L¡¯¨²ltima nadala d¡¯Alfaro

L¡¯any 2004 vaig anar diverses vegades a visitar Andreu Alfaro al seu estudi de Rocafort. Li havia demanat un dibuix de Cavanilles per a una exposici¨® que organitz¨¤vem al Jard¨ª Bot¨¤nic de Val¨¨ncia, i de seguida havia acceptat l¡¯enc¨¤rrec. Andreu Alfaro era un home gener¨®s, que col¡¤laborava obertament amb les iniciatives culturals. Si el que li demanaves li semblava una bajanada t¡¯ho deia tranquil¡¤lament, sense embuts, amb el car¨¤cter fort i segur que el va acompanyar tota la vida. Per¨°, en canvi, quan el projecte l¡¯interessava, encara que f¨®ra m¨ªnimament, es plegava de bon grat a col¡¤laborar, i all¨° era un luxe extraordinari. Recorde que li vaig dir que l¡¯exposici¨® sobre Cavanilles, en qu¨¨ participaria una bona colla d¡¯artistes valencians, es diria ¡°Jocs Florals a Cavanilles¡±, i all¨° li f¨¦u obrir els ulls i marcar molt les celles, d¡¯una manera fusteriana. Li va semblar un nom carrincl¨® (¡°una collonada¡±), i potser ho era. Per¨° em va dir que s¨ª, que faria un dibuix, i em va citar un dia al seu taller. Vam xarrar una estona, ell assegut en una butaca de bra?os i jo en un sof¨¤ en qu¨¨ t¡¯enfonsaves una mica, cosa que feia que Alfaro semblara encara m¨¦s ol¨ªmpic, en la seua s¨°lida altura. En un moment determinat em va dir que l¡¯acompanyara fins a una taula on tenia uns grans fulls de dibuix. Va agafar un llapis de sanguina i amb una fotografia d¡¯un gravat de Cavanilles, que tenia davant, va fer-ne un primer intent. Altres vegades l¡¯havia vist fer retrats d¡¯un sol tra?, amb una facilitat absolutament m¨¤gica i meravellosa. Per¨° aquell dia no li eixia, el fotut Cavanilles, i sobretot la cabellera, aquells bucles vuitcentistes de la perruca en qu¨¨ s¡¯entrebancava. Va fer-ne unes quantes proves, una rere l¡¯altra, i va llan?ar els dibuixos a la paperera. A mi ja m¡¯estava b¨¦, per¨° a ell no li acabaven de fer el pes. Em va dir que ja no era el d¡¯abans, que la m¨¤ no li responia. Em va mirar fixament i recorde que va exclamar: ¡°Si fa dos dies jugava a tenis! I ara¡­¡±. Ara caminava amb passos petits, una mica insegur. Vam treballar una bona estona aquell dibuix, canviant la sanguina per un llapis, i despr¨¦s per un retolador, fent-hi provatures, una rere l¡¯altra. Esgarrava els dibuixos, emprenyat, i per a mi cada dibuix esgarrat era com si em burxara amb el llapis l¡¯est¨®mac. Temia que, finalment, en un rampell cezanni¨¤, tirara per la finestra el bloc de dibuix i donara Cavanilles per impossible. Per¨°, per fi, un va passar per la fina trama del sed¨¤s de la seua exig¨¨ncia i el va donar per bo. En el moment d¡¯acomiadar-me el vaig veure preocupat, entristit, com qui ha vist els ullals del llop. Mai m¨¦s no el vaig tornar a veure dibuixar i al cap de poc temps vaig saber que havia deixat de crear: l¡¯Alzheimer se li manifestava amb una velocitat inesperada. Aquell any vaig rebre per correu l¡¯¨²ltima nadala seua, felicitant el 2005: unes l¨ªnies discont¨ªnues, de diferents colors, com una mena de text. Davall hi havia una citaci¨® de Raimon: ¡°Si em mor, que el cant siga ja realitat¡±. El 13 de desembre de 2012, Andreu Alfaro va finir, despr¨¦s d¡¯uns quants anys quasi totalment apartat de l¡¯art. Per¨° el seu cant ja ¨¦s una realitat, que s¡¯enlaira per sempre.