¡°Costa justificar una nova biblioteca¡±

Facilitar l¡¯acc¨¦s a ordinadors connectats a Internet, convertir-se en centres per a la recerca o, en l¡¯altre extrem, en llocs de documentaci¨® per ajudar a trobar feina, digitalitzar fons i convertir-se en un centre 2.0, organitzar clubs de lectura o tallers, o ser punt de trobada de col¡¤lectius culturals, s¨®n les bases indiscutibles sobre les quals les biblioteques europees i, especialment les catalanes, estan construint el seu s¨°lid futur. No s¨®n, per¨°, fites ¨°bvies. Als EUA s¡¯ho estan q¨¹estionant tot i dubten que la cosa vagi per aqu¨ª. Aix¨ª ho pensa (i ho executa), si m¨¦s no, Steve Coffman, vicepresident de LSSI, consultora per a biblioteques i que en gestiona 78 de p¨²bliques als EUA, com les de Jackson o Oregon. Coffman va provocar m¨¦s d¡¯un calfred a la clausura de les tretzenes Jornades Catalanes del Col¡¤legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes.

Pregunta. De les seves tesis es despr¨¨n que les biblioteques estan perdent les cares batalles davant del m¨®n digital i que no serveix el gran esquer d¡¯oferir ordinadors i Internet.

Resposta: ?s q¨¹esti¨® de temps: quan els ordinadors eren cars i gaireb¨¦ ning¨² tenia Internet, tenia un sentit; ara, amb els preus tan baixos, qui no ho t¨¦ a casa? Ja no ¨¦s un reclam tan atractiu. L¡¯altre tema ¨¦s que Google est¨¤ digitalitzant els fons de totes les biblioteques del m¨®n que pot, entre altres coses perqu¨¨ no tenen diners per fer-s¡¯ho elles; tothom se¡¯n beneficiar¨¤, per¨° no totes les biblioteques ho capitalitzaran: hauran de subscriure-s¡¯hi i pagar. Qu¨¨ faran les biblioteques quan tot estigui digitalitzat? ?Seran necess¨¤ries quan prement un bot¨® des de casa podr¨¤s llegir el que vulguis?

P. Aix¨° de ser bibliotecari sembla que no tingui gaire futur...

R. Tot dep¨¨n. ?s evident que, si el llibre digital s¡¯acaba imposant, Google i Amazon seran les biblioteques del futur; si el llibre f¨ªsic desapareix, la biblioteca tamb¨¦ ho far¨¤. Per¨° sembla que hi ha indicis que la gent encara vol llegir en paper, i potser hi haur¨¤ un rol per a les biblioteques.

P. Quins indicis?

R. L¡¯entorn de la biblioteca fa que la gent, nom¨¦s pel fet d¡¯estar un llibre f¨ªsic al costat d¡¯un altre, descobreixi m¨¦s llibres que un lector de nom¨¦s entorn on-line. Els d¡¯aquest cas, als EUA descobreixen un 6% de llibres; els que utilitzen llibreries o biblioteques f¨ªsiques, en descobreixen un 30% m¨¦s. Potser la biblioteca f¨ªsica acabar¨¤ sent un pont entre el m¨®n del llibre de paper i el digital: t¡¯acostar¨¤s a una prestatgeria, veur¨¤s un llibre i amb el m¨°bil en llegir¨¤s el codi de barres i te¡¯l descarregar¨¤s.

P. Per¨° l¡¯ebook ¨¦s imparable.

R. No ho cregui. Comen?a a detectar-se que els ebooks perden popularitat: fins al setembre del any passat, als EUA les desc¨¤rregues de llibres es doblaven cada mes; des de fa un any nom¨¦s pugen un 30%. I hi ha un altre indicador: passats els primers 12 mesos des de la compra d¡¯una tauleta, els lectors comencen a comprar m¨¦s llibres de paper. B¨¦, potser nom¨¦s ¨¦s un estancament de creixement¡­ o no.

