La copa de Juli Gonz¨¢lez

Fa un parell d¡¯anys, vaig anar a visitar Andreu Alfaro al seu taller de Rocafort. S¡¯havia oblidat de la nostra cita i, despr¨¦s de trucar-li, vaig haver d¡¯anar al seu domicili familiar, en un xalet de Santa B¨¤rbara. La malaltia de l¡¯Alzheimer comen?ava a manifestar-se, malgrat la seua f¨¨rria resist¨¨ncia al fet que res no canviara. El vaig veure amb bona cara, per¨° ja no organitzava un discurs ben filat, i seguia la conversa sense ser-ne protagonista. Doro Hofmann, la seua dona, marcava ¡ªo remarcava¡ª el que ell deia, i quan Alfaro s¡¯enganyava l¡¯advertia, amb estima: ¡°Aix¨° no ¨¦s aix¨ª, Andreu¡±. En aquest contrapunt hi havia alguna cosa entranyable, com qui no gosa enfrontar-se plenament a qui durant tants anys ha estat la veu cantant de la casa. Andreu em va mostrar la seua col¡¤lecci¨® d¡¯art, una clara representaci¨® dels seus gustos: dibuixos de Juli Gonz¨¢lez, d¡¯Ignasi Pinazo, un gran oli de R¨¤fols-Casamada, un bonic bodeg¨® de Salvador Soria (que va intercanviar, em va dir somrient ¡ªun somriure significatiu de bon negoci¡ª, per dos olis de Genaro Lahuerta), un Equip Cr¨°nica, un Momp¨® (que li agradava molt), un Maria Girona (l¡¯esposa de R¨¤fols-Casamada, de la qual tamb¨¦ se¡¯m va mostrar entusiasta). Parlar d¡¯aquestes obres va fer reviscolar el seu desig de conversar, potser de ressuscitar velles i pregones experi¨¨ncies, i la conversa es va animar de mica en mica. De sobte, em va assenyalar el retrat d¡¯una dona, amb un contingut na?f ben clar, i em va dir que era el quadre que preferia de tots. L¡¯autor, Vicente P¨¦rez Bueno, havia estat conserge de l¡¯escola de Belles Arts i havia emprat els llen?os i els pinzells que tiraven els estudiants. Escurava els tubs de pintura, i aix¨ª, a poc a poc, havia anat fent la seua obra, des de l¡¯autodidactisme m¨¦s instintiu, sense cap mena de pretensi¨®: l¡¯art per l¡¯art, en estat pur. Aleshores Andreu va exclamar, amb una sorprenent i continguda vehem¨¨ncia: ¡°Demane intencionalitat als joves. Aix¨° s¡¯ha perdut. No et conten res!¡±. Vaig fer un rep¨¤s r¨¤pid dels ¡°joves¡±, i no vaig saber amb quin nom replicar-li. Ho vaig deixar c¨®rrer i vam seguir el recorregut per les diferents estances de la casa, amb els comentaris amables, ponderats i sempre encertats de Doro. Ens vam parar davant d¡¯un dibuix de Juli Gonz¨¢lez, que representava una m¨¤ al?ant una copa de vi. Doro em va explicar, sota la mirada potent i una mica interrogadora d¡¯Alfaro, que durant un sopar en sa casa a Roberta Gonz¨¢lez, la filla de l¡¯escultor, se li va trencar una copa de vi. Era una copa de cristall de Boh¨¨mia i Roberta va tindre un gran i natural disgust. Uns dies despr¨¦s va tornar a casa dels Alfaro i els va regalar un dibuix de son pare titulat Le verre, I els va dir ¡°copa per copa¡±, amb un gran somriure triomfal. Aquesta hist¨°ria la va recordar Doro una mica emocionada, sota l¡¯esguard esmaperdut del marit, que segurament no recordava ja res de tot all¨°. Li vaig preguntar si li semblava que la podia escriure i em va contestar que b¨¦, per¨° que pensava que all¨° no interessaria ning¨². Avui he sabut que Doro Hofmann va morir fa unes quantes setmanes i he rememorat aquella ¨²ltima conversa, que crec que tan b¨¦ resumeix un temps perdut per sempre.