Estelrich, un seductor intel¡¤lectual

La vida i l¡¯obra de Joan Estelrich (1896-1958) formulen un realisme humanista que es va sentir del tot confortable en la idea de Paneuropa, estimbada pels anys trenta, incerta en el caos de la postguerra europea i transformada en un proc¨¦s pragm¨¤tic pels acords de la Comunitat del Carb¨® i de l¡¯Acer l¡¯any 1951, mentre Espanya patia la temptaci¨® autorit¨¤ria. Fill del poble mallorqu¨ª de Felanitx, als seus Dietaris, ara publicats per Quaderns Crema, Estelrich es defineix com ¡°el descendent d¡¯una ra?a pagesa i forta¡±, el primer individu d¡¯aquesta l¨ªnia incorporat a la Ciutat. I acaba sent un prodigi de vida social i diplom¨¤cia cultural, d¡¯estrat¨¨gies internacionalistes, poliglot d¡¯una desimboltura exuberant, un viatger que t¨¦ el passaport d¡¯aquella elit cosmopolita d¡¯entreguerres que avui no existeix. I a la vegada gosa invocar el paradigma de les aristocr¨¤cies antigues. Un vitalista gastron¨°mic i a la vegada espiritualista. Seduir intel¡¤lectualment, imposar-se per la conversa: dominar. Per¨° aix¨° no sol perdonar-se.

De com ha trobat tants entrebancs la publicaci¨® d¡¯aquests Dietaris, i de quina manera nom¨¦s en part sobrevisqueren a la destrucci¨®, il¡¤lustra moltes p¨¤gines de cat¨¤strofe hist¨°rica. Abans ve una preco? vocaci¨® d¡¯escriure que, despr¨¦s de les primeres passes d¡¯activista al m¨®n integrista i carl¨ª de Menorca, passa pel mallorquinisme pol¨ªtic i acaba sent una veu eminent del catalanisme conservador liderat per Francesc Camb¨®. Contra Eugeni d¡¯Ors va viure millor: per aix¨° deia que ¡°per a ¨¦sser responsable cal ¨¦sser immodest¡±. Ho tenim als seus dietaris, un enfilall de retrats breus, de paisatges panteistes, de confer¨¨ncies amb un p¨²blic del tot sedu?t, la intensitat de sessions amoroses en meubl¨¦s i cambres d¡¯hotel. Enamorad¨ªs, sensual, pantagru¨¨lic: per una banda, erotisme dannunzi¨¤, en pleine nature; per l¡¯altra, amors secrets per evitar que li perjudiquin la imatge d¡¯home p¨²blic conservador.

S'inici¨¤ al m¨®n carl¨ª i acab¨¤ en el catalanisme conservador, passant pel mallorquinisme

Dietaris (Quaderns Crema, 2012) ¨¦s de 1914, 1918, 1935, 1936, 1940, 1943, 1948 i 1949. Els buits fonamentals corresponen als anys vint, la primera meitat dels trenta, la franja central dels quaranta i pr¨¤cticament tota la d¨¨cada dels cinquanta, fins que mor a Par¨ªs el 1958. S¨®n buits categ¨°rics, que ens manlleven etapes vitals molt substantives d¡¯Estelrich, com eren la plenitud de la dedicaci¨® editorial, l¡¯acc¨¦s als circuits de la cultura europea, la Segona Rep¨²blica, la vida parlament¨¤ria, la Fundaci¨® Bernat Metge, el desenlla? tr¨¤gic de la Guerra Civil, les ambival¨¨ncies de la postguerra immediata i l¡¯etapa de la Unesco. En realitat, eren dietaris que volien ser el repeu de transici¨® per unes mem¨°ries que havien de culminar tota una voluntat existencial i est¨¨tica.

Josep Pla va parlar de la dispersi¨® d¡¯Estelrich. ?s prou manifesta als Dietaris, per¨° seria un error caure una vegada m¨¦s en la cr¨ªtica asim¨¨trica i jutjar l¡¯obra d¡¯Estelrich pel que no va fer en comptes de valorar els llibres que escrigu¨¦. T¨¦ una obra dispersa, s¨ª, per¨° intensa: d¡¯una consist¨¨ncia que li nega una cr¨ªtica maniquea, sobretot per les posicions d¡¯Estelrich durant i despr¨¦s de la Guerra Civil. Aqu¨ª cap la sospita que el recel contra Estelrich ve de molt abans, per la fac¨²ndia que ell mateix reconeix, pel vincle amb Camb¨® i perqu¨¨ un establishment esquifit no tolera ni les expansions vitals ni l¡¯aventura intel¡¤lectual. Vol uniformitat, i Estelrich ¡ªcom veiem als Dietaris¡ª no ¨¦s gens convencional, ni conformista. ?s un diplom¨¤tic de qualitats contradict¨°ries.

