All¨° que encara no ha dit Estelrich

A l¡¯home que menava un cotxe aleshores de cine, un Chevrolet negre, i que program¨¤ per a les seves mem¨°ries una s¨¨rie de 40 volums sobre ell i el m¨®n que havia vist, encara no se¡¯l coneix a bastament. Ni tampoc sembla que l¡¯hagin enterrat 55 anys d¡¯en?¨¤ del seu trasp¨¤s: no ho ha dit tot perqu¨¨ no han estat publicats tots els diaris que escriv¨ª.

Llevat ara aquest gruixut Dietaris, d¡¯un primer temps fragmentat, a cura de l¡¯apoderat de l¡¯arxiu de la fam¨ªlia oficial de Joan Estelrich a Barcelona ¡ªllibretes que se salvaren de la crema poruga d¡¯una secretaria i potser d¡¯altres ensurts d¡¯esporgades morals¡ª, en queden m¨¦s planes ¨ªntimes, in¨¨dites. Secrets intel¡¤lectuals i confessions pol¨ªtiques, diaris en permanent autoretrat, escrits a T¨¤nger i Par¨ªs als seus darrers temps, fins al mateix instant de la mort. Aquests quaderns ¡ªtres de manuscrits, que abasten la darrera d¨¨cada de la seva vida: 1949-1958¡ª foren servats per la seva companya en aquell temps, coneguda com K, i la troballa fou desvetllada aqu¨ª, en dos cops, al Quadern en 1996.

El motor-imant d¡¯Estelrich suport¨¤ sempre Francesc Camb¨® i una mica Joan March. Jordi Pujol conta que, essent un primerenc jove europeista, visit¨¤ com un oracle Estelrich al seu despatx barcelon¨ª. Pujol fou seguidor d¡¯aquell actor actiu de l¡¯expansi¨® catalana i la q¨¹esti¨® de les minories nacionals i Catalunya. L¡¯homenot extint era en si mateix una xarxa social global, mercurial, hiperactiu, graf¨°man, viatger espectacular i ple dels emperons de la incorrecci¨® pol¨ªtica d¡¯en?¨¤ de la guerra.

Com aquell qui diu, el personatge ha passat d¨¨cades com un no ning¨², en la indifer¨¨ncia, gaireb¨¦ arreu. I quan era esmentat solia ¨¦sser per escorxar-lo o fer-li retrets o esmenes a la totalitat pel seu rol en el trenc incivil del 36 amb el seu tomb pol¨ªtic personal al costat dels nacionals.

Com abans Camb¨® i March, un primerenc europeista Jordi Pujol el visit¨¤ com un oracle

A l¡¯hora prima de l¡¯oblit encara no l¡¯han inhumat del tot, i sobreviu al carnatge on l¡¯han volgut malmenar, esborrar, amb una mirada torta de la Llei de la Mem¨°ria Hist¨°rica. ?s segur: el 2009 varen tenir la idea d¡¯esborrar del mapa Estelrich del seu carrer a Palma contra ¡°la perviv¨¨ncia dels s¨ªmbols de la dictadura¡±, tombar el nom d¡¯un ¡°espia i propagandista franquista¡±. Li feren un ampl¨ªssim dossier depuratiu ¡ªamb fotos de Hitler!¡ª pel fet de ser ¡°valedor intel¡¤lectual i col¡¤laborador de la dictadura¡± i dels crims de la repressi¨®. Abans, el periodista Josep Meli¨¤, estelrichista conf¨¦s i tamb¨¦ pujolista, recordava que l¡¯historiador Josep Benet creia que l¡¯havien de desqualificar per a la eternitat, per pecat capital.

Estelrich veia com la guerra generava tamb¨¦ fronts d¡¯intel¡¤lectuals i que era aleshores quan ¡°l¡¯escriptor lliure desapareix i compareix el propagandista¡±. ¡°Quina mis¨¨ria quan se¡¯ns acusa! Quina pietat quan se n¡¯¨¦s v¨ªctima!¡±. Tamb¨¦ advertia: ¡°Som poqu¨ªssims els que haurem gosat a denunciar la Guerra Civil espanyola denunciant-ne tots els horrors. Regularment, encara ara, gaireb¨¦ 20 anys despr¨¦s, cadasc¨² nom¨¦s denuncia els horrors d¡¯una banda, com si els de la banda pr¨°pia haguessin estat uns anyellets¡±. Aix¨ª es feu el mut. ¡°Estaria lliure d¡¯improperis an¨°nims i de perjudicis amb nom, si torn¨¦s a enclaustrar-me en el silenci voluntari que dur¨¤ aqu¨ª tants d¡¯anys¡±, afirm¨¤.

