Externalitzar

Tots tenim les nostres manies, i alguna ¨¦s ben extravagant o tal vegada particular. A mi, per exemple, hi va haver un temps que la paraula sostenible em provocava urtic¨¤ria. No hi havia discurs en qu¨¨ no sort¨ªs, com si fes maco o qued¨¦s b¨¦, tant hi feia si hi tenia o no sentit. Tot havia de ser ¡°sostenible¡±. Ara ja no em fa tanta r¨¤bia, per dir-ho ras i curt, perqu¨¨ n¡¯hi ha una altra que l¡¯ha superada: externalitzar. M¡¯ha costat molt entendre-la i em sembla que, un cop sabut qu¨¨ vol dir, ja he fet salat. Avui dia s¡¯utilitza a granel, sobretot a les empreses, per a neguit dels treballadors.

L¡¯externalitzaci¨® em sembla la manera m¨¦s barroera amb qu¨¨ es van destruint els diaris, si ¨¦s que van ser concebuts com un taller de not¨ªcies que funcionava amb una certa disciplina obrera, paraula dels cl¨¤ssics. El proc¨¦s de degradaci¨® ha estat imparable i, amb l¡¯excusa de la crisi del sector ¡ªexpressi¨® igualment male?da¡ª, molts ens l¡¯hem mirat com si no fos cosa nostra, quan en som c¨°mplices. Aquesta cosa va comen?ar per les rotatives i ara ja ha arribat a la redacci¨®, despr¨¦s de passar per administraci¨®, publicitat, t¨¨cnics i pels serveis que els que manen ens van fer veure com a prescindibles quan de veritat donaven sentit a la nostra feina.

Els redactors hi hem caigut de quatre potes. Nom¨¦s ens hem adonat de la trag¨¨dia en el moment que hem vist que res no funcionava per in¨¨rcia sin¨® que tot plegat tenia molt sentit com¨². Ning¨² no ens negociava millor el conveni ni ens donava un cop de m¨¤ a l¡¯hora del tancament com la gent del taller; hi ha hagut administratius que han fet mans i m¨¤nigues per justificar-nos cada cop que hem perdut un rebut; a recepci¨® ens han amagat mil i un cops, i no cal dir que els millors textos que han sortit publicats, una vegada arranjat l¡¯ordinador, s¨®n els que han passat abans per documentaci¨®, fotografia, infografia, confecci¨® i naturalment per edici¨®. A nosaltres ens feien triomfar els altres.

Si els diaris empitjoren per als lectors m¨¦s exigents ¨¦s perqu¨¨ cada dia estan m¨¦s mal acabats. La implacable l¨°gica empresarial ha esmicolat un proc¨¦s de producci¨® que s¡¯havia millorat des de l¡¯esfor? i la complicitat dels treballadors. A partir de la solidaritat es feinejava per un b¨¦ com¨², sabent que el diari pertanyia a molta gent, no nom¨¦s als que signaven les not¨ªcies. El xivarri ha estat substitu?t per un silenci sepulcral, tots amagats darrere una m¨¤quina, com si ning¨² volgu¨¦s ser descobert, no fos cas que l¡¯externalitzin. Tenim mala pe?a al teler. Tota la vida havia pensat que l¡¯ofici de periodista consistia a anar a buscar not¨ªcies al carrer per despr¨¦s donar-los forma i jerarquia al taller, i ara resulta que ja les porten fetes, embolicades en un no res i a molt bon preu.