Pedres, mobles i pedreres

Dimarts al vespre es reunia la bona societat barcelonina a la Fundaci¨® Francisco Godia per assistir a la presentaci¨® del llibre de la fot¨°grafa alemanya Candida H?fer dedicat als interiors, m¨¦s aviat ¨¤rids, d¡¯Enric Sagnier i Villavecchia, un dels arquitectes m¨¦s rellevants, pel que fa a obra constru?da i metres lineals de ciutat, de la Barcelona del final del XIX i el primer ter? del XX. Just 24 hores abans, una altra part m¨¦s combativa de la mateixa societat era al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes per parlar del pol¨¨mic enderroc de l¡¯ampliaci¨® de La Rotonda feta als anys cinquanta pel fill de Sagnier, que seguia l¡¯estil ecl¨¨ctic i classicista del pare. La Rotonda ¡ªl¡¯hotel Metropolitan promogut pel Doctor Andreu el 1906, obra de l¡¯arquitecte Adolf Ruiz i reformat el 1918 per ell mateix¡ª va ser adquirida fa temps per N¨²?ez i Navarro per enderrocar-ne una bona part i transformar-la en una atape?da i elefant¨ªaca promoci¨® immobili¨¤ria. L¡¯afer, que fa anys que porta cua, amb den¨²ncies i plets dels ve?ns, ha tornat a posar l¡¯empresari al lloc que li pertoca de sempre, amb una muni¨® de barrabassades irreparables que t¨¦ al seu haver.

Abans-d¡¯ahir es feia, tamb¨¦, la presentaci¨® del llibre Casa Batll¨®, llum i color (Triangle Postals), de Daniel Giralt-Miracle, autor incansable que acaba de ser objecte d¡¯un clamor¨®s homenatge del Foment de les Arts Decoratives, i que ahir presentava Gaud¨ª essencial (Libros de Vanguardia), un rep¨¤s am¨¨ a la producci¨® del geni de Riudoms. Malgrat les destrosses abundants, Barcelona continua essent una de les grans capitals del modernisme, de fet n¡¯¨¦s l¡¯actiu principal, juntament amb la moda, malgrat que ja en produeixi poca, i les farres barates que atrauen el jovent d¡¯arreu del m¨®n. I ¨¦s en el context del modernisme que se situa l¡¯exposici¨® actual de la Pedrera, espl¨¨ndida en tots els aspectes, malgrat que passi desapercebuda perqu¨¨ amb prou feines est¨¤ anunciada, ni tan sols a la mateixa fa?ana de la casa que l¡¯aixopluga, m¨¦s enll¨¤ de comunicar que l¡¯obra mestra de Gaud¨ª ja t¨¦ cent anys.

Les altres Pedreres, amb Juli Capella de comissari, aplega sis obres mestres de l¡¯arquitectura moderna internacional, rigorosament coet¨¤nies amb la producci¨® de Gaud¨ª ¡ªi tamb¨¦ de Sagnier¡ª que es relacionen amb l¡¯emblem¨¤tic edifici del passeig de Gr¨¤cia. En un intel¡¤ligent joc de portes obertes anem passant, successivament, de la casa pr¨°pia de Victor Horta, a Brussel¡¤les, a l¡¯H?tel Mezzara d¡¯Hector Guimard, a Par¨ªs; de la Glasgow School of Art de Charles Rennie Mackintosh, a Glasgow, a l¡¯establiment comercial Goldman & Salatsch d¡¯Adolf Loos, a Viena; del Palais Stoclet de Josef Hoffmann, tamb¨¦ a Brussel¡¤les, a la Robie House de Frank Lloyd Wright, a Chicago. Tota una gran lli?¨® d¡¯arquitectura i disseny. Unes i altres estan ben explicades amb pl¨¤nols, maquetes i filmacions, i complementades amb imatges, objectes i mobiliari procedents d¡¯altres obres dels seus mateixos autors, en un conjunt memorable i un muntatge exquisit i mesurat, sense cap mena de sobredisseny que l¡¯empastifi.

Una contextualitzaci¨® catalana de Les altres Pedreres no existeix pel que fa a l¡¯arquitectura; per al disseny i el mobiliari cal anar-la a cercar, a bocinets, a la col¡¤lecci¨® permanent del MNAC, al Museu del Modernisme Catal¨¤ ¡ªamb totes les seves servituds i limitacions comercials, at¨¨s que es tracta de la iniciativa privada d¡¯un consolidat establiment d¡¯antiquaris¡ª, i, en menor mesura ¡ªtot i que ¨¦s el lloc que li pertocaria¡ª a la col¡¤lecci¨® permanent del Museu d¡¯Arts Decoratives, el qual, almenys fins avui, no s¡¯ha preocupat seriosament d¡¯aplegar un conjunt representatiu de mobiliari del 1900, en comptes de malgastar diners amb absurdes campanyes publicit¨¤ries d¡¯identitat, trasllats in¨²tils i reformes cares i provisionals. L¡¯arribada a la terra promesa del DHUP a les Gl¨°ries est¨¤ a punt de fer-se realitat; mentrestant, queda l¡¯expectativa... i el comiat del Palau de Pedralbes, que estar¨¤ obert fins a final d¡¯any. Compte, per¨°, que tanquen cada dia molt aviat i la porta est¨¤, gaireb¨¦ sempre, a mig batre.