Es fit¨¤ als seus dos t¨ªtols centrals, Entre la vida i els llibres (compendi anal¨ªtic sobre Leopardi, Kierkegaard, Conrad..., reflex de la seva personalitat, de 1926) i F¨¨nix o l¡¯esperit de la Renaixen?a (1934), centrals si llevam els volums pol¨ªtics o els singulars Vives (sobre el fil¨°sof valenci¨¤, de 1942) i les miscel¡¤l¨¤nies d¡¯opinions pol¨ªtiques i filos¨°fiques, Las profec¨ªas se cumplen (1948) i La falsa paz (1949).

Un poc abans del final precipitat de la seva vida ¡ªmor¨ª als 62 anys¡ª es resumia a ell mateix aix¨ª: ¡°La meva vocaci¨® m¨¦s profunda i m¨¦s aut¨¨ntica ¨¦s la de pensador: escriptor, periodista, conferenciant¡±, i afegia un contrapunt: ¡°A desgrat dels meus dots d¡¯home d¡¯acci¨® (organitzador, administrador, impulsor d¡¯empreses editorials i culturals)¡±. Ara en dirien un activista, un emprenedor.

¡°No forceu els catalans, mancats de llibertat, a desitjar la independ¨¨ncia¡±

En la seva obsessi¨®, entre el mirall, l¡¯alcova i el divan, s¡¯idealitz¨¤ el 1950 en una plana dels dietaris verges: ¡°No crec en mena d¡¯immortalitat meva. Esser de l¡¯estirp dels grans m¡¯interessa, i no massa, vivent; i que alg¨² em recordi, essent mort, encara m¡¯interessa menys. Si arribo a aixecar una part de la meva obra, dir¨¦ en el meu testament literari: ¡®Aqu¨ª teniu aix¨°; per a mi no val res; per¨° potser tindr¨¤ algun valor per a vosaltres¡¯. Aleshores perqu¨¨ escric ara, abans de resoldre¡¯m a dormir? Escric perqu¨¨ ¡ªjo el joi¨®s, l¡¯equilibrat i harm¨°nic, jo, distribu?dor de salut moral, jo el jove eternal i etern enamorat¡ª estic cada dia m¨¦s decebut, cada dia m¨¦s desesperat¡±.

Vet ac¨ª alguns dels milers d¡¯apunts d¡¯Estelrich on ell resta en fulgors d¡¯un instant, indicis autoreflexius. Ell mateix s¡¯adesa i desf¨¤ els bastiments i moltes de les seves imatges certes. ?s un dels intel¡¤lectuals m¨¦s poli¨¨drics ¡ªi pol¨¨mics¡ª, mallorqu¨ª universalista al si de la cultura catalana de la primera meitat del XX.

¡°Cada dia m¡¯interesso m¨¦s a mi... i aquest inter¨¨s m¡¯irrita. No crec que em privi de veure l¨²cidament la xarxa del m¨®n, ans al contrari¡±. Baldat per ventura pels embats, desencisat concretava: ¡°El vici que m¨¦s detesto ¨¦s l¡¯enveja, contra virtut de grecs i d¡¯hisp¨¤nics. N¡¯he sofert tant i tant sovint les fiblades contra meu!¡±. I es responia en un altre moment: ¡°M¡¯importa gaire la consideraci¨® dels altres? Ben mirat, no m¡¯importa gens. Si prenc aquestes notes ¨¦s nom¨¦s per a entretenir-me jo mateix, per a fixar un estat d¡¯¨¤nim, per a servir el record futur... Tasca ben vana tamb¨¦¡±.

A la fulla feta al llit amb ploma deu dies abans de la mort retorna a la justificaci¨®, al passat i al present: ¡°No he renegat, ni he apostasiat. Tot el que he dit, tot el que he fet era la meva veritat, en cada moment. No he renegat de res, no he apostasiat de res; no he volgut esborrar, ni sols rectificar a posteriori, cap acte o paraula de la meva vida pol¨ªtica. Si el nou r¨¨gim m¡¯ha acceptat, ho ha fet acceptant tot el meu passat. I ¨¦s que en cap moment no m¡¯he aturat, ni per a petrificar-me enyorad¨ªs en un estat anterior ni per a prendre una nova positura est¨¤tica¡±.

I per finir, un detall: gestion¨¤ als anys cinquanta perm¨ªs per fer un diari en catal¨¤. Estava a punt, deia. Alhora, aquell catalanista farcit de contradiccions apunta: ¡°Qu¨¨ volen els catalans o qu¨¨ haurien de voler? La llibertat, no la independ¨¨ncia. No els forceu, mancants de llibertat, a desitjar la independ¨¨ncia¡±. Tal com ara.