P. Fan b¨¦ les biblioteques d¡¯anar saltant als ebooks, com comencem a veure aqu¨ª?

R. En aquest tema hi ha un problema doble: els editors, si poguessin, en general acabarien amb les biblioteques perqu¨¨ canibalitzen les seves vendes; en paper ja no ho poden parar, per¨° en el digital, que comen?a, s¨ª, perqu¨¨ temen que ser¨¤ pitjor. Per aix¨° estan imposant les llic¨¨ncies d¡¯un sol ¨²s. Penguin, per exemple, est¨¤ autoritzant l¡¯¨²s d¡¯ebooks a les biblioteques per nom¨¦s un any i, a m¨¦s, comercialitzant-ho a partir dels sis mesos de sortida del llibre. Com que un llibre electr¨°nic no es desgasta com un de paper, l¡¯editor no t¨¦ el benefici que la biblioteca l¡¯hagi de tornar a comprar. Per aix¨° encareix el preu de l¡¯ebook, que a una biblioteca li surt m¨¦s car que a un particular.

P. O sigui, que a la biblioteca l¡¯ebook no li surt a compte.

R. No gaire. Jo recomano que segueixin apostant i invertint en l¡¯edici¨® en paper: primer, perqu¨¨ no hauran de pagar tres vegades m¨¦s; segon, perqu¨¨ no tindran l¨ªmits de cap mena en l¡¯¨²s, i tercer perqu¨¨, si ja no el necessiten m¨¦s, sempre el podran vendre i recuperar diners. Si inverteixen en ebooks, no fan fons: compren aire i per un temps limitat.

P. Donar serveis m¨¦s enll¨¤ del pr¨¦stec de documents, amb clubs de lectura i tallers, pot ser la sortida o un bon complement?

R. No ho crec. Les biblioteques han d¡¯anar al cor de la seva ra¨® de ser, que s¨®n els llibres: si treus els llibres de la biblioteca et quedes sense biblioteca. Per investigar o reunir-se, o per tenir acc¨¦s a Internet i donar suport a aturats o jubilats ja hi ha molts llocs que ofereixen aquests serveis. Aqu¨ª la clau s¨®n els llibres f¨ªsics, que han d¡¯actuar com un imant de la gent, i a partir d¡¯aqu¨ª es pot fer el que es vulgui... Fins i tot vendre-hi llibres.

P. Vol dir fer de llibreries?

R. Els EUA han perdut en 20 anys gaireb¨¦ la meitat de les llibreries, i les que queden han vist disminuir el seu tr¨¤nsit de gent en un 10%. Les biblioteques, que tenen una font de finan?ament m¨¦s estable, en ciutats petites podrien fer de llibreries i de biblioteques alhora. Per qu¨¨ no?

P. Si el llibre ha de ser el cor del negoci bibliotecari, la catalogaci¨® i conservaci¨® s¨®n cabdals¡­ i cada vegada els pressupostos es retallen m¨¦s per aqu¨ª.

R. S¨ª, ¨¦s cert, per¨° tamb¨¦ les biblioteques poden fer les coses millor. Google avui t¨¦ m¨¦s fons i est¨¤ m¨¦s ben catalogat que molt¨ªssimes biblioteques; s¨®n el cat¨¤leg que fan servir els bibliotecaris per cercar. B¨¦, doncs a Amazon i a Google ja ning¨² cataloga: ho fan a partir de la informaci¨® directa que els proporciona l¡¯editor; les biblioteques no ho fan i els costa deu vegades m¨¦s temps i diners. Hi ha massa tradicions lligades a les biblioteques, i no s¨®n necess¨¤ries. Per exemple, la transacci¨® d¡¯un llibre en el pr¨¦stec interbibliotecari als EUA ¨¦s de 100 d¨°lars de mitjana, per¨° resulta que a la xarxa pots trobar el llibre en llibreter de vell per 2,5 d¨°lars, comprar-lo i que se l¡¯endugui el client en 24 hores. Millor servei i m¨¦s barat, no? ?s aix¨ª i cal treballar i pensar en aquest context.

P. Com a pol¨ªtic vost¨¨ seguiria invertint en les biblioteques com a equipaments culturals?

R. Les biblioteques p¨²bliques tenien sentit quan els llibres eren un b¨¦ esc¨¤s i eren cars. Ara, el preu mitj¨¤ de baixar-se un ebook ¨¦s de set d¨°lars; en aquest context es fa dif¨ªcil justificar avui la creaci¨® de noves biblioteques.