Nadejda Mandelstam: poesia, poder i mem¨°ria

He passat els darrers dies amb la traducci¨® de les mem¨°ries de Nadejda Mandelstam (Contra tota esperan?a. Mem¨°ries, Quaderns Crema, 2012). Ja n¡¯havia llegit la versi¨® francesa que Maya Minoustchine f¨¦u per a Gallimard l¡¯any 1972 (Contre tout espoir. Souvenirs), dos anys despr¨¦s que apareguera el llibre als Estats Units (Hope Against Hope: A Memoir); en catal¨¤, doncs, ens arriba amb anys de retard, per¨° en els temps que vivim, assetjats per una crisi que s¡¯acarnissa especialment en territoris com el de la cultura o el de l¡¯educaci¨®, que un editor publique llibres com aquest, tradu?t amb un catal¨¤ espl¨¨ndid per Jaume Creus, ¨¦s un regal que mereix l¡¯agra?ment dels lectors.

Hi ha pocs llibres de mem¨°ries que m¡¯hagen commogut m¨¦s intensament. Sens dubte, hi ha raons generacionals que ho expliquen. Nadejda, la v¨ªdua d¡¯?ssip Mandelstam, sembla endevinar-ho en alguns moments: ¡°Quan veig els llibres dels diversos Aragon d¡¯aquest m¨®n, poetes que pretenen ajudar la gent ensenyant-los a viure com nosaltres, penso que cal que jo expliqui la meva experi¨¨ncia directa. ?En nom de quina idea, concretament, calia enviar tots aquells inacabables combois de presos cap a l¡¯Extrem Orient, i entre ells l¡¯home que jo tenia al meu costat?¡±. No crec, tanmateix, que siguen aquestes raons les que mantinguen per si mateixes l¡¯inter¨¦s actual del llibre. Ara convindria anar enll¨¤ de la condemna absoluta de l¡¯stalinisme, perfectament dibuixada i argumentada per Nadejda Mandelstam a partir de fets quotidians revestits d¡¯una reflexi¨® ajustada i amb una for?a liter¨¤ria indiscutible. Pense, per exemple, en la descripci¨® dels mecanismes que qualsevol poder omn¨ªmode posa en marxa perqu¨¨ les seues v¨ªctimes creguen que s¨®n elles mateixes la causa del mal que pateixen; o en el retrat de tants intel¡¤lectuals, alguns dels quals veritables ¡°professionals de l¡¯humanisme¡±, que serviren ignominiosament els interesses del poder i que celebraven ascensos personals, condecoracions o altres favors, sabedors que el camarada Stalin continuava decidint condemnes a mort indiscriminades. No ens dirigim aix¨ª al centre neur¨¤lgic del llibre? Perqu¨¨ l¡¯oposici¨® entre poesia i poder, ¨¦s a dir, el poder de la poesia contra l¡¯stalinisme, posa en evid¨¨ncia dues actituds: ¡°L¡¯?ssip actuava com si tingu¨¦s poder i aix¨° encara excitava m¨¦s els que el volien veure destru?t. Per a aquests, el poder consistia en els canons, en els ¨°rgans repressius, en la possibilitat de racionar-ho tot, fins la gl¨°ria, i a encarregar els seus retrats als pintors¡­ Per¨° l¡¯?ssip continuava insistint: si per la poesia maten, vol dir que li tenen el degut respecte, vol dir que la temen¡­ vol dir que la poesia ¨¦s poder¡­¡±. ?s exactament la mateixa oposici¨® que assenyalava Brodsky quan argumentava que Stalin no persegu¨ª Mandelstam per un insult (el poema que li dedic¨¤ i que obri aquesta edici¨® catalana), sin¨® perqu¨¨ representava el triomf del lirisme i el dictador no volia cap altra cosa que la ¡°castraci¨® espiritual¡± de la humanitat.

El llibre de mem¨°ries de Nadejda Mandelstam t¨¦ com a protagonista innegable el seu marit. Joseph Brodsky, en l¡¯obituari que figura com a pr¨°leg d¡¯aquesta edici¨®, ho recorda, tot just comen?ar, fent notar que dels vuitanta-un anys de la seua vida, Nadejda en pass¨¤ d¨¨nou com la dona del m¨¦s gran poeta rus del segle xx, i quaranta-dos com la seua v¨ªdua. Fins i tot en les p¨¤gines, ben poques certament, on ¨¦s ella mateixa l¡¯objecte de la narraci¨®, m¨¦s prompte o m¨¦s tard sempre hi ha el fil conductor del poeta perseguit o recordat. Paga la pena, doncs, mirar de reconstruir des de la lectura els trets d¡¯una personalitat capa? de posar-se al servei de l¡¯amic, de l¡¯amat, fins a extrems impensables. Mirem-la, per exemple, com ens conta en les darreres p¨¤gines, treballant a Str¨²nino, despr¨¦s de l¡¯arrest definitiu del seu marit, treballant a les m¨¤quines de filar que feien ¡°cintes¡± dels ¡°draps¡± i, alhora, murmurant versos: ¡°Havia de recordar tots els poemes, perqu¨¨ els papers podien ser requisats o els seus custodis se¡¯n podien desfer en un moment de p¨¤nic, cremant-los a l¡¯estufa, com ja m¡¯havia passat amb excel¡¤lents persones, amants de la literatura¡­¡±. I encara m¨¦s, mirem-la extremadament preocupada per la dificultat insalvable que la mem¨°ria poguera recordar la veu del poeta recitant els seus versos perqu¨¨ ¡°quina mem¨°ria ¨¦s capa? de conservar totes les inflexions d¡¯una veu emmudida fa un quart de segle!¡±. Per fortuna, memoritzant els versos del poeta, donant testimoni de la seua persecuci¨® i del seu arrest definitiu, mantenint sempre l¡¯esperan?a (Nadejda en rus vol dir precisament aix¨°) de la salvaci¨® de l¡¯obra del seu marit, nom¨¦s deixant-se veure de tant en tant entre les l¨ªnies dedicades al seu estimat, Nadejda Mandelstam ha passat tamb¨¦ a la hist¨°ria de la gran literatura.