¡°S¡¯est¨¤ banalitzant la independ¨¨ncia¡±

Senyors com Josep Pla, Josep Maria Castellet, Joan Ferrat¨¦, Joan Margarit i fins i tot i entre d'altres m¨¦s, tot un de m¨¦s tocat i posat encara com ¨¦s Pere Gimferrer. S¨ª, tots, heterodoxos maj¨²sculs, dissidents resistents silenciosos potser. Membres d¡¯una ¡°tradici¨® desprotegida¡± de fruct¨ªfera relaci¨® entre les lletres catalanes i castellanes. Malgrat les icones que s¨®n avui i el seu statuo quo social i cultural. Perqu¨¨ tots ells, com un Joan Oliver, com un Josep Ferrater Mora, s¨®n burgesos. Burgesos imperfectes, si de cas, que ¨¦s com el catedr¨¤tic de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona Jordi Gr¨¤cia (Barcelona, 1965) els ha batejat i com ha batejat el seu nou assaig (a La Magrana), tan sacsejador i documentat com pol¨¨mic pel substrat del discurs i l¡¯ep¨ªleg, amb coda pol¨ªtica tan contrari a la cursa sobiranista de Catalunya que ara tot ho esquitxa. Tamb¨¦ aquest assaig.

Pregunta. Les transgressions dissid¨¨ncies dels protagonistes del seu llibre no s¨®n relatives? Que Pla, sota la xemeneia del mas de Llofriu, escrigui El carrer estret no sembla molt revolucionari ni que sacseg¨¦s moltes consci¨¨ncies i fes tremolar els ciments del r¨¦gim...

Resposta. Doncs ¨¦s una mortal i radical dissid¨¨ncia. Aquesta novel¡¤la expressa com poques la repugn¨¤ncia per la mentida moral, cultural i social del franquisme; avui ens sembla nom¨¦s una novel¡¤la, per¨° llavors va ser un manifest novel¡¤lesc contra la mis¨¨ria del r¨¨gim. S¨®n escriptors burgesos que no trenquen les regles de joc, que no s¡¯expulsen del sistema, per¨° en canvi s¨ª que evidencien distorsions i reclamen una llibertat, una independ¨¨ncia pr¨°pia.

P. I aquesta demanda ¨¦s ¨²til per la societat?

"Ferrater Mora va ser explotat

R. S¨ª, en tant que s¡¯erigeixen en portaveus de la veritat i d¡¯all¨° que no s¡¯atreveixen a dir els altres; es dediquen a esquarterar el sistema des de dins... i el que diuen i fan eduquen a la societat. Milloren el territori de la societat culta

P. Baixem a un exemple. El xocant t¨¤ndem que proposa al llibre entre Gimferrer i Margarit...

R. La imaginaci¨® er¨°tica i transgressora dels versos de Gimferrer, com els d¡¯Espai desert, el fan dissident de la hipocresia i les convencions morals; en l¡¯obra de Margarit hi ha sempre el comprom¨ªs amb la racionalitat moral, l¡¯art com a forma de coneixement d¡¯un mateix... S¨®n profanadors dels mites sagrats del seu entorn, tenen una capacitat de trenquen des de dins les convencions burgeses.

P. ?No s¨®n molt lluny de mullenes com les de Joan Maragall contra la seva classe social en escriure un article com La ciutat del perd¨®, o d¡¯un Eugeni d¡¯Ors, o d¡¯Agust¨ª Calvet, Gaziel, que durant temps marxen de viure a Catalunya?

R. ?No ser¨¤ que tenim el mite de Maragall fet i el dels altres encara s¡¯ha de construir? He intentat recuperar la identitat heterodoxa de gent que ara es considera totalment ortodoxa; s¨ª, avui s¨®n dissidents integrats perqu¨¨ no volien tant transformar el sistema com fer-lo m¨¦s moralment solvent. S¨®n una escola de ciutadans m¨¦s l¨²cids, satisfan el somni il¡¤lustrat d¡¯una ciutadania adulta que encaixi el que no vol escoltar... El preu que van pagar no est¨¤ malament: Ferrat¨¦, per exemple, t¨¦ un lloc molt pobre en la cultura catalana... Potser s¡¯ha de replantejar com s¡¯expressa i difon la resist¨¨ncia en una dictadura...

P. Dissid¨¨ncies assenyades? per resumir?

R. S¨ª, i tan assenyades com les de Juan Ram¨®n Jim¨¦nez o Baroja: una dissid¨¨ncia liberal, culta, il¡¤lustrada que aquest llibre vull reivindicar... Aquesta burgesia ¨¦s la font de la nostra llibertat real, a difer¨¨ncia del que l¡¯esquerra m¨¦s dogm¨¤tica ha fet creure.

