¡°M¡¯agradaria ser regidora de r¨¨tols i publicitat urbana¡±

Acaba d¡¯arribar d¡¯?chirolles, una petita poblaci¨® dels Alps francesos on ha participat en unes jornades de disseny amb altres professionals i est¨¤ a punt de marxar cap a terres d¡¯Extremadura. ¡°A hores d¡¯ara treballem en un projecte d¡¯identitat visual per a un grup empresarial que es diu Agriculturas Diversas i que est¨¤ preparant el seu llan?ament internacional amb una l¨ªnia de productes de gamma alta¡±, comenta Marisa Gall¨¦n. El 1982 acabava els estudis de Belles Arts i la primera gran oportunitat es va presentar amb La Nave, el col¡¤lectiu que va aglutinar la primera nova onada del disseny valenci¨¤. ¡°A La Nave, entre altres virtuts, cal assenyalar-hi el fet d¡¯haver contribu?t a difondre la cultura del disseny entre nosaltres, una tasca que, afortunadament, ha estat seguida per altres generacions¡±, diu Marisa Gall¨¦n. Despr¨¦s d¡¯altres estudis i experi¨¨ncies professionals, governa des de l¡¯any 2008 el seu propi estudi de disseny gr¨¤fic. ¡°Encara que en La Nave f¨¦iem una mica de tot, a poc a poc el mateix mercat em va decantar cap a l¡¯¨¤mbit gr¨¤fic, per¨° no em tanque a cap projecte i, sempre que l¡¯ocasi¨® m¡¯ho permet i l¡¯enc¨¤rrec em motiva, m¡¯agrada fer incursions, encara que siguen molt puntuals, en altres territoris¡±, diu Marisa Gall¨¦n.

Sobre els seu primer aprenentatge i contacte amb l¡¯univers del disseny, es remunta fins als anys de la seua inf¨¤ncia. ¡°Recorde que els pares van decorar l¡¯apartament de la platja amb uns mobles alemanys que es venien en una botiga molt moderna que hi havia a Castell¨®, es deia Dauffi i oferia un mobiliari molt avantguardista per comparaci¨® a all¨° que es podia veure a la ciutat i que als meus ulls, supose, semblava una cosa com d¡¯un altre m¨®n¡±. Despr¨¦s de molts anys jugant i barallant-se amb tipografies i formes gr¨¤fiques, resumeix el seu ofici amb una paraula: comunicar. ¡°El disseny gr¨¤fic ¨¦s una disciplina que, entre altres valors, facilita la comprensi¨® dels missatges, no fa ¨²s d¡¯un llenguatge cr¨ªptic nom¨¦s comprensible per als iniciats, sin¨® que es tracta d¡¯una disciplina pr¨°xima, en contacte diari amb l¡¯espectador, amb el consumidor, una disciplina molt democr¨¤tica, i d¡¯ac¨ª en ve la transcend¨¨ncia¡±, comenta Marisa Gall¨¦n. I tot aix¨°, sense oblidar la seua responsabilitat social. ¡°A difer¨¨ncia de l¡¯art, la nostra disciplina conviu amb el ciutad¨¤, a trav¨¦s del seu entorn urb¨¤, gr¨¤fic, dels productes que t¨¦ al seu abast en la prestatgeria d¡¯un supermercat, i ¨¦s per aix¨° que tenim una responsabilitat, un comprom¨ªs, a l¡¯hora de crear un paisatge gr¨¤fic i visual que no supose una agressi¨® per a la gent¡±.

¡°Tenim la responsabilitat de crear un paisatge visual que no supose una agressi¨® a la gent¡±

Ara, a punt de complir les tres primeres d¨¨cades de singladura professional, no pot deixar d¡¯assenyalar alguns dels canvis que hi han tingut lloc i que han transformat el paisatge del disseny. ¡°A escala t¨¨cnica, per descomptat que l¡¯aparici¨® de l¡¯ordinador com a instrument professional ha estat una revoluci¨® en la manera de treballar¡±, assenyala Gall¨¦n. ¡°S¨®c ¡ªcontinua¡ª d¡¯una generaci¨®, segurament l¡¯¨²ltima, que va comen?ar a treballar sense ordinador i sempre recorde que, quan comen?¨¤rem a utilitzar-lo, es va generar un debat intens: d¡¯una banda, diguem-ne els de la ¡°vella gu¨¤rdia¡±, que afirmaven que l¡¯ordinador matava la creativitat, i d¡¯una altra, els que pens¨¤vem que podria ser un col¡¤laborador molt valu¨®s; per¨° ara, dit aix¨°, tamb¨¦ hem d¡¯assenyalar que l¡¯instrument sempre ¨¦s neutre i, al cap i a la fi, all¨° que importa ¨¦s el talent creatiu del qui el fa servir¡±, diu Gall¨¦n. ¡°Ara, per exemple, amb l¡¯entrada de les noves tecnologies, d¡¯Internet, amb les webs, els blocs, les plataformes, les xarxes socials¡­ s¡¯han obert nous territoris per al disseny gr¨¤fic; pense que els mitjans digitals i el seu llenguatge afavoriran canvis en la manera de pensar i de concebre la tipografia¡±, assenyala Marisa Gall¨¦n.