El recel contra ell ve per la fac¨²ndia, el vincle amb Camb¨® i els seu inconformisme

Ara, tamb¨¦ ¨¦s cert que alguna vegada Estelrich sembla posar-se en evid¨¨ncia parlant de tants projectes intel¡¤lectuals o literaris que no dugu¨¦ a terme. ?Ens hauria de sorprendre que fos un lector tan persistent dels dietaris de Stendhal, tots plens de projectes sense realitat? L¡¯any 1949, reconeix que no d¨®na continu?tat i harmonia a les seves creacions; nom¨¦s produeix ¡°fragments acaramullats¡±. N¡¯¨¦s una evid¨¨ncia quan llegim l¡¯esborrany del conf¨²s projecte El seductor sedu?t, d¡¯inspiraci¨® kierkegaardiana. Camb¨® ja li retreia una ¡°exuber¨¤ncia dispersiva¡±. Principalment, era un routier de la mundanitat feta alta cultura. ?s l¨°gic que fos del tot sedu?t per Paul Val¨¦ry, a qui visitava: Val¨¦ry li digu¨¦ que aleshores el perill de la seducci¨® per la Hist¨°ria era m¨¦s gran que mai. ??s veritat que la pol¨ªtica europea era inferior al pensament d¡¯Europa? Ho va escriure a la revista Destino: ¡°Si para practicar con ¨¦xito la pol¨ªtica hay necesidad a menudo de perder totalmente la memoria, para juzgarla se exige mantener muy vivos los recuerdos¡±. Algunes vegades, Estelrich podia ser un savi.

En un congr¨¦s intel¡¤lectual a Budapest, comparteix llotja amb Thomas Mann, mant¨¦ sempre el vincle de complicitat amb Val¨¦ry, fa forrolla amb Ungaretti, discrepa de Maritain, riu amb Piaget o Huizinga; a Buenos Aires tracta molt Victoria Ocampo i Eduardo Mallea; ¨¦s constant el contacte amb Jules Romains, un insider de l¡¯internacionalisme cultural; parla amb Ludwig i Zweig, tamb¨¦ a l¡¯Argentina; Borges, silenci¨®s; G¨®mez de la Serna, tumultu¨®s; un Marinetti que viu fent gestos; un cert m¨®n col¡¤laboracionista parisenc. I, sobre la Guerra Civil, Am¨¦rico Castro li diu que no es pot fer res perqu¨¨ ambd¨®s b¨¤ndols no escolten ning¨²; volen destrucci¨®. Per¨° Estelrich encara pensa en la restauraci¨® del catalanisme, ja sense la Lliga, i veient-se com a possible substitut de Camb¨®.

Era un ¡®Routier¡¯ de la mundanitat feta altra cultura. ?s l¨°gic que fos sedu?t per Val¨¦ry

¡°La vida del pensament ¨¦s la m¨¦s pura i s¨°lida¡±, escriu el jove Estelrich. Anys de formaci¨®: cita sovint la seq¨¹¨¨ncia narrativa de Romain Rolland, tan pr¨°pia d¡¯aquells anys. Voler ser un gran escriptor. Als 16 anys escriu una trag¨¨dia sobre la mort de S¨°crates. Comencen els projectes: estudis sint¨¨tics sobre els fil¨°sofs contemporanis; un di¨¤leg entre les ombres de Nietzsche i Burckhardt sobre la Gran Guerra; diu que si trob¨¦s un mestre com Goethe, certament superaria Eckermann; un llibre de poemes japonesos atribu?ts a un poeta ap¨°crif; hist¨°ria del sentiment d¡¯immortalitat; ¡°una obra de poesies, en estramps d¡¯Ausi¨¤s March¡±; el llibre Un dia a Buenos Aires; un tractat de la confessi¨®; un estudi de la degradaci¨® de la for?a de les idees; un manual sobre el sentiment del temps que passa; un assaig sobre la crisi de l¡¯¨¨poca; unes grans mem¨°ries. L¡¯any 1918, ja havia atalaiat el seu futur: ¡°Potser ser¨¦ un creador inefica?, per¨° potser un bon cr¨ªtic molt efica?¡±. Certament, molt bon lector, com ja ¨¦s una obvietat des de l¡¯assaig Entre la vida i els llibres (1926).

Retornar a Joan Estelrich comporta un fet comparatiu: dels anys vint i trenta del segle passat fins ara, la decad¨¨ncia de l¡¯intel¡¤lectual p¨²blic minva una millor consideraci¨® de la res publica i ha perm¨¨s l¡¯hegemonia de la banalitat. ?s clar que amb la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda la vida p¨²blica tingu¨¦ un vessant brutalment cruent. Per¨° ¨¦s que el segle XXI tampoc ha reincorporat l¡¯esperit p¨²blic en la vida de tots. Pla atribu?a a Estelrich un gust per ¡°les coses vagues i grandioses¡±, ¡°una primigene?tat sentimental i mental¡±. A Dietaris, els somnis ¡ªrecordats i transcrits amb precisi¨® molt clara¡ª hi tenen una pres¨¨ncia molt espec¨ªfica. Estelrich especula sobre el valor d¡¯anticipaci¨® que t¨¦ el m¨®n on¨ªric. De ben jove, en plena Gran Guerra, somnia que el porten per for?a a combatre a les trinxeres alemanyes: ell t¨¦ un gran terror i plora al¡¤legant que t¨¦ un germ¨¤ a les trinxeres franceses. Vet aqu¨ª un somni premonitori, com ho ¨¦s la voluntat d¡¯un estil i d¡¯una diplom¨¤cia de l¡¯esperit que el caos civil no va permetre reeixir.