Retorn al Parad¨ªs

El 1912, el pintor futurista Giacomo Balla es va fixar en el moviment d¡¯un animal dom¨¨stic per crear el llen? Dinamisme d¡¯un gos amb corretja, amb el qual pretenia incriure la simultane?tat i la cinest¨¨sia en l¡¯organitzaci¨® espacial del quadre. Contempor¨¤niament, Umberto Boccioni va crear a Dinamisme d¡¯un cavall accelerant i una casa un h¨ªbrid entre la contig¨¹itat espacial i l¡¯objecte escult¨°ric fragmentat.?

L¡¯origen d¡¯aquella ruptura en la percepci¨® que distingia el cos en rep¨°s i en moviment arrencava del treball del fot¨°graf angloameric¨¤ Eadweard Muybridge, que l¡¯any 1872 va ser contractat per un milionari de la costa oest per aclarir una disputa h¨ªpica sobre la manera de caminar dels cavalls. A Palo Alto, Muybridge va fotografiar els animals amb una bateria de c¨¤meres, va disposar les imatges en fileres i les va fotografiar altra vegada en una quadr¨ªcula que es podia explorar en direcci¨® vertical i horitzontal. Aquell experiment va donar lloc al llibre The Horse in Motion (El cavall en moviment), determinant en tota la dial¨¨ctica avantguardista del segle XX d¡¯alliberar la visi¨® i tornar-la a disciplinar.

L¡¯escultura de Brancusi Ocell en l¡¯espai (1924), un cos vol¨¤til delicadament allargat, suggereix moviment en la visi¨® de l¡¯ascens sense esfor? en vol. En la seva condensaci¨® formal i gestual, l¡¯animal ¡ªi no la dona¡ª representa el sublim hum¨¤ erotitzat, acompanyat per la influ¨¨ncia de rituals i escultures primitives, especialment africanes.

Amb l¡¯animal com a motiu, l¡¯est¨¨tica avantguardista troba un nou objecte de culte: l¡¯aura, l¡¯atemporalitat, la simultane?tat i la universalitat (fets profundament moderns) de l¡¯obra, d¡¯all¨° hist¨°ricament no mediat, es podien trobar en el regne m¨¦s primari, el de les b¨¨sties. La col¡¤lectiva de la galeria A34 de Barcelona ¨¦s una exaltaci¨® de la posici¨® especial d¡¯aquests mons intermedis, els que perceben els nostres sentits i la seva idealitzaci¨®. A Bestiari no hi ha les escultures minimalistes de Brancusi ni trobem la rebel¡¤lia de Balla, ja que no es tracta d¡¯una condemna de la cultura del passat, tal com volien els futuristes, ni del culte al pedestal del primer. L¡¯exposici¨® ¨¦s alguna cosa menys i alguna cosa m¨¦s: evoca la import¨¤ncia de les fonts m¨¦s antigues de l¡¯art i les afinitats entre el que ¨¦s modern i el que ¨¦s tribal; o com d¡¯una manera na?f suggereix el seu comissari Josep Casamartina, ¡°¨¦s un apropament afectiu motivat per l¡¯anhel col¡¤lectiu, profund i nost¨¤lgic, de retorn al Parad¨ªs, la tornada a una ¨¨poca, segurament inventada, en la qual tots els ¨¦ssers vius eren iguals i ning¨² devorava ning¨², m¨¦s enll¨¤ dels fruits que els arbres, generosos, deixaven caure¡±.

L¡¯Arca de No¨¨ de l¡¯A34 ¨¦s aclaparant: delicades escultures mesopot¨¤miques, jerogl¨ªfics egipcis, figuretes xineses, romanes i gregues, peces i tapissos africans (Mali, Costa d¡¯Ivori, Ghana), representacions m¨¤giques d¡¯Indon¨¨sia i Oceania; i obres m¨¦s recents, com ara els deliciosos dibuixos de Saul Steinberg, els Mir¨®, Matisse, Picasso, Alechisnky, Muybridge, Joan Rebull, ?ngel Bofarull, Luis Fern¨¢ndez, Barry Flanagan, Frederic Amat, Antoni Llena¡­ Un aleph commovedor i fidel a l¡¯esperit d¡¯un galerista, Paco Reb¨¦s, aquest s¨ª, representant d¡¯una esp¨¨cie i d¡¯una generaci¨® en perill d¡¯extinci¨®.

Amb una visi¨® universalista semblant, la galeria Projecte SD presenta una selecci¨® de dibuixos, teles i un film de Patricia Dauder (Barcelona, 1973) titulat El gran cercle (un terme utilitzat en les cartes de navegaci¨® per als viatges de llarga dist¨¤ncia per tot el m¨®n), on la idea de paisatge ¨¦s vista com un espai d¡¯opacitats i transper¨¨ncies, un lloc distant i proper, mai exacte i ni tan sols real, per¨° que es pot cartografiar en un exercici introspectiu que evoca la utopia. La pel¡¤l¨ªcula en 16 mil¡¤l¨ªmetres Garden Island, filmada a Kauai, mostra imatges id¨ªl¡¤liques de l¡¯illa del Pac¨ªfic on va viatjar l¡¯artista, mentre que la s¨¨rie de teles Green Kauai i Orange Kauai van ser produ?des a partir d¡¯un proc¨¦s de substracci¨® del color, superposici¨® i cosit de diverses capes de roba. S¨®n obres que sublimen un cercle m¨¤xim impossible de veure, ja que neixen d¡¯un sentiment generat per la immensitat que no es pot comprendre. El Parad¨ªs.