L¨²cida febre

?La dist¨¤ncia o l¡¯atzar han fet que m¡¯assabentara de la mort d¡¯un bon amic i gran poeta, Jos¨¦ Luis Parra, massa tard per poder recordar-lo, ni que f¨®ra amb unes poques paraules urgents, quan pertocava. Ho faig ara, perqu¨¨ sempre ¨¦s temps de recon¨¦ixer que ens ha abandonat alg¨² que va saber parlar de la vida amb una bellesa tan exasperada i un amor tan comprensiu, i per aix¨° vigilant, com ho va fer ell. Sabent-ho o no, hem compartit una part del nostre temps amb un poeta extraordinari, i ens queda amb els seus versos la propietat m¨¦s preada que tenia, el do que ens va oferir.

Quan el vaig con¨¦ixer, ja havia fullejat un dels seus primers llibres, Un hacha para hielo, amb inter¨¦s, per¨° sense acabar d¡¯adonar-me ben b¨¦ del que llegia. Al cap de poc, el seu amic, c¨®mplice i editor Vicent Berenguer em va passar Del otro lado de la cumbre, i llavors s¨ª, en vaig quedar enlluernat. Dir que aquells poemes van ser una revelaci¨® ¨Co m¨¦s exactament, una fulguraci¨®- no seria en absolut pecar d¡¯exagerar. Aquell llibre era un autoretrat del poeta als cinquanta anys com se n¡¯han escrit ben pocs. Calia ser molt valent i molt savi per a cabussar-se aix¨ª en el propi m¨®n, just quan un acaba de rebasar el cim i comen?a a albirar que al davant nom¨¦s queda descens, i anar perseguint els mites, les excuses, els fracassos ocults, els somnis desterrats, les ocasions perdudes i les amargues nost¨¤lgies que formen, inevitablement, el teixit vital de qualsevol ¨¦sser hum¨¤ que arriba a aquella edat que, amb eufemisme m¨¦s o menys disculpable, se¡¯n sol dir madura. Calia ser molt valent i molt savi, s¨ª, per a copsar aix¨°, i per a dir-ho aix¨ª, sense embuts, amb una aspror fero?, rosegadora, quasi despiadada, que no estalviava res a la duresa despullada d¡¯aquest retrat d¡¯un home sencer en cos ja castigat i ¨¤nima humiliada. I amb tot, quanta tendresa oculta i quanta bellesa invicta, gloriosament captada, amagava aquest quasi que no consentia que la veritat d¡¯aquest llibre f¨®ra despiadada del tot.

Al contrari, de cap a cap, el llibre exhalava una compassi¨® ecum¨¨nica per la pobra i maldestra condici¨® humana i era tamb¨¦ una celebraci¨® de l¡¯alegria de viure, del gr¨¤cil instant fuga? i redemptor: una llum, un cos, una copa de vi, tot all¨° que est¨¤ fora del temps perqu¨¨ no dura i no es pot degradar; aquells dons suficients ¡°para honrar la hermosura insaciable del mundo¡±. I amb aix¨°, la consci¨¨ncia de la dificultat d¡¯aquesta estranya empresa que ¨¦s regraciar el m¨®n, malgrat tot, amb la paraula, i del preu que inevitablement s¡¯ha de pagar per l¡¯aventura: ¡°jam¨¢s olvides/ su turbia procedencia, el precio que has pagado,/ de qu¨¦ noches indignas el arte te defiende.¡± Jos¨¦ Luis Parra era poeta per damunt de tota cosa i va mer¨¦ixer escriure els versos que havien d¡¯ennoblir-lo, perqu¨¨ pag¨¤ el preu exigit amb enteresa, sense vacil¡¤lacions.

Con¨¦ixer-lo en persona no va ser per a mi menys revelador que haver-lo llegit

Con¨¦ixer-lo en persona no va ser per a mi menys revelador que haver-lo llegit. Jos¨¦ Luis Parra era un home extrovertit, loqua?, f¨¤cilment entusiasta i amb un punt d¡¯ironia sorneguera que li brillava als ulls i que podia arribar a ser amablement morda?. Gran amic dels seus amics, bon bevedor, fumador incansable ¨Calmenys en aquells anys-, enamorat tena? de quasi tot, les dones guapes, la car¨ªcia joiosa de la llum, les nits ben conversades i la literatura. Parlar amb ell era una del¨ªcia inacabable, perqu¨¨ estimava la poesia amb la furiosa passi¨® dels noven?ans. Ja era aix¨ª feia molts anys ¨Cho documenta en un poema com ¡°Kansas¡±, dedicat a Josep Piera, en qu¨¨ evoca el m¨®n de les tert¨²lies dels 70-, i ho continuava sent llavors. A l¡¯endemig ho havia llegit tot, els cl¨¤ssics greco-llatins, Ramon Llull, Argensola, G¨®ngora i Quevedo, la vasta tradici¨® espanyola, la catalana i moltes altres m¨¦s, i se n¡¯havia amerat fins arribar a trobar-se a ell mateix i escriure¡¯n la seua, de poesia, en qu¨¨ reverbera tot amb veu pr¨°pia i que ¨¦s inimitable.

El que m¨¦s sorprenia, en tractar-lo, ¨¦s que la veu de la conversa i l¡¯amistat i la dels poemes era una i la mateixa. No hi havia res d¡¯impostat ni en l¡¯una ni en l¡¯altra. Un cas de conflu¨¨ncia, o d¡¯autenticitat, molt m¨¦s rar del que sembla. L¡¯home i el poeta Jos¨¦ Luis Parra deien la seua veritat en tot moment, i la deien amb una autoexig¨¨ncia, un rigor i una honestedat impressionants. ?s per aix¨° segurament que era un gran poeta, com tamb¨¦ ho va demostrar en els seus llibres posteriors, La p¨¦rdida del reino, Los dones suficientes, Tiempo de renuncia, De la frontera o Inclin¨¢ndome, publicat ara fa just un mes. Parra sabia que treballava contra el temps. ¡°No queda tiempo/ no me queda tiempo¡±, va escriure, angoixat per la urg¨¨ncia de fer versos a ¨²ltima hora. Ara, aquesta l¨²cida passi¨® ja s¡¯ha extingit. Nom¨¦s ens queden els versos que s¨ª que va tindre temps d¡¯escriure, ¡°esa fiebre que a¨²n p¨®stumamente combate contra el polvo¡±. No podem oblidar-los.