El corrent i la fond¨¤ria

Una es titula Cada color d¡¯un riu, ¨¦s l¡¯opera prima de Manel de la Rosa (Barcelona, 1961), l¡¯ha publicat Periscopi i ¨¦s Nou Talent FNAC. L¡¯altra, No et miris el Riu, ¨¦s la segona novel¡¤la de M¨°nica Batet (El Pont d¡¯Armentera, 1976), despr¨¦s de la guardonada amb el Just Casero 2005, i l¡¯ha posat al carrer Meteora. Ajuntar-les sota el pretext de la coincid¨¨ncia fluvial podria semblar una ocurr¨¨ncia, per¨° no ho ¨¦s: primer, perqu¨¨ provenen de dos autors en creixement, per¨° ja amb prou llera per augurar-ne un llarg recorregut; segon, perqu¨¨ tots dos han comen?at a brollar sota l¡¯empara d¡¯editorials petites, al marge per tant del corrent dominant; i tercer, perqu¨¨ ¨¦s cert que De la Rosa i Batet tenen pocs lligams estil¨ªstics, per¨° tamb¨¦ que tots dos s¡¯han esfor?at a oferir relats que flueixin, que transcendeixin la trag¨¨dia en qu¨¨ beuen i, sobretot, que construeixin ponts entre el dolor i la redempci¨®, entre la llavor destructiva i l¡¯esperan?a creadora. En termes d¡¯an¨¨cdota, es tracta d¡¯autors amb personatges anomenats Sigurd, Zeb, J¨¢nos i K¨®nrad, d¡¯autors influenciats per Paul Theroux i Claudio Magris, d¡¯escriptors per a qui la llengua ¨¦s un viatge. Potser, i no ¨¦s per provocar, s¨®n autors massa universals per als nostres est¨¤ndards. Nom¨¦s per aix¨° valdria la pena llegir-los.

Per¨° n¡¯hi ha m¨¦s. Hi ha, per exemple, el vell Her¨¤clit, ¡°ning¨² no es banya dos cops al mateix riu¡±, i hi ha l¡¯espanyol Manrique, amb versos com ¡°nuestras vidas son los r¨ªos / que van a dar en la mar / que es el morir¡±. S¨®n referents importants, tot i que impl¨ªcits, a l¡¯hora d¡¯apropar-se a l¡¯estrena de De la Rosa, perqu¨¨ Cada color d¡¯un riu explica dues vides encreuades, les de l¡¯?lex i la Minkara, que tornen un cop i un altre a l¡¯afluent traum¨¤tic que els va marcar. Narrada des del record de l¡¯?lex, amb passatges ¨ªntims i durs que evoquen el Paolo Giordano de La solitud dels nombres primers, la hist¨°ria furga en la seva inquietant relaci¨®, per¨° tamb¨¦ en les segones oportunitats, en el paper de l¡¯art ¡ªi la m¨²sica!¡ª i en el perill de l¡¯obsessi¨®. Tot i que s¡¯obre i es tanca amb assassinats, l¡¯obra defuig el misteri, o m¨¦s aviat el vincla als sentiments del protagonista. En aquest sentit, l¡¯encert de l¡¯autor ha estat treballar tres secundaris que sacsegen l¡¯?lex per fer-lo emergir: la X¨¨nia, fresca i esbojarrada com un torrent, i el Zeb i el Sigurd, dos estrangers que fan de pont en els pitjors moments. De tant remol¨ª emocional, per¨°, en surt el lector sadollat, perqu¨¨ la veu de De la Rosa ¨¦s la d¡¯alg¨² que mai no es queda a la superf¨ªcie.

Per pot¨¨ncia i fond¨¤ria emocional, s¨®n de les obres amb m¨¦s cabal de la temporada

M¨¦s literal en el paper del seu Riu ¡ªamb maj¨²scules i innominat, tot i que s¡¯hi entrelluca el Danubi¡ª, Batet ha sorpr¨¨s amb un dels t¨ªtols de m¨¦s pot¨¨ncia simb¨°lica de la temporada. A No et miris el Riu, revisitant l¡¯afici¨® pels espais tancats, els comportaments obsessius i les relacions familiars an¨°males que ja va tractar a L¡¯habitaci¨® grisa (Emp¨²ries, 2006), l¡¯escriptora ha barrejat tres hist¨°ries unides per l¡¯atracci¨® de les aig¨¹es que travessen una ciutat centreeuropea: la de la Martina Tarr, amb un germ¨¤ amb qui s¡¯escriu notes perqu¨¨ no es parlen, quan de sobte es veu atacada per un mal familiar que la mena pont avall; la del Weszler, un professor que perd la filla al Riu i malda amb l¡¯ajut de l¡¯Indexador per estudiar les estad¨ªstiques d¡¯un indret on peri¨°dicament apareixen cad¨¤vers en grup, si no embellits; i la de la Vera, una nedadora que jugava a aguantar sota l¡¯aigua amb el germ¨¤ i ara es dedica a imitar el seu ¨ªdol mentre assisteix a reunions de supervivents.

Totes tres hist¨°ries, unides per un informe i una llegenda, per¨° tamb¨¦ per una reeixida intenci¨® po¨¨tica i la for?a d¡¯un paisatge determinant, conformen un univers propi amb el qual Batet ha demostrat que es pot escriure sobre la mort i el su?cidi amb estil, sensibilitat i ganes de fer participar el lector. Com Manel de la Rosa, M¨°nica Batet t¨¦ encara alguna baixada de ritme i deixa endevinar m¨¦s possibilitats de contund¨¨ncia formal; fins i tot es pot dir que amb m¨¦s precisi¨® i coratge totes dues obres haurien volat m¨¦s alt. Per¨°, per la seva pot¨¨ncia i flu?desa, per la seva fond¨¤ria emocional, s¨®n dues de les novetats amb m¨¦s cabal de la temporada. Periscopi i Meteora han fet b¨¦ d¡¯editar-les amb cura, cobertes incloses. Paga la pena submergir-s¡¯hi.