Ferrater Mora, la gr¨¤cia de la ra¨®

Tamb¨¦ Calder¨®n i Lope de Vega, Azor¨ªn i Baroja? ?s que no n¡¯hi havia prou amb haver-se empassat tota (tota) la bibliografia de la filosofia i el pensament antic i modern, entenent per aquesta monstruositat tant la bibliografia prim¨¤ria com les immenses tones de bibliografia secund¨¤ria generada per Plat¨® o Kant, per Wittgenstein o Bertrand Russell o el sursum corda?

Sona com una faula massa imaginativa per ser veritat, per¨° ho ¨¦s. A m¨¦s d¡¯haver anat reescrivint obsessivament i met¨°dica un Diccionario de filosof¨ªa omniabastador i feli?ment lleg¨ªvol, encara li quedava temps a Josep Ferrater Mora (Barcelona, 1912-1991) a casar-se dues vegades (una era massa poc), posar-se malalt de gravetat m¨¦s d¡¯un cop, repensar les relacions de Catalunya amb Espanya sota l¡¯horitz¨® d¡¯Europa, mantenir la fidelitat als amics des de l¡¯exili per mitj¨¤ de cartes llargues, sucoses, fresques i trempades i, encara... escriure assaig sobre Calder¨®n i Lope, sobre Azor¨ªn i Baroja, perqu¨¨ ja n¡¯havia escrit tamb¨¦ sobre Ortega i sobre Eugeni d¡¯Ors, sobre Unamuno, sobre Pere Quart o sobre Carles Riba.

Tant ¨¦s: per a Ferrater Mora el temps era una mica m¨¦s el¨¤stic del que ho ha estat per als altres, i la seva vida va donar per fer de tot i m¨¦s, inclosa la morbosa i aviciada dedicaci¨® a la novel¡¤la, que sembla la tara cong¨¨nita de tot escriptor prol¨ªfic i consagrat. S¡¯estimava molt les seves novel¡¤les, no gaire reeixides cap d¡¯elles, per¨° ben reveladores del seu tarann¨¤, com ho s¨®n les pel¡¤l¨ªcules que li agradava filmar com a creador i director. Pel que diuen els que les han vist, el format era experimental, original, atrevit i... tedi¨®s.

Tot aix¨° no forma part del mite, sin¨® de l¡¯home Ferrater Mora, de qui tot just abans-d¡¯ahir se¡¯n va commemorar el centenari del naixement. Un savi ho ¨¦s nom¨¦s quan, a m¨¦s de la saviesa, gaudeix de la vida mateixa i de les patinades que comporta, dels excessos de fe en si mateix o de sup¨¨rbia, de les temptacions irreprimibles. I aix¨° no rebaixa l¡¯entitat del mestre sin¨® que la refor?a. ?s una expressi¨® m¨¦s de la curiositat intel¡¤lectual i cultural, i alhora delata una concepci¨® oberta, fecunda i creativa del treball intel¡¤lectual. Potser per aix¨° va ser tan i tan l¨²cid el protocol d¡¯adaptaci¨® a l¡¯exili, com a home dotat de la ¡°gr¨¤cia de la ra¨®¡±, per dir-ho com ell. S¨ª, podia ser que les forces democr¨¤tiques europees acabessin aviat amb Franco; podia ser, per¨° era ben poc probable que pass¨¦s. Josep Ferrater Mora va saber espr¨¦mer tot all¨° que l¡¯exili li oferia a mans plenes, si ell posava de la seva banda la mateixa voluntat i intel¡¤lig¨¨ncia que havia aplicat de molt jovenet, quan era un estudiant de filosofia a Barcelona i comen?ava a treballar a l¡¯editorial Labor refent un prestigi¨®s diccionari de filosofia (mentre alhora ja era autor d¡¯un llibret formidable i de regust ben d¡¯orsi¨¤, C¨®ctel de verdad, el 1935).

Aquella seria la matriu professional del seu diccionari, publicat per primer cop a l¡¯Havana el 1941 i de seguida reeditat amb ampliacions considerables, mentre vivia a prop de la col¨°nia d¡¯exiliats catalans a Xile (amb Joan Oliver, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Dom¨¨nec Guans¨¦). Ell era el petit, li portaven gaireb¨¦ 15 anys, i potser per aix¨° es va prestar a redactar el document d¡¯identitat catalana a l¡¯exili que va ser Les formes de la vida catalana el 1944. Un llibret sense pretensions ecum¨¨niques ni prescriptives; m¨¦s aviat una entremaliadura on s¡¯autoretratava sabent-ho o sense saber-ho. A la pr¨¤ctica, per¨°, en va tenir prou amb ser catal¨¤ m¨¦s que catalanista i va entendre que el seu objectiu vital i pedag¨°gic era fer-se subjecte civil i ¨¨ticament solvent abans que mod¨¨lic patriota. No li va fer mai gaire fred ni calor la passi¨® catalana, per¨° s¨ª saber-se i identificar-se, entre moltes altres coses, com a catal¨¤.

