El somriure d¡¯un creador de mons

Fa just una setmana moria un gran artista, un gran home i tamb¨¦ un bon amic, Andreu Alfaro. Per als qui tingu¨¦rem la sort de con¨¦ixer-lo, la not¨ªcia ¨¦s aclaparadora, i saber que estava greument malalt no n¡¯atenua el dolor. S¡¯ha dit amb ra¨® que amb ell desapareix una ¨¨poca, la que formaren una generaci¨® redu?da per¨° important¨ªssima de valencians eminents, com els seus amics Joan Fuster i Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, compromesos amb el seu pa¨ªs i amb la cultura, que des del semidesert angoix¨®s de la postguerra, van saber convertir aquesta part del m¨®n, intel¡¤lectualment depauperada, en un lloc vivible i, sobretot, esperan?at.

Dins la complicada i sovint frustrant hist¨°ria de la cultura valenciana, el relleu d¡¯una figura com la d¡¯Andreu Alfaro no es pot subratllar prou. Cal, en primer lloc, imaginar les circumst¨¤ncies en qu¨¨ va haver de desenvolupar el seu art, en una ciutat, la Val¨¨ncia dels 40 i 50, esclafada per la derrota i la por, amb la majoria dels creadors que havien remogut l¡¯atractiu panorama art¨ªstic de preguerra o exiliats o repressaliats o acovardits. Silenciats d¡¯una manera o d¡¯una altra. L¡¯escena pl¨¤stica valenciana havia retrocedit de colp m¨¦s de mig segle i s¡¯adormia en l¡¯ensopiment indigne ¨Camb les escasses excepcions de rigor- d¡¯un paisatgisme o un retratisme de tercera o quarta m¨¤. Un cosa volunt¨¤riament mesella, arnada, penosa i definitivament est¨¨ril. Un panorama a penes alterat pels advertiments d¡¯algun propalador ben informat de les inquietuds de l¡¯art modern com aquell entusiasta franctirador de la cultura que era Alfons Roig. En aquells anys, Val¨¨ncia era un desesperant forat negre per a l¡¯art del segle XX.

El clima, doncs, no podia ser m¨¦s trist. Alfaro havia nascut a la ciutat el 1929 en el si d¡¯una fam¨ªlia menestrala sense interessos est¨¨tics coneguts. Tot i la seua preco? habilitat per al dibuix, no ¨¦s estrany que la seua vocaci¨® pl¨¤stica tardara a concretar-se en aquell erm. Amb tot, no s¨¦ molt b¨¦ com, va tindre la saviesa de triar els millors mestres, com aquell solitari genial ¨Ci llargament incompr¨¦s- que va ser Jorge Oteiza, a qui Alfaro havia de reverenciar tota la vida. El fet ¨¦s que el 1956, ja amb les idees molt clares i amb obres importants al darrere, Andreu Alfaro passava a formar part del grup Parpall¨®. La mera exist¨¨ncia d¡¯aquest grup ¨¦s un altre miracle de la hist¨°ria de l¡¯art valenci¨¤. No s¡¯acaba d¡¯entendre com va poder sorgir all¨°, llavors i all¨ª, i la seua import¨¤ncia no es pot exagerar tampoc de cap manera. No cal m¨¦s que repassar la n¨°mina dels seus millors integrants. Des del cr¨ªtic Vicente Aguilera Cerni a pintors com Manuel Gil ¨Ctan preco?, tan velo? i agosarat, cremant etapes, com si sabera que havia de morir massa prompte-, Doro Balaguer, Salvador S¨°ria, Joan Genov¨¦s, Joaqu¨ªn Michavila o el gran Eusebi Sempere ¨Cl¡¯excepcional pintor alacant¨ª. Que a soles es degu¨¦ sentir en aquest pa¨ªs d¡¯ignorants pagats de ser-ho-. L¡¯eclosi¨® del grup Parpall¨® va ser breu, per¨° va revolucionar el panorama art¨ªstic valenci¨¤ i va permetre l¡¯aparici¨® posterior de gent com Manuel Hern¨¢ndez Momp¨®, Jordi Teixidor, l¡¯exuberant i alegre irrever¨¨ncia de l¡¯equip Cr¨®nica, l¡¯obra m¨¦s adusta de l¡¯equip Realidad, el trio de Boix, Heras i Armengol, els experiments de Jos¨¦ Mar¨ªa Yturralde ¨Cen la seua etapa valenciana- i un llarg etc¨¨tera que arriba a Antoni Mir¨®, Miquel Navarro i Carmen Barcel¨®. Dit d¡¯una altra manera, aquella gent, en aquells anys, va convertir aquest pa¨ªs en un ¨¤mbit digne de ser tingut en compte de l¡¯art contemporani. Aix¨°, no calia esperar-ho, i els ho devem.

El relleu d¡¯una figura com la d¡¯Andreu Alfaro no es pot subratllar prou

L¡¯obra d¡¯Andreu Alfaro no solament ¨¦s renovadora: crea llocs. ?s elegant i senzilla, refinadament culta i alhora tan gr¨¤cil que entra en seguida per la vista. Especialment els seus treballs en l¡¯acer, tenen el do de l¡¯aparent facilitat feli?. Les sinuosoides i parabol¡¤loides de les seues peces m¨¦s famoses s¨®n grans jocs de dinamisme harm¨°nic que festegen els nostres jardins amb el seu tra? de gran castell de focs meravellosament fixat al s¨°l, per¨° tamb¨¦ permeten l¡¯entrecreuament i el laberint, la vertiginosa multiplicitat de perspectives, com en la breu Dos rombs, al parc Cervantes de Barcelona, que ¨¦s un prodigi. En alguns dels seus treballs en marbre, rivalitz¨¤ amb Oteiza en l¡¯esfor? de donar forma al buit. I encara hi ha les litografies i els dibuixos, la vastedat d¡¯una obra extens¨ªssima i enormement variada, impulsada per una coher¨¨ncia interna tan rigorosa que, davant d¡¯una obra d¡¯Alfaro, sempre sabem que ¨¦s d¡¯ell i de ning¨² m¨¦s. Alfaro ens ha creat un m¨®n, i ell tamb¨¦ ho era. Admirador de Goethe, dels oficis humils i de l¡¯alegria, amable, sorneguer, conversador, ric d¡¯an¨¨cdotes i de cordialitat, hospitalari, gener¨®s, sempre accessible. Amb gent com ell a prop nostre, tan savi i tan de casa, tan llest i tan bona gent, sent¨ªem que ser valenci¨¤ valia i val la pena.