L¡¯ofici m¨¦s noble

El d¡¯avui ¨¦s un llibre que parla de l¡¯ensenyament, la professi¨® m¨¦s noble que un pugui afigurar-se: James Hilton, Passi-ho b¨¦, senyor Chips, traducci¨® de Miquel Desclot, Barcelona, Viena, 2012. Ara que la feina de professor est¨¤ quasi del tot desacreditada; ara que l¡¯educaci¨® agafa un tomb neoliberal en qu¨¨ les humanitats tindran cada vegada un lloc m¨¦s prim; ara que el senyor Wert (paraula que en alemany vol dir, paradoxalment, ¡°valor¡±) desitja arru?nar el model educatiu catal¨¤, en qu¨¨ les lleng¨¹es catalana i castellana han conviscut durant m¨¦s de 30 anys sense cap problema en benefici de la bella entesa entre tothom, ara ¨¦s un bon moment per agafar aquest llibret que es llegeix en una mica m¨¦s d¡¯una hora, i gaudir-ne.

La hist¨°ria ¨¦s molt senzilla, i est¨¤ escrita pel fill d¡¯un professor que va exercir ¡ªaix¨ª, almenys, al llibre¡ª al lloc de Brookfield, Anglaterra, durant tota la seva vida, com a docent de lleng¨¹es i literatures cl¨¤ssiques a secund¨¤ria, a final el segle XIX i comen?ament del XX. Aquest ¨¦s el primer senyal al qual conv¨¦ parar atenci¨®: el professor Chips ¡ªque, de fet, t¨¦ un nom una mica m¨¦s llarg¡ª no ensenya ni ci¨¨ncies naturals, ni matem¨¤tiques, ni gimn¨¤stica, i menys encara t¨¨cniques inform¨¤tiques, que no existien en aquell temps: ensenya grec i llat¨ª. (Les facultats de Lletres s¨®n plenes de nois i noies que estudien aix¨°, i no hi ha dubte que s¡¯anguniegen pel seu futur laboral, per¨° tenen prou armes i intel¡¤lig¨¨ncia per saber que, si hi ha cap col¡¤lectiu en una casa de Lletres que pot arribar a ensenyar qualsevol cosa amb efic¨¤cia, i, tamb¨¦, que pot suportar amb esto?cisme ¡ªni que fos amb escepticisme, ¨¤dhuc amb cinisme¡ª, la situaci¨® que li espera, aquest col¡¤lectiu est¨¤ representat pels estudiants d¡¯Homer i de Virgili, de P¨ªndar i Horaci, de S¨°focles, Tuc¨ªdides i Livi. Quasi tota la resta dels estudis que es fan actualment a les facultats lletrades s¨®n absurds, tan pol¨ªticament correctes com idiotes, acad¨¨mics, avorrits, infructuosos i banals: hi ha excepcions. Per¨° els estudis cl¨¤ssics, puntal com van ser de tota l¡¯educaci¨® europea fins fa quatre dies com qui diu ¡ª?qui no recorda que Arthur Rimbaud va ser premi extraordinari de composici¨® llatina al lyc¨¦e on estudiava?¡ª, garantia b¨¤sica per entendre, al costat del cristianisme, els or¨ªgens de la nostra cultura continental, aquests estudis, d¨¨iem, han caigut en un desprestigi ignomini¨®s, contraproduent i mal¨¨fic: passi el temps i ja es veur¨¤.)

El cas, doncs, ¨¦s que Chips ¨¦s un home de natural bonhomi¨®s ¡ªno pas un professor ¡°engrescador¡± a la manera d¡¯aquella caricatura perversa del professor ¡°modern¡± que sortia a la pel¡¤l¨ªcula El club dels poetes morts, que va fer m¨¦s mal que b¨¦¡ª, amable, cordial, que sembla haver nascut nom¨¦s per ensenyar als joves: amor i saviesa es confonen en aquest bon jan discret, sense afany de lucre, i que, per sort, mai de la vida no ha hagut de redactar un paper (¡°p¨¦iper¡±) per obtenir una promoci¨®, sempre humiliant, a la carrera acad¨¨mica. De fet, no li agrada manar, i nom¨¦s arriba a fer de director accidental de la seva escola, quan ja estava jubilat, el dia que l¡¯escola queda inesperadament sense guia.

Subtilment, Hilton apunta all¨° que era essencial en la pedagogia encara al temps que el seu pare degu¨¦ ensenyar: res de ginys tecnol¨°gics, amor a la paraula, desconfian?a en el progr¨¦s material i econ¨°mic, amor als estudiants i lluita contra tota forma de mendacitat i vilesa. Catalunya encara ¨¦s plena d¡¯aquesta mena de mestres i professors, especialment a secund¨¤ria: la universitat est¨¤ gaireb¨¦ acabada del tot, exhausta i desencaminada. Al contrari del que desitjava Nietzsche, res o quasi res del que s¡¯ensenya a les aules d¡¯humanitats t¨¦ a veure amb la vida, amb la formaci¨® del bon ciutad¨¤ i amb la polis. T¨¦ a veure amb t¨ªtols, graduacions pomposes, cr¨¨dits, passatemps i publicacions abominables.

Mestres del meu pa¨ªs: agafeu aquest llibret magn¨ªfic i, contra la devastaci¨® dels nostres dies en mat¨¨ria d¡¯educaci¨®, somriureu tot recordant un m¨®n que ja no hi ¨¦s, bo i trobant consol, encara que ser¨¤ ef¨ªmer, a les vostres desventures.