Manuel Cruz: ¡°El fil¨°sof ha de donar respostes¡±

Manuel Cruz (Barcelona, 1951) ¨¦s catedr¨¤tic de filosofia a la Universitat de Barcelona. En fer els 60 anys, un grup de pensadors amics li han fet un regal: el llibre col.lectiu titulat ¡°Vivir para pensar¡± (Herder). Hi escriuen Emilio Lled¨®, Javier Muguerza, Vict¨°ria Camps o Gianni Vattimo.

Pregunta. Un llibre pels 60 anys. No ¨¦s habitual, aqu¨ª.

Resposta. La gent normal, quan vol felicitar a alg¨² pel seu aniversari, li fa un past¨ªs. Els fil¨°sofs fan pastissos sin¨® llibres. Aquest llibre ¨¦s el past¨ªs d¡¯aniversari que m¡¯han fet uns amics. ?s una forma natural de celebraci¨®. Un celebra les coses en el medi que li ¨¦s propi i, en aquest cas, amb idees, debatent-les.

P. Els fil¨°sofs deuen fer m¨¦s coses que no pas llibres.

R. Els pensadors desenvolupen diverses activitats en l¡¯espai p¨²blic: classes, confer¨¨ncies, debats, articles per a mitjans de comunicaci¨®. El pensador es mou en ¨¤mbits diversos. Una altra cosa ¨¦s el lloc on, amb m¨¦s comoditat, pot desenvolupar el discurs que li ¨¦s propi. El llibre no ¨¦s l¡¯¨²nic format, per¨° ¨¦s el suport privilegiat: La comunicaci¨® establerta amb els assistents a una confer¨¨ncia no ¨¦s la mateixa que la que es forja amb els alumnes durant tot un curs, ¨¦s a la natura de la filosofia el que en podr¨ªem dir que s¨®n els llums llargs. Per¨° tamb¨¦ hi ha lloc per a les incursions dels fil¨°sofs en procediments curts.

P. Hi ha qui diu que el llibre i tamb¨¦ la filosofia estan tocats de mort. Que la filosofia no sobreviur¨¤ fora de l¡¯acad¨¨mia. Com ho veu, despr¨¦s de 40 anys de dedicaci¨® professional?

R. Podria acceptar alguna cosa semblant, sempre que pr¨¨viament especifiquem qu¨¨ entenem per filosofia. Si ens referim a l¡¯alta filosofia, el seu dest¨ª est¨¤ estretament lligat a l¡¯acad¨¨mia, i sembla clar que, en el seu interior, la filosofia no est¨¤ en el millor moment. Per¨° si ampliem el focus cap al pensament filos¨°fic en un sentit ampli, llavors no tinc la sensaci¨® que hi hagi una p¨¨rdua d¡¯inter¨¨s. Fins i tot crec que hi ha alguna necessitat d¡¯aquest tipus de pensament. Trobo textos de companys en l¡¯espai p¨²blic constantment.

P. Tamb¨¦ n¡¯hi ha que diuen que els fil¨°sofs es fan preguntes per¨° no donen respostes. Que ¨¦s millor preguntar als cient¨ªfics...