Un gran periodista com Eugeni Xammar el menystenia a les seves mem¨°ries perqu¨¨ no patia com a exiliat i no plorava quan escoltava L¡¯emigrant. Malgrat la insol¨¨ncia, hi tocava, perqu¨¨ no compartia el tarann¨¤ col¡¤lectiu d¡¯autoafirmaci¨® que va trobar en tornar a Catalunya, als anys de la Transici¨®, i en detectar una proclivitat catalanista que li semblava poc compatible amb l¡¯ideari human¨ªstic i il¡¤lustrat que justificava, entre moltes altres coses, el seu exili mateix. Per aix¨° es va permetre estirar de les orelles als catalanistes m¨¦s inflamats i recomanar als catalans, i som al 1980, una humilitat correctora de la propensi¨® a ¡°la fatu?tat i la fatxenderia¡±. Ho deia, per cert, en l¡¯¨²ltima reedici¨® de Les formes de la vida catalana, llegides com a document d¡¯identitat d¡¯un ¨¦sser col¡¤lectiu (que el text joven¨ªvol, ben cert, propiciava prou). No per casualitat va ser un dels pioners del federalisme modern (o de postguerra) cap al 1960, pel cap baix.

En qualsevol cas, quan Pedro Salinas (que feia de professor als Estats Units) va rebre la modesta carta que li envia Ferrater Mora presentant-se, Salinas li contesta torerament, gaireb¨¦ dient-li pero-por-qui¨¦n-me-toma-usted. I ¨¦s que era obvi que Salinas sabia perfectament qui era aquell animal filos¨°fic que ja havia reeditat el seu Diccionario de filosof¨ªa i s¡¯havia convertit en un dels valors m¨¦s potents de l¡¯exili intel¡¤lectual espanyol. Escrivia a les principals revistes de filosofia hisp¨¤nica i de l¡¯exili, com ara Realidad (dirigida, de fet, per un altre exiliat competent, Francisco Ayala) i havia publicat una pila de llibres modestos, sense pretensions de gran filosofia, per¨° s¨ª assaigs l¨²cids sobre el sentit de la hist¨°ria i la cultura d¡¯Occident, entre ells, Variaciones sobre el esp¨ªritu (1945) i Cuestiones disputadas.

Aviat faria el primer tast del que ell volia ser filos¨°ficament parlant. El llibre del sentit (1948) va ser aquesta primera provatura de fil¨°sof pr¨°piament dit, tot i que mai no va quedar satisfet de si mateix ni com a escriptor ni com a fil¨°sof. Per aix¨° la seva obra ¨¦s de fet un work in progress gaireb¨¦ enfollit, on mai no saps exactament si all¨° que llegeixes tornar¨¤ a ser revisat al cap d¡¯uns mesos o anys. ?s en part el que passa en llegir per ordre El sentido de la muerte (1962) i El ser y el sentido (1967), havent publicat enmig el primer Bosquejo de una filosof¨ªa integracionista (1962), ¨¦s a dir, El ser y la muerte i, encara abans, El hombre en la encrucijada, el 1952.

La feina de l¡¯escriptor amb estil i consci¨¨ncia de llengua es creua cont¨ªnuament amb la feina pr¨°piament de pensador, i per aix¨° els seus llibres assetgen lentament una idea central i madura per¨° insuficientment esmolada per liderar un corrent de pensament. Vegem com s¡¯explica ell mateix a prop¨°sit de l¡¯integracionisme: ¡°En general, podemos decir que todo lo que es, es en tanto que oscila entre polos opuestos, los cuales designan sus l¨ªmites, pero en modo alguno paradigmas de dos distintas formas de existencia¡±. Tot plegat culmina, per¨°, en una obra plena, De la materia a la raz¨®n (1979), on postulava una mena d¡¯ontologia materialista capa? de justificar la pertinen?a a la natura de tot all¨° que ¨¦s perqu¨¨ res que ¨¦s ¨¦s fora de la natura (l¡¯univers material).

Que ning¨² s¡¯espanti, per¨°: aquest ¨¦s el Ferrater Mora m¨¦s plenament professional, que no cedeix a l¡¯humor, a la ironia, a l¡¯observaci¨® planera i aguda sobre la realitat. Per trobar-lo ben b¨¦ a ell, de fet, el recurs ¨°ptim ¨¦s anar a l¡¯assagisme menys travat i categ¨°ric, all¨¤ on es deixa endur per l¡¯instint d¡¯escriptor que medita sense ¨¤nsia de veritat resolutiva i amb curiositat sensible a la perplexitat i la paradoxa (un llibret delici¨®s va ser, per exemple, Una mica de tot, de 1960). Sovint la seva intel¡¤lig¨¨ncia es fa escruixidora en l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic i immediat, en la conversa escrita amb els amics, com passa a l¡¯epistolari editat amb Joan Oliver i Xavier Benguerel, per¨° es podria dir tamb¨¦ de la correspond¨¨ncia in¨¨dita amb Jos¨¦ Luis L¨®pez Aranguren, un dels seus grans interlocutors de l¡¯Espanya de l¡¯interior, o del mateix Juli¨¢n Mar¨ªas, i tants d¡¯altres. No proposo que el seu millor assaig s¡¯hagi d¡¯anar a trobar a les cartes, per¨° crec que l¡¯escriptor brillant i dispers, ocurrent i ir¨°nic, no es troba enlloc com a les seves cartes d¡¯amistat.