Reports de la Morta Viva

Acabe de llegir el primer n¨²mero d¡¯una nova revista, l¡¯Aula de Lletres Valencianes, Revista Valenciana de Filologia, publicada per la Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim i dirigida per Abelard Saragoss¨¤, a qui secunda una nodrida llista d¡¯universitaris. L¡¯Aula ¨¦s una publicaci¨® que homenatja des del seu mateix t¨ªtol dos revistes importants, la cl¨¤ssica Taula de Lletres Valencianes i la potser menys coneguda Revista Valenciana de Filolog¨ªa, que va editar tamb¨¦ El Magn¨¤nim en els anys durs de la postguerra, gr¨¤cies als bons oficis de gent com Manuel Sanchis Guarner i Arturo Zabala. S¡¯inscriu aix¨ª a dretcient en una honorable tradici¨® i mira de continuar-la.

Els objectius de la nova publicaci¨® s¨®n filol¨°gics, en el sentit acad¨¨mic, per¨° tamb¨¦ es proposa una utilitat pr¨¤ctica: ¡°millorar l¡¯activitat de les aules on s¡¯ensenya el valenci¨¤¡±. ?s a dir, facilitar la tasca dels nostres docents i potser encoratjar-los, que prou falta que els fa, sobretot ara que l¡¯aprovaci¨® del decret de pluriling¨¹isme posa en perill l¡¯aprenentatge en valenci¨¤ i, amb ell, bona part del treball fet. Aquest ¨¦s l¡¯horitz¨®, m¨¦s aviat fosc, que ombreja l¡¯aparici¨® d¡¯Aula.

El seu primer n¨²mero cont¨¦ articles molt instructius. A mi m¡¯ha interessat particularment el treball de Raquel Casesnoves sobre les actituds ling¨¹¨ªstiques dels joves valencians. En conclusi¨®, sembla que el prestigi del valenci¨¤ ha crescut entre els joves en els ¨²ltims 10 anys, per¨°, en canvi, hi ha disminu?t la identificaci¨® com a cosa pr¨°pia, perqu¨¨ la majoria ja no el parla. La substituci¨® ling¨¹¨ªstica continua accelerant-se, i el valenci¨¤ ¨Cmolt valorat, aix¨° s¨ª, com a bonic idioma ali¨¦- va fent a presseta el seu cam¨ª cap a l¡¯extinci¨®, si no hi posem remei. Tot aix¨° ja se sap, per¨° veure-ho reflectit en xifres, amb metodologia sensata i amb detall, fa impressi¨®.

Per¨° l¡¯article principal, perqu¨¨ ¨¦s program¨¤tic, ¨¦s el que obri la revista: ¡°El valenci¨¤ modern¡±. Aquest text analitza el proc¨¦s de normativitzaci¨® del valenci¨¤ al llarg del temps i assenyala alguns dels problemes amb qu¨¨ s¡¯ha trobat. Segons els autors, l¡¯objectiu de la Renaixen?a era recuperar la dignitat hist¨°rica de la llengua, tenint ben en compte el seu ¨²s viu, per¨° aquest objectiu es va anar alterant, sobretot amb el Noucentisme, per a donar pas a un model en qu¨¨ predominava un dialecte ¨Cel catal¨¤ central- sobre els altres, alhora que s¡¯imposava una normativitzaci¨® excessiva, embolicada i elitista, obsedida per la lluita contra el vulgarisme i la castellanitzaci¨®, que nom¨¦s tenia en compte l¡¯¨²s escrit (i encara en els g¨¨neres m¨¦s refistolats) i que, per tant, era singularment inepta per als mitjans de comunicaci¨® de masses, especialment els orals, que ara s¨®n els predominants. A m¨¦s, aquest model distanciava el poble pla de la seua pr¨°pia llengua, convertida en un inacabable camp de mines ple de lletra menuda, per on era impossible moure¡¯s amb una mica de familiaritat. Les coses no poden anar aix¨ª, perqu¨¨, com sostenen els autors, una dist¨¤ncia excessiva entre la llengua viva i el registre culte converteix aquest en inoperant. ¡°Una lli?¨® europea del segle XX ¨¦s que la llengua dels mitjans de comunicaci¨® ¨¦s el model decisiu¡±, i com que ning¨² pot veure la tele o escoltar la r¨¤dio amb el diccionari sempre a la m¨¤, ¡°la supeditaci¨® de la llengua liter¨¤ria al model dels mitjans de comunicaci¨® ha comportat la reducci¨® de la dist¨¤ncia entre la llengua considerada culta i la llengua espont¨¤nia¡±.

¡°Una lli?¨® europea del segle XX ¨¦s que la llengua dels mitjans de comunicaci¨® ¨¦s el model"

Tot aix¨° est¨¤ molt b¨¦; m¨¦s encara, ¨¦s obvi, i si a molts amadors del valenci¨¤ encara no els ho sembla ¨¦s perqu¨¨ la normativitis excessiva ¨Cbarrejada d¡¯autoodi- ha fet entre nosaltres estralls greus. Una altra cosa ¨¦s que els autors a vegades formulen aquesta obvietat de forma ausades dr¨¤stica. No cal, per exemple, que triem entre defensar l¡¯¨²s social de la llengua o defensar-ne la unitat. Per descomptat, l¡¯¨²s ¨¦s prioritari, perqu¨¨ a ning¨² li importa ni poc ni gens si una llengua morta est¨¤ fragmentada o no (i qui no ho veja aix¨ª s¡¯ha tornat boig), per¨° el fet ¨¦s que, amb una mica de sentit de la mesura, podem defensar els dos objectius al mateix temps, i en realitat es complementen.

En conclusi¨®, els prop¨°sits dels autors s¨®n molt plausibles: impulsar l¡¯¨²s del valenci¨¤ en la comunicaci¨® p¨²blica i augmentar la identificaci¨® de la gent amb la nostra llengua, que per aix¨° ¨¦s la nostra. No dubte que la lluita contra la normativitis contraproduent i la resta de malalties nostrades que patim pot ser ¨²til. El problema ¨¦s que, si mirem els mitjans de comunicaci¨® que tenim, i com els tenim, i com est¨¤ l¡¯escola i, en fi, quin ¨¦s el discurs p¨²blic actualment existent, haurem de concloure que el principal obstacle per a la superviv¨¨ncia del valenci¨¤ no el remour¨¤ la filologia, sin¨®, en tot cas, la pol¨ªtica. Per desgr¨¤cia, l¡¯¨²nica cosa que volen del valenci¨¤ alguns valencians ¨¦s que no se¡¯l senta, o que desaparega. I, ara com ara, s¨®n els que manen.