Observadora de primera l¨ªnia de l¡¯entorn urb¨¤, projecta la seua mirada cr¨ªtica sobre un tema que la preocupa: la degradaci¨® del nostre paisatge quotidi¨¤. ¡°A Val¨¨ncia, com en altres ciutats, el nostre camp visual est¨¤ format per una mescla desordenada d¡¯imatges, tipografies, senyals i colors que tristament han devaluat el paisatge urb¨¤¡±, comenta Marisa Gall¨¦n. Una q¨¹esti¨® que la inquieta a la vista del deteriorament de les ¨²ltimes d¨¨cades. ¡°Recorde que l¡¯alcalde de Sao Paulo va prohibir l¡¯any 2007 la publicitat en els carrers de la ciutat i aquesta mesura em va fer reflexionar, perqu¨¨ el problema no ¨¦s una q¨¹esti¨® de prohibicions, sin¨® de crear un entorn que, en lloc d¡¯agredir-nos, ens enriquisca visualment, perqu¨¨ all¨° resultant que tenim davant dels ulls siga un espectacle de qualitat visual¡±, assenyala Marisa Gall¨¦n. ¡°Reconec ¡ªcontinua¡ª que la soluci¨® no ¨¦s gens f¨¤cil i els dissenyadors podem tenir-hi la nostra part de responsabilitat, per¨° nom¨¦s som una part de tota la cadena, perqu¨¨, ac¨ª, all¨° que cal ¨¦s establir una certa normativa pel que fa a la contextualitzaci¨® i la ubicaci¨® dels r¨¨tols quant a, sobretot, ¨¤rees i edificis d¡¯inter¨¨s p¨²blic, per a evitar que el paisatge es degrade m¨¦s encara¡±. Unes solucions que, a parer seu, passen per ¡°una col¡¤laboraci¨® entre els professionals de la comunicaci¨® visual i els administradors locals amb vista a crear un entorn en qu¨¨ la promoci¨® comercial puga conviure amb valors patrimonials i culturals de la ciutat¡±. Aquest malestar per la pol¡¤luci¨® gr¨¤fica diu que l¡¯aboca a prendre, de vegades, decisions dr¨¤stiques. ¡°Per norma acostume a no entrar en aquells restaurants, botigues, espais que m¡¯agredeixen visualment¡±. I afig, ¡°moltes vegades, mig en broma, dic que m¡¯encantaria ser ¡°regidora de r¨¨tols, publicitat i senyals¡± de la ciutat de Val¨¨ncia per a contribuir a fer una ciutat d¡¯un grafisme m¨¦s higi¨¨nic¡±.

A la degradaci¨® urbana, a parer de Marisa Gall¨¦n, cal sumar-hi un altre factor pertorbador de la nostra ¨¨poca: la globalitzaci¨® identit¨¤ria. ¡°No es tracta nom¨¦s del fet que les ciutats s¡¯hagen transformat en un caos informatiu, que hagen deixat perdre una part del nostre patrimoni hist¨°ric pel que fa a la retolaci¨® comercial, sin¨® que ara aquesta retolaci¨® ha estat substitu?da per r¨¨tols id¨¨ntics als de qualsevol altra ciutat d¡¯aquest m¨®n globalitzat, i ara tenim la ciutat dels Starbucks, dels Zara, dels Mango¡­¡±. ¡°Per¨° ¡ªremarca¡ª afortunadament les ciutats sempre tenen elements que les fan singulars¡±. I conclou, com a confessi¨® final: ¡°Si no haguera estat dissenyadora, crec que m¡¯hauria agradat ser cantaora de flamenc, per¨° la natura no em va dotar de talent musical¡±.