CCC (Calders contista c¨ªvic)

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) ¨¦s un dels escriptors catalans m¨¦s llegits. Per¨°, probablement, tamb¨¦ un dels m¨¦s mal llegits. Massa sovint s¡¯ha associat la seva obra narrativa, i especialment els seus contes, amb conceptes com ¡°fantasia¡±, ¡°humor¡± o ¡°m¨¤gia¡±; uns conceptes que, sense deixar d¡¯estar presents en el seu univers literari, no l¡¯expliquen del tot ni de la millor manera. Amb motiu del centenari de l¡¯autor i despr¨¦s de Pere Calders i el seu temps, t¨ªtol del segon simposi internacional sobre l¡¯autor promogut la setmana passada pel Grup d¡¯Estudis de Literatura Catalana Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, proposem tres claus de lectura de la seva obra: sobre el g¨¨nere, sobre tem¨¤tiques recurrents i una tercera sobre la veu del narrador, contrapunts interpretatius d¡¯uns relats que sempre deixen un p¨°sit sorprenent.

El fant¨¤stic. Sovint ¡ªi sempre err¨°niament¡ª s¡¯ha identificat els contes de Calders amb el que s¡¯anomena narrativa fant¨¤stica, aquella en qu¨¨ ¡ªsegons Tzvetan Todorov¡ª la hist¨°ria fimbreja sobre el dubte que genera l¡¯aparici¨® d¡¯un fenomen que no s¡¯acorda amb les lleis naturals. ?s cert que aquesta situaci¨® esquem¨¤tica ¨¦s recurrent en els contes de l¡¯autor de Cr¨°nica de la veritat oculta, per¨° a difer¨¨ncia del que caracteritza la literatura fant¨¤stica, ell no pret¨¦n traslladar aquest dubte al lector, sin¨® que va m¨¦s enll¨¤: el projecta sobre els codis d¡¯interpretaci¨® de la realitat que la humanitat ha anat construint-se, ja siguin aquests codis d¡¯ordre mitol¨°gic o d¡¯ordre cient¨ªfic.

En molts dels seus contes, Calders utilitza efectivament recursos propis de la ficci¨® fant¨¤stica: hi apareixen fantasmes i ¨¦ssers mitol¨°gics, mans amputades que tenen vida pr¨°pia, deslocalitzacions inexplicables, arbres que creixen en una cuina, fades i extraterrestres amb poders meravellosos, raspalls que borden i un nombr¨®s reguitzell de fen¨°mens sobrenaturals. Per¨° l¡¯actitud dels personatges davant d¡¯aquests fen¨°mens s¡¯allunya del que seria previsible en qualsevol narraci¨® fant¨¤stica: o b¨¦ els assumeixen amb tota naturalitat, com si formessin part de la seva quotidianitat, o b¨¦ els neguen taxativament sense gaires dubtes ni miraments, apel¡¤lant a les lleis de la f¨ªsica, al Codi Penal o a les convencions socials. L¡¯aparici¨® d¡¯all¨° sobrenatural hi juga, doncs, un paper completament diferent: no pret¨¦n q¨¹estionar les fronteres del que entenem per realitat, sin¨® els mecanismes mitjan?ant els quals ens representem la realitat. Com conclou un personatge al final d¡¯un conte La ratlla i el desig, no es tracta de saber si un fet prodigi¨®s ¨¦s real o no, sin¨® de saber amb quina mirada t¡¯hi encares, la del poeta o la de l¡¯agrimensor.

Cat¨¤strofes i viol¨¨ncia. Els contes de Calders, que alguns han qualificat de ¡°contes d¡¯humor amable¡±, estan plens de fets catastr¨°fics: edificis que s¡¯enfonsen tot convertint els seus habitants en immenses croquetes humanes, aparells que deixen de funcionar massivament, vaixells que naufraguen, incendis paorosos, descarrilaments de trens... I tamb¨¦ d¡¯assassinats, de revoltes, de robatoris, de duels a mort i d¡¯altres formes de subversions i actes violents. I tot i que aquestes escenes s¡¯embolcallen amb un tractament tan hiperb¨°lic que acaba resultant humor¨ªstic, no deixen de confrontar les contrafigures humanes que s¨®n els seus personatges amb uns codis morals que acaben resultant d¡¯una fragilitat extrema, com la de tot l¡¯entramat de normes, lleis i convencions que regulen la vida humana.

El narrador. La primera llei que ha d¡¯observar qualsevol hist¨°ria de ficci¨®, sigui de car¨¤cter realista o netament decantada cap a la fantasia, ¨¦s la de la versemblan?a. El narrador de la hist¨°ria ha d¡¯explicar-la de tal manera que el lector suspengui durant la lectura els seus judicis (o prejudicis) sobre el que ¨¦s veritat ¡ªtot substituint el que ¨¦s aut¨¨ntic pel que ¨¦s cre?ble¡ª, una vegada acceptades les regles de ficci¨® que ens proposa el narrador, ja sigui per identificar-se amb la hist¨°ria, ja sigui pel pur plaer d¡¯evadir-se.

La veu del narrador ¨¦s la pe?a clau per aconseguir aquesta versemblan?a. En el cas dels contes de Calders, la veu del narrador, sovint en primera persona i jugant ir¨°nicament amb les convencions del llenguatge, aconsegueix precisament tot el contrari. Quan diu: ¡°Confio encomanar a les meves confessions un to de sinceritat tan gran, que la gent m¡¯hagi de creure raonablement ver¨ªdic¡±, proposa un joc de complicitats que posi al descobert la tramoia de l¡¯artifici narratiu. I de mica en mica ens adonem que el dubte que proposa el narrador no s¡¯ha de projectar cap a la ficci¨® que narra, sin¨® cap a les ¡°veritats absolutes¡± que regeixen all¨° que hi ha a l¡¯altra banda del mirall i que anomenem vida real.

Joan Melcion ¨¦s professor de la UAB i fou comissari de l¡¯exposici¨® Calders. Els miralls de la ficci¨® al CCCB.