Policarpo, director de Bambalina. ¡°Si, en lloc de pagar-la una instituci¨®, haguera de fer-ho una empresa totalment privada, hi caldria molts diners; ¨¦s la producci¨® m¨¦s cara que hi ha¡±. Cal afegir l¡¯exig¨¨ncia que suposa per als int¨¨rprets. ¡°Has de buscar actors que canten i tens complicacions afegides¡±, continua el dramaturg valenci¨¤. ¡°No ¨¦s f¨¤cil muntar un musical a escala art¨ªstica, fer una bona hist¨°ria, fer les can?ons, trobar un bon m¨²sic; ¨¦s una f¨®rmula que ho abra?a tot i has d¡¯anar amb compte, especialment pel que fa als aspectes t¨¨cnics, com ara el so o la llum¡±.

El que no d¨®na el pressupost ¨¦s per al fet que el quartet musical actue en directe. ¡°?s una ll¨¤stima¡±, reconeix el pianista Albert Sanz. ¡°Potser algun dia¡­¡±

Albert Sanz havia compost la banda sonora dels dos ¨²ltims espectacles de Bambalina. Per¨° preparar un musical ¨¦s una altra cosa. ¡°?s la primera volta que ho faig i em fa la sensaci¨® que ¨¦s el que m¨¦s m¡¯agrada¡±, confessa l¡¯entusiasta pianista valenci¨¤. Un avantatge en aquest cas ¨¦s que ¡°els textos de Jaume Policarpo estan molt b¨¦, ¨¦s un bon lletrista, m¡¯agrada la seua est¨¨tica i el que fa¡±. Mentre acaba d¡¯introduir-hi la bateria (toca uns quants instruments), Sanz assegura que ha treballat amb total llibertat, per¨° conscient que els temes han de ser l¨ªrics i no dif¨ªcils de cantar. Hi ha abundants girs mel¨°dics brasilers, de vegades sona cl¨¤ssic i, fins i tot, coqueteja amb el pop. El tema m¨¦s estrany ¨¦s el de Frollo, el malvat de la hist¨°ria. I ¨¦s que, encara que el m¨²sic ha treballat conscient que es tracta d¡¯una obra per a xiquets i adolescents, no ha pogut evitar ¡°tenir in mente la versi¨® cinematogr¨¤fica del 1939, amb Charles Laughton en el paper de Quasimodo i Maureen O¡¯Hara en el d¡¯Esmeralda.

En aquesta producci¨® Esmeralda ¨¦s Yanka Saballs, actriu formada, precisament, en l¡¯Escola Teatral Escalante. Abans, havia cantat puntualment. En el geperut valenci¨¤ t¨¦ una pe?a com a solista i dues de col¡¤lectives.

Al final, s¨®n hores de faena, com il¡¤lustra aquesta actriu valenciana amb antecedents b¨²lgars: ¡°He fet servir tots els exercicis de la carrera i he parlat molt amb Albert, repassant una vegada i una altra, sobretot a casa¡±. Yanka t¨¦ una veu dol?a i, com es diu t¨¨cnicament, bufada. Sanz li deia que, per a cantar la seua pe?a, pensara un poc en Imperio Argentina o Estrellita Castro. Uf!, aix¨ª ¨¦s la vida d¡¯una actriu en un musical i Yanka ha escoltat la famosa int¨¨rpret de La falsa moneda o El d¨ªa que nac¨ª yo per acolorir la seua pr¨°pia interpretaci¨®. Est¨¤ encantada de cantar, valga la redund¨¤ncia, perqu¨¨ ho considera un musical obert, ¡°una bufada d¡¯aire fresc, una obra deliciosa¡±.

La selecci¨® d¡¯actors tenia una premissa: que l¡¯elenc f¨®ra jove, explica Policarpo. I a partir d¡¯ac¨ª, ¡°gent que tinguera aptituds per a fer un musical; no tenen formaci¨® de cantants, la majoria, per¨° canten b¨¦ i tenen o?da¡±. Darrere hi ha ¡°una obra monumental¡±, subratlla, ¡°i has de reduir-ne les 700 p¨¤gines a seixanta¡±. La qual cosa no ha impedit que s¡¯ho haja ¡°passat molt b¨¦¡± i que haja tractat de ¡°mantenir un nivell de llenguatge respectu¨®s amb l¡¯obra i amb l¡¯autor en qu¨¨ t¡¯inspires¡±. De fet, el director de Bambalina ha intentat que l¡¯expressi¨® dram¨¤tica siga tan important com la musical.

Els cercles es tanquen. La mare d¡¯Albert Sanz, Mamen Garcia, va participar en Les mans negres, de la companyia Pavana Teatre (2004), un dels pocs precedents dins del musical valenci¨¤, amb partitura de Joan Cerver¨®. La Pavana va coproduir amb, precisament, el Centre Teatral Escalante un altre dels precedents del musical valenci¨¤, Escapa¡¯t amb mi, monstre (1990), amb ¨¨xit tant en valenci¨¤ com en castell¨¤. Una de les actrius d¡¯aquesta com¨¨dia era Maria Jos¨¦ Peris, la protagonista de The virgo de Visanteta, musical history (1992), en qu¨¨ tamb¨¦ apareixia Mamen Garcia i que va ser el pioner dels musicals valencians, si exceptuem L¡¯home de cot¨® en p¨¨l, en realitat una opera rock dels setanta amb qu¨¨ sorprengu¨¦ a tothom el grup de Pep Llopis. Tenint en compte que alguns dels ¨¨xits m¨¦s destacats de la Pavana, de Teatre Micalet (Ballant ballant) i d¡¯Albena (Besos, que continua en escena) han estat musicals, no ¨¦s descabellat pensar que El geperut de Notre-Dame esdevinga un dels espectacles teatrals m¨¦s populars de Bambalina. El temps ho dir¨¤; de moment, fins Nadal en l¡¯Escalante.