Coetzee, Auster, i l¡¯admiraci¨®

La lectura de la correspond¨¨ncia entre escriptors acostuma a provocar-me prevencions no gaire justificades. Quina import¨¤ncia t¨¦, tanmateix, que J. M. Coetzee i Paul Auster s¡¯hagen escrit cartes tot sabent que, tard o d¡¯hora, constituirien un llibre com el que recentment s¡¯ha publicat (Ara i aqu¨ª. Cartes 2008-2011, Ed. 62, 2012)? Certament, per a qualsevol escriptor l¡¯ocasi¨® de donar a con¨¦ixer la seua correspond¨¨ncia planteja motivacions espec¨ªfiques en relaci¨® amb la disfressa que acostumem a interposar entre el jo aut¨¨ntic i el jo p¨²blic. Per¨° tot indica que, en rigor, no hi ha cap fragment de l¡¯obra publicada ¡ªpapers ¨ªntims o ficci¨® pura¡ª que no arrossegue tots els dimonis del seu autor. Encara m¨¦s si la literatura contempor¨¤nia ha fet de la barreja entre realitat i imaginaci¨® una pr¨¤ctica m¨¦s que habitual. Ja s¡¯entendr¨¤, doncs, que les prevencions contra una certa artificialitat derivada dels mecanismes de protecci¨® del jo, no tinguen gaire sentit. La distinci¨® que, segons podem llegir en aquesta relaci¨® epistolar, preocupa el mateix Coetzee entre ¡°correspond¨¨ncia de treball¡± i ¡°correspond¨¨ncia ¨ªntima¡± a prop¨°sit d¡¯una ressenya en la New York Review of Books del primer volum de les cartes de Samuel Beckett, entra de ple en la mateixa problem¨¤tica. Coetzee demana si t¨¦ sentit aquesta distinci¨® que editors del volum han establert. La resposta d¡¯Auster ¨¦s terminant: la distinci¨® ¨¦s absurda, i, una vegada llegit el volum, confessa que li ha produ?t una mena de ¡°fascinaci¨® l¨²gubre¡±, a causa de l¡¯aparat ¡°feixuc i enutj¨®s¡± que l¡¯acompanya derivat sens dubte d¡¯haver separat ¡°vida¡± i ¡°obra¡±. La veritat ¨¦s que, en la ressenya que finalment public¨¤ Coetzee en la New York Review of Books, no hi ha aquesta oposici¨® virulenta als criteris dels editors del volum de Beckett. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s comprensible: Auster i Coetzee no responen precisament a un model ¨²nic d¡¯home de lletres, i ¨¦s f¨¤cil entendre que la passi¨® imaginativa d¡¯aquell contraste, de vegades vivament, amb el tarann¨¤ reflexiu, i m¨¦s inclinat cap a l¡¯abstracci¨® i els procediments acad¨¨mics, del premi Nobel.

No ¨¦s el moll del llibre el fet mateix que dos dels escriptors m¨¦s reconeguts reflexionen sobre l¡¯actualitat?

El cas ¨¦s que he llegit aquestes cartes gaireb¨¦ d¡¯una tirada deixant tota prevenci¨® de banda i subratllant semblances i difer¨¨ncies de criteri entre tots dos escriptors a prop¨°sit d¡¯assumptes tan diversos i actuals com la crisi econ¨°mica, les relacions incestuoses, el mundial de futbol, la llengua materna, els conflictes entre Israel i Palestina, la cr¨ªtica liter¨¤ria, l¡¯ofici d¡¯escriure i l¡¯estil tard¨¤ de qu¨¨ parlava Edward Said¡­ I no he deixat de preguntar-me si el moll del llibre no era el fet mateix que dos dels escriptors m¨¦s reconeguts reflexionen sobre l¡¯actualitat i es pregunten, en cartes que han de travessar ¡°els mars des dels Estats Units fins a Austr¨¤lia¡± o en faxos ¡°des d¡¯una habitaci¨® d¡¯una casa d¡¯Adalaida fins a una habitaci¨® d¡¯una casa de Brooklyn¡±, sobre la mateixa modernitat de la seua escriptura, de les seues preocupacions, i dels instruments que fan servir per a comunicar-les. Cartes o faxos, les velles m¨¤quines d¡¯escriure, els m¨°bils, els llibres i els correus electr¨°nics, per¨° sobretot aquella consci¨¨ncia de vellesa, que ¨¦s tamb¨¦ de clarivid¨¨ncia, davant d¡¯un m¨®n que ha desbaratat els principis b¨¤sics i que d¨®na peu als moments m¨¦s emotius del llibre i, potser tamb¨¦, als m¨¦s valuosos. Aix¨ª, el t¨ªtol d¡¯una novel¡¤la barata, New Hope for the Dead, fa que Auster, convertint-lo quasi en un vers, poetitze sobre la tristor i concloga: ¡°Nova esperan?a per als morts. ?s a dir: nova esperan?a per a nosaltres¡±. I en resposta a l¡¯acu?tat de certes preguntes de Coetzee (¡°?quina ¨¦s l¡¯alternativa de rondinar? ?Tancar la boca i suportar els afronts?¡± o ¡°?Com es detecta que ja no tens el do per fer just¨ªcia a un tema?¡±) el contraatac d¡¯Auster recorda que rondinar, remugar, combatre les hipocresies, les injust¨ªcies i les estupideses ¨¦s un deure dels vells, ¡°observadors avesats de la com¨¨dia humana¡±, i rebla el clau amb una relaci¨® dels companys del gremi que en edat provecta ¡ªDoctorow (80 anys), Coover (79), Roth (78), DeLillo (74)¡ª continuen ¡°ocupats amb molts projectes, fent bromes, menjant amb bona gana¡±. Potser, si atenem els continguts dels assumptes tractats, entre Coetzee i Auster hi ha m¨¦s semblances que difer¨¨ncies. Contr¨¤riament, si mirem les formes amb qu¨¨ s¡¯expressen, les difer¨¨ncies augmenten considerablement. Per¨° un hi veu sempre, com un corrent subterrani de sentit, una admiraci¨® m¨²tua que potser ¨¦s la que defineix ¡ªAuster ho subratlla de bon comen?ament¡ª les amistats duradores.