Marina Tsvet¨¤ieva, prosista

L¡¯escriptora russa no ha deixat de ser novetat en el nostre mercat editorial. I ja ¨¦s d¡¯agrair, perqu¨¨ ¡ªpotser hi ha encara qui no se n¡¯ha adonat?¡ª estem davant d¡¯una de les grans escriptores del segle xx. Tant de bo algun dia tingu¨¦rem una edici¨® de la seua obra completa. Certament, hi ha en el conjunt dels seus textos tradu?ts al catal¨¤, o a l¡¯espanyol, una certa provisionalitat: uns poemes ac¨ª, unes cartes o certes proses autobiogr¨¤fiques all¨¤, per¨° als lectors que ens l¡¯estimem ens agradaria trobar-nos algun dia una traducci¨® sistem¨¤tica i ordenada dels seus escrits: poemes, cartes, articles cr¨ªtics i notes dietar¨ªstiques. Potser el mercat no est¨¤ per a empreses tals, per¨° tampoc no ¨¦s superflu que els lectors manifestem els nostres desitjos. La veritat ¨¦s que no hi ha motius per a lamentacions. L¡¯any que hem acabat no ha passat precisament debades: Min¨²scula ens va sorprendre amb una edici¨® espl¨¨ndida d¡¯una part essencial de la seua correspond¨¨ncia (Cartas del verano de 1926) i fa no res que Ellago Ediciones ha reunit en un mateix volum la traducci¨® a l¡¯espanyol d¡¯¡°Un poeta respecto a la cr¨ªtica¡±, ¡°El poeta y el tiempo¡± i ¡°El arte a la luz de la conciencia¡±, tres articles en qu¨¨ la poetessa d¨®na compte de la seua extraordin¨¤ria capacitat cr¨ªtica; Acantilado, al seu torn, si ja ens havia oferit fa un quant temps ¡°Mi Pushkin¡±, ha publicat fa poc ¡°Mi madre y la m¨²sica¡±, una de les seues proses autobiogr¨¤fiques m¨¦s punyents. Precisament aquesta darrera, juntament amb ¡°El Diable¡± i ¡°La casa del Vell Pimen¡± s¨®n les que Edicions de 1984 ha reunit en un sol volum (El diable i altres relats), tradu?des per Miquel Cabal Guarro. Una mostra, tot plegat, de la riquesa de la prosa de Tsvet¨¤ieva, prosa de poeta, constru?da a partir d¡¯una biografia que alimenta sense descans una capacitat art¨ªstica extraordin¨¤ria.

En el volum recent d¡¯Edicions de 1984, tot recolza sobre fets autobiogr¨¤fics: la infantesa de Tsvet¨¤ieva, les seues ¡°trobades¡± amb el Diable a l¡¯habitaci¨® de Val¨¦ria, la seua germanastra, l¡¯educaci¨® musical que la mare li imposava, la mort d¡¯altres membres m¨¦s o menys llunyans de la seua fam¨ªlia, les relacions amb l¡¯avi Ilovaiski, que no era parent directe (el pare de Marina, historiador de l¡¯art Ivan Tsvet¨¤iev, abans de casar-se amb Maria Aleks¨¤ndrovna Mein, ho havia fet amb la filla de Dimitri Ilovaiski, tamb¨¦ historiador de l¡¯art; un matrimoni del qual tingu¨¦ dos fills, Val¨¦ria i Andriuixa, germanastres de la poetessa), per¨° que ¨¦s el centre neur¨¤lgic de la casa on ¡°tot finava excepte la mort¡±, situada a prop de l¡¯esgl¨¦sia del Vell Pimen a Moscou. Per¨° la imaginaci¨® po¨¨tica (la ¡°metodologia¡±, que en digu¨¦ Brodsky) fa que aquestes proses siguen, m¨¦s que de records, contra els records o, si m¨¦s no, contra una manera de concebre la creaci¨® memorial¨ªstica que no t¨¦ res a veure amb els ¡°prosadors¡± i molt, tanmateix, amb els poetes. ¡°Nom¨¦s comprenc definitivament una cosa a trav¨¦s del Mot¡±, va escriure per la mateixa ¨¨poca en qu¨¨ aquestes narracions foren escrites (entre el 1933 i el 1935, ¨¨poca d¡¯exili a Par¨ªs) a un corresponsal belga, el nom del qual desconeixem. I li precisa m¨¦s endavant que si el prosador tradueix el pensament a mots, en el cas del poeta, pensament i mots naixen simult¨¤niament de manera que tota la faena es du a terme amb els mots. Els records, doncs, hi s¨®n la mat¨¨ria; en narrar-los, tanmateix, es posen en marxa els mecanismes de la creaci¨® po¨¨tica, la comuni¨® entre pensament i paraules ¨¦s tan decisiva que el resultat, segons l¡¯expressi¨® de Brodsky, no t¨¦ res a veure amb l¡¯exposici¨® lineal (anal¨ªtica) del contingut de la mem¨°ria, sin¨® amb un ¡°creixement cristal¡¤l¨ª (sintetitzador) del pensament¡±. No ¨¦s que falsege els records o que els modele des de la ment adulta que els conta, sin¨® que, en contar-los, va m¨¦s enll¨¤ de la seua exposici¨® ordenada fins als llocs m¨¦s rec¨°ndits, m¨¦s misteriosos, de la seua personalitat creativa. Al capdavall, qu¨¨ ¨¦s l¡¯art ¡ªho diu Tsvet¨¤ieva en algun moment de ¡°La casa del Vell Pimen¡±¡ª sin¨® la troballa de coses perdudes, la immortalitzaci¨® de la p¨¨rdua?

Els records, doncs,

Parem esment, doncs, en l¡¯arsenal de recursos ling¨¹¨ªstics, sint¨¤ctics, f¨°nics, r¨ªtmics o simplement gr¨¤fics ¡ªcom ara l¡¯¨²s del guionet amb qu¨¨ Tsvet¨¤ieva solia trencar paraules per a, alhora, enriquir-les sem¨¤nticament i desafiar el lector¡ª que s¡¯hi han de fer servir en justa correspond¨¨ncia amb uns objectius semblants, i entendrem quina ¨¦s la dimensi¨® de la faena dels seus traductors. Tothom coneix les meravelles de qu¨¨ ha estat capa? Selma Ancira, la traductora a l¡¯espanyol, elogiada per la cr¨ªtica i premiada, que ja deu estar a punt d¡¯enllestir la immensa tasca de traslladar-la tota a una altra llengua. Ara, en llegir la primera traducci¨® al catal¨¤ de la prosa de l¡¯escriptora russa, un creu que Miquel Cabal pot ser capa? d¡¯¨¨xits semblants.