Reina d¡¯?frica

Tot un barri sencer, molt prop d¡¯on jo visc, ha esdevingut a poc a poc una mostra perfecta del canvi dels temps: all¨¤ on hi havia una barreja estable de poblaci¨® aut¨°ctona i d¡¯andalusos, murcians o manxecs ja de llarga resid¨¨ncia, hi ha ara mateix abundants romanesos, magribins, ucra?nesos, colombians, i africans que en solem dir subsaharians. Els colombians hi tenen el seu centre, ¡°Colombia nos une¡±, els africans hi tenen locutoris i petits establiments on reparen i venen electrodom¨¨stics usats, els romanesos hi tenen botigues i carnisseries per als seus connacionals, i els uns i els altres, i uns quants m¨¦s, hi tenen capelles i esgl¨¦sies amb gran varietat de creences i cultes. Hi ha una esgl¨¦sia ortodoxa, amb clientela dominical escassa, ja que els meus ve?ns romanesos, no s¨¦ per qu¨¨, s¨®n majorit¨¤riament adventistes, amb diverses esgl¨¦sies i locals m¨¦s o menys parroquials. Hi ha capella evang¨¨lica, hi ha esgl¨¦sia Pentecostal, hi ha algunes altres de varietat que desconec, i hi ha l¡¯esgl¨¦sia per als africans, Esgl¨¦sia Redimida de D¨¦u, o alguna cosa semblant. Totes, no s¨¦ si calia dir-ho, bastant m¨¦s plenes que els temples cat¨°lics. Els africans, per anar als serveis religiosos, es vesteixen impecablement, com si acudiren a una festa de luxe: homes i joves amb corbata, vestit complet i sabates lluents, xiquets endiumenjats, i dones amb robes llampants i capell. Aix¨ª va ser com diumenge de mat¨ª, fent la meua passejada habitual, em vaig trobar de cara la gran senyora resplendent. Alta, esvelta, de cara perfecta i bell¨ªssima, lleument maquillada, pell de color de xocolata amb llet, ulls amb mirada orgullosa i serena. Duia un vestit a la moda del golf de Guinea, tot de roba daurada brillant ben arrapada al cos formant plecs elegants i subtils, amb els muscles inflats. I sobre el cap un d¡¯aquells grans mocadors enrotllats o turbants, de plecs i volums impossibles i enormes, de la mateixa roba daurada sobre la qual llampeguejava el sol. Caminant pausadament, amb una ondulaci¨® lleugera de tot el cos, emetia una onada potent de bellesa, de majestat, que podia anul¡¤lar i enfosquir mig m¨®n al seu voltant: una esplendor reial capa? d¡¯encegar el pobre caminant p¨¤l¡¤lid, insignificant, que va trobar al seu pas. D¨¦u siga lloat, que permet que aquesta criatura seua visca entre nosaltres.