La doble fa? de les coses

Lluny del desinter¨¨s de les grans editorials per les traduccions que no siguin d¡¯autors vius i d¡¯¨¨xit, criticat recentment per l¡¯escriptor Jordi Punt¨ª, el cat¨¤leg d¡¯Edicions de 1984 va creixent amb bon criteri i encert tot combinant autors catalans i tradu?ts, tant si s¨®n cl¨¤ssics com d¡¯actualitat.

Amb la publicaci¨® d¡¯El meu enemic mortal (1926), de la nord-americana Willa Cather (Black Creek Valley, Virg¨ªnia, 1875 - Nova York, 1947), se¡¯ns reclama justa atenci¨® sobre una autora de qui, si no vaig errat, en catal¨¤ nom¨¦s s¡¯havia tradu?t una altra novel¡¤la, fa 27 anys (m¨¦s sort t¨¦ en castell¨¤: l¡¯editorial barcelonina Alba ja n¡¯ha publicat set).

Exactament 13 anys abans d¡¯escriure aquesta novel¡¤la, Cather, guanyadora del premi Pulitzer el 1923 per Uno de los nuestros, va afirmar en una entrevista que ¡°molts narradors intenten multiplicar les seves idees en comptes de simplificar-les, sovint volen fer una hist¨°ria de cada idea que se¡¯ls acut¡±. Ella es declarava partid¨¤ria de ¡°simplificar sempre, de sacrificar moltes coses que poden ser interessants i agradables, per acostar-se en tot moment a un sol objectiu: all¨°¡±, ¨¦s a dir, la clau del relat o narraci¨®, el fons de l¡¯art.

El meu enemic mortal ¨¦s un magn¨ªfic exemple d¡¯aquesta po¨¨tica de la concreci¨® i, per descomptat, una novel¡¤la estupenda. La simplificaci¨® no exclou, ¨¦s clar, la complexitat, sin¨® que la potencia, com percebem en el retrat que fa Nellie Birdseye, la jove narradora, de Myra Henshawe, l¡¯amiga de la fam¨ªlia que va fugir de la petita ciutat natal per casar-se i viure a Nova York.

All¨° que d¡¯entrada apareix com el relat de l¡¯admiraci¨® per la dona que ha fet ¨²s de la seva llibertat, obrint-se portes en una capital rica i cosmopolita, en un entorn benestant i d¡¯alta cultura, es capgira a mig llibre, quan un regal inesperat i una discussi¨® trenquen la imatge id¨ªl¡¤lica i embadalida que Nellie s¡¯ha fet de Myra. Irromp la por i, de cop, l¡¯ambient esdev¨¦ ¡°estancat i g¨¨lid com el d¡¯una cambra frigor¨ªfica¡±, i la sensaci¨® resultant ¡°¨¦s com un naufragi¡±, diu Nellie al final de la primera part, tot descobrint la doble fa? de les coses i de les persones. El retrobament de les protagonistes, deu anys despr¨¦s, serveix per descabdellar la resta de la hist¨°ria fins als dies finals de Myra, lluny ja de la intensa vida social i cultural de Nova York.

Cather construeix aquesta hist¨°ria, efica?ment tradu?da per Laura Baena, amb un envejable poder suggestiu, encertada tant en la presentaci¨® dels personatges, gens plans ni estereotipats, com en les pinzellades sobre el seu entorn (el parell de par¨¤grafs en qu¨¨ descriu Madison Square sota la neu transcendeixen els detalls del moment i mostren tamb¨¦, alhora, com es transformava Nova York al principi del segle XX i el xoc que hi sent la jove Nellie). La for?a de la novel¡¤la es concentra, sobretot, en l¡¯esquin?ament ¨ªntim de Myra, en la seva adolorida percepci¨® que la llibertat assumida no ha estat tal, que potser va equivocar el cam¨ª.

¡°Malament viu qui t¨¦ lo pensament per enemic¡±, diu un vers del poeta Ausi¨¤s March, recordat per Pere Gimferrer en un memorable cap¨ªtol del seu Dietari, L¡¯enemic interior. L¡¯enemic mortal contra el qual clama Myra, postrada i malalta de mort, no ¨¦s solament aquest rosec de la consci¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ la condici¨® femenina oprimida pel matrimoni (si llegim Cather a la llum de la seva contempor¨¤nia Virginia Woolf). No podem deixar de tenir en compte aquestes dues cares de l¡¯esqueixament per entendre el personatge de Myra.