P. El Pla que retrata ¨¦s un gran mentider com a escriptor...

R. La seva heterod¨°xia en s¨®n moltes, per¨° una ¨¦s pr¨°piament liter¨¤ria: el dietari que representa que ¨¦s El quadern gris no ¨¦s m¨¦s que una recreaci¨® novel¡¤lesca de la seva vida completa, no la del jove de 1919; i les seves novel¡¤les no deixen de ser transcripcions de reportatges period¨ªstics.

P. El seu Ferrater Mora sembla que est¨¤ segrestat pel nacionalisme Les formes de la vida catalana ¨¦s obra d¡¯un catalanista que no ¨¦s?

R. No diria que segrestat, per¨° la lectura que en fan alguns el converteix en un oracle del catalanisme essencialista que no ¨¦s en el text ni en l¡¯¨¤nim de l¡¯autor. I la culpa ¨¦s de la deformaci¨® civil i ideol¨°gica que ha patit el treball. Fins a l¡¯extrem que Ferrater Mora, en el pr¨°leg a l¡¯edici¨® de 1980, es veu obligat a denunciar el cofoisme dels catalans i a reclamar humilitat. Ha estat explotat com a ide¨°leg d¡¯una fe que no tenia... Potser aix¨° explica que no sigui en l¡¯Any T¨ªsner, Calders, Sales...

P. Burgesos imperfectes mostra, com una mena de cord¨® umbilical, els lligams dels autors amb les lletres i la cultura castellanes.

R. ?s que sovint sembla que no han existit aquests lligams, sense entendre que ni Maragall, ni Pla, ni Sagarra existirien com van ser sense la literatura espanyola. La creaci¨® catalana s¡¯ha fet parlant, debatent i fins i tot entrant en un cert conflicte productiu amb la cultura castellana. Sense Baroja i Azor¨ªn, Pla no seria el que ¨¦s. O ¨¦s que la gent es pensa que els poetes catalans nom¨¦s llegien Carner? Hi ha una fertilitat apassionada entre la cultura catalana i l¡¯espanyola. Per¨° l¡¯hegemonia catalanista dels darrers 30 anys ha estat poc sensible a aquesta evid¨¨ncia hist¨°rica i l¡¯ha ent¨¨s com a tara, o llast, i no com a vitamina. ?s aquesta tradici¨® desprotegida la que defensa el llibre.

P. Quan cauen els lligams entre intel¡¤lectuals catalans i castellans?

R. ?s dif¨ªcil de datar, per¨° ¨¦s evident que Ortega y Gasset va entendre molt malament la cultura catalana. Com a castellanista, la pot¨¨ncia i superioritat cultural catalana la tenia mal digerida... Per¨° l¡¯important ¨¦s que quedi clar que el canal de complicitats entre les dues cultures no ha estat mai ni accidental ni marginal, i que una altra cosa ¨¦s la instrumentalitzaci¨® pol¨ªtica, un factor destructiu d¡¯aquestes complicitats, d¡¯aquest horitz¨® de modernitat ¨¨tica i est¨¨tica que s¨ª que ha estat compartit.

P. Segur?

R. I tant. Per exemple, son homes del r¨¨gim franquista com La¨ªn Entralgo o Aranguren o, a un altre nivell, Juli¨¢n Mar¨ªas, dels primers que reivindiquen Ferrater Mora abans que ho facin d¡¯altres des de Catalunya mateix.

P. Es queixa un parell de cops de l¡¯autoindulg¨¨ncia i del victimisme de la cultura catalana...

R. ?s que aquesta propensi¨® a la lamentaci¨® ¨¦s clar¨ªssima. L¡¯energia moral d¡¯una societat passa per assumir les pr¨°pies responsabilitats. Trobo a faltar una capacitat d¡¯assimilaci¨® de les pr¨°pies tares m¨¦s valenta, sense el consol sentimental del mal tracte hist¨°ric.

P. De la coda del llibre es veu que no est¨¤ pel sobiranisme...

R. Sembla que ning¨² s¡¯adona de la dimensi¨® humana, familiar, dom¨¨stica, simb¨°lica, que comportar¨¤ un trasbals d¡¯aquesta magnitud. Crec que s¡¯est¨¤ banalitzant el significat de la independ¨¨ncia en una societat tan complexa com la catalano-espanyola... I d¡¯aix¨° no en parla ning¨².

P. Qu¨¨ ¨¦s el que ¨¦s tan greu de l¡¯independentisme?

R. El que amaga: que el que ¨¦s un simple i di¨¤fan conflicte per quotes de poder ha esdevingut un debat sobre la llibertat. Frustracions per manca de poder s¡¯han convertit en un problema de quotes de poder

P. Res ¨¦s el que sembla, doncs. Els seus heterodoxos avui s¨®n figures ben can¨°niques...

R. ?s una vict¨°ria de la societat burgesa, l¡¯¨¨xit de la Il¡¤lustraci¨® del XVIII: escoltar, entronitzar i fer populars, fins i tot, els capa?os de dir-nos la veritat.