¡°Wittgenstein deia

R. Hi ha la sensaci¨® que la hist¨°ria de la filosofia ¨¦s anar fent preguntes, cada vegada de manera m¨¦s refinada, partint de les respostes que altres han anat aportant. Aix¨° ¨¦s veritat, per¨° no ¨¦s tota la veritat. Si el fil¨°sof es qued¨¦s sempre a la riba de la pregunta sense, posant-nos heraclitians, banyar-se mai al riu de les respostes, crec que no hi hauria l¡¯inter¨¨s pels fil¨°sofs que em sembla que hi ha. Al fil¨°sof tamb¨¦ se li demanen respostes, unes respostes que han de ser l¡¯aplicaci¨® del seu propi discurs. Un exemple: els comit¨¨s d¡¯¨¨tica dels hospitals, on molt sovint hi ha fil¨°sofs. All¨¤ s¡¯analitzen q¨¹estions i cal prendre decisions: si cal o no fer una transfusi¨® en cas que el pacient la rebutgi, si cal salvar la mare o el nad¨® en un part dif¨ªcil. B¨¦, arriba un cas i cal decidir qu¨¨ es fa. Perqu¨¨ cal fer alguna cosa. Si el fil¨°sof digu¨¦s que de cap manera donaria respostes, que ell nom¨¦s fa preguntes, el farien fora. Durant molt de temps ha estat un t¨°pic dir que el fil¨°sof no es pot quedar en una torre d¡¯ivori. Si la idea ens segueix semblant v¨¤lida, significa que s¡¯ha d¡¯implicar en el m¨®n ¡ªi no limitar-se a contemplar-lo des de la dist¨¤ncia¡ª per provar de millorar-lo. Amb els instruments que li s¨®n propis. I aix¨° es incompatible amb no sortir de les preguntes. Potser haur¨ªem de preguntar-nos si els coneixements cient¨ªfics positius tenen l'exclusiva per parlar del m¨®n. Jo crec que dir que de la realitat no m¨¦s poden parlar els cient¨ªfics ¨¦s una afirmaci¨® abusiva. Si el que volem es enviar un coet a Mart, evidentment. O fem c¨¤lculs exactes o el coet ni tan sols s'enlairar¨¤. Per¨° ¨¦s possible parlar de la realitat sense l'exig¨¨ncia de criteris cient¨ªfics. De fet, aix¨° ¨¦s el que fe tots, fil¨°sofs y no fil¨°sofs, a diari. El que resultaria contradictori seria reclamar al fil¨°sof que deix¨¦s de parlar d¡¯entitats abstractes per referir-se ¨²nicament a la realitat real (com diuen els mexicans) i, quan ho fessin, dir-li que call¨¦s amb l¡¯argument que les seves afirmacions no tenen valor perqu¨¨ no s¨®n cient¨ªfiques.

P. De quina part del m¨®n parla la filosofia?

R. La filosofia parla quasi exclusivament del nostre imaginari, del conjunt de nocions, conceptes, idees, expectatives, que tots tenim i fem servir en la nostra relaci¨® amb el m¨®n.

¡°Deixarem de pensar?

P. I parlant de coses tan comunes, cal fer-ho en un argot dif¨ªcil?

R. Wittgenstein deia que tot el que es pot dir pot ser dit amb claredat. Jo ho crec. Pensem en Ortega: era capa? de fer una s¨ªntesi t¨¨cnicament impecable del pensament de Dilthey o de Kant, susceptible de ser entesa per qualsevol, per¨° en la qual ni l¡¯especialista m¨¦s primmirat trobaria a faltar cap element important.

P. Quin futur augura vost¨¨ a la filosofia?

R. En un m¨®n en el qual l¡¯economia imposa la seva l¨°gica a la resta, inclosos el saber i la universitat (de la qual nom¨¦s es parla per ajustar-la al m¨¤xim al mercat de treball, com si el desitjable fos que es convert¨ªs en una formaci¨® professional de grau superior), ¨¦s previsible que la filosofia perdi pes. Amb tot, aix¨° no ha d¡¯implicar la desaparici¨® de la filosofia. En aquest sentit, la filosofia podria seguir el cam¨ª d'altres sabers, disciplines y coneixemnts que han anat perdent pes sense que aix¨° hagi suposat la seva desaparici¨®. Constatar aquest fet (en definitiva, que la humanitat perd coses pel cam¨ª) no hauria de sorprendre a ning¨². Aix¨° no significa que h¨¤gim de considerar-ho positiu. Per¨° tampoc cal esquin?ar-se les vestidures. Fa molt de temps que menystenim la noci¨® de progr¨¦s. Doncs b¨¦, fer-ho significa recon¨¨ixer que en un determinat moment del passat ens vam equivocar i vam deixar pel cam¨ª coses importants. Ens podem tornar a equivocar marginant la filosofia. Deixarem de pensar? No. Ho farem d¡¯una altra manera. Pitjor? Probablement.