El dol per la nissaga

Necessita un llibre guardonat amb un premi literari tenir virtuts... liter¨¤ries? La pregunta pot semblar ing¨¨nua, i potser ho ¨¦s: Molts, massa premis recents a Catalunya, permetrien respondre que no. ?s el cas del darrer Prudenci Bertrana, La n¨¦ta d¡¯Adam, una novel¡¤la semiautobiogr¨¤fica de l¡¯escriptora i periodista Patr¨ªcia Gabancho (Buenos Aires, 1952), que ha suposat el seu debut narratiu despr¨¦s d¡¯una dotzena de t¨ªtols de no-ficci¨®, la majoria de tem¨¤tica sobiranista, i un ingent nombre d¡¯articles en diaris. I no ¨¦s que La n¨¦ta d¡¯Adam no tingui temes d¡¯inter¨¨s, ni que estigui mancat d¡¯atractius, ni tan sols que la seva llengua palesi poca riquesa o precisi¨® tenint en compte que l¡¯autora ¨¦s forana per¨° militant en la defensa de la identitat catalana. En tots aquests casos, de fet, es poden trobar arguments per defensar l¡¯obra, fins i tot en algun cas per elogiar-la. El problema, condicionat per l¡¯origen personal de la hist¨°ria, ¨¦s que a La n¨¦ta d¡¯Adam no hi ha ambici¨® creativa, no hi ha joc ni met¨¤fora, no hi ha intencions liter¨¤ries ni elaboraci¨® formal. Com a retrat, com a viv¨¨ncia lleument ficcionada a partir de la mort i el dol per una mare en plena lluita d¡¯her¨¨ncies, l¡¯obra ofereix p¨¤gines estimables. Com a novel¡¤la, en canvi, com a artefacte literari de ficci¨®, ¨¦s d¡¯una grisor que esparvera.

El punt de partida de Gabancho, tenint en compte que el del dol patern ¡ªo matern¡ª ¨¦s un g¨¨nere en ell mateix (qui no en recorda els t¨ªtols respectius de Paul Auster, Philip Roth i David Vann), ja peca d¡¯una certa simplicitat: inspirada en la p¨¨rdua de la pr¨°pia mare, l¡¯autora situa el dol del seu ¨¤lter ego, Ang¨¦lica Goyeneche, a la casa familiar de Buenos Aires al llarg d¡¯una setmana. Mitjan?ant els pivots habituals (objectes, converses, cartes) i sota la m¨ªnima intriga de les baralles familiars amb la cunyada Graciela, l¡¯autora dispara flashbacks a manera de subtrames fins a retratar diverses generacions d¡¯una fam¨ªlia iniciada amb l¡¯Adam del t¨ªtol ¡ªAd¨¢n Rossi¡ª, avi de la mare Bela. Respecte obligat envers l¡¯homenatge familiar, faltaria m¨¦s, entre altres coses perqu¨¨ el rep¨¤s geneal¨°gic permet a Gabancho oferir reflexions suggeridores sobre la hist¨°ria argentina, els moviments juvenils, la vellesa, l¡¯evoluci¨® del paper de la dona o l¡¯emigraci¨® (en aquest cas a Catalunya, tal com ha viscut la mateixa autora). Una altra cosa, per¨°, ¨¦s que en l¡¯arquitectura de la novel¡¤la, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un secret de fam¨ªlia convencional, no hi hagi gaire m¨¦s per ressenyar.

O s¨ª, per¨° no per b¨¦. Perqu¨¨ l¡¯¨²nica gosadia de La n¨¦ta d¡¯Adam, l¡¯¨²nica trangressi¨® en l¡¯aspecte formal que permet trencar la rutina d¡¯unes p¨¤gines massa semblants les unes de les altres, no acaba de rutllar. La trobem als temps verbals, les convencions dels quals es trenquen de forma arbitr¨¤ria i discont¨ªnua al llarg de tot el llibre. A trav¨¦s d¡¯un narrador quasi omniscient focalitzat en la protagonista, Gabancho comen?a la hist¨°ria en present, amb l¡¯arribada d¡¯Ang¨¦lica a la capital (¡°Les llums humides s¡¯estavellen contra el cotxe¡±), per¨° en arribar a la p¨¤gina 16, el temps del relat (¡°Ang¨¦lica est¨¤ atenta...¡±, ¡°Ang¨¦lica mira...¡±, ¡°Ang¨¦lica empeny...¡±) es converteix en passat (¡°va pensar Ang¨¦lica¡±) fins a esde-venir el temps dominant, tot i que en p¨¤gines tan desconcertants com la 21, la 42, la 64-65 o la pen¨²ltima, la 334, l¡¯autora es dedica a anar saltant, sense motiu aparent, del passat al present i viceversa. En alguns moments, com a l¡¯esmentada 334, s¡¯entreveu que la intenci¨® de Gabancho ¨¦s emprar el present per donar vivacitat a l¡¯acci¨®, per¨° bona part dels canvis de temps no responen a aquesta l¨°gica, i en tot cas els moments de transici¨® sovint es trien de forma desafortunada. Quan s¡¯afegeix l¡¯¨²s recurrent del flashback, ob-viant-ne a m¨¦s els plusquamperfets, l¡¯opci¨® desacredita l¡¯aposta per inefica?, i el lector no t¨¦ altre remei que recordar que no tothom pot jugar a fer de Jaume Cabr¨¦, i que en tot cas Gabancho, en ficci¨®, ¨¦s una debutant que encara hauria de polir eines.

Tornem doncs a l¡¯inici, al Prudenci Bertrana. Perqu¨¨ La n¨¦ta d¡¯Adam no ha rebut un Josep Pla, on tamb¨¦ hi entren l¡¯assaig i les mem¨°ries, sin¨® un Bertrana, un premi de novel¡¤la en honor a l¡¯autor de Josafat. Un escriptor que va polemitzar sobre l¡¯abast i l¡¯inter¨¨s del g¨¨nere, tot just fa un segle. Certament, hi ha moltes maneres d¡¯honorar la mem¨°ria.