¡®Catanyol¡¯, la invasi¨® invisible

Quan un llegeix Catanyol.es. El catanyol es cura (Barcanova), de Pau Vidal, ¨¦s f¨¤cil comprendre si el parlem i l¡¯escrivim malament, el catal¨¤. Vidal fa servir el terme catanyol perqu¨¨ ¨¦s la denominaci¨® popular m¨¦s estesa per referir-se a les interfer¨¨ncies del castell¨¤ en el catal¨¤, tot i que el Diccionari de la llengua catalana de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (DIEC) no l¡¯admet. ¡°I tant de bo no l¡¯hagi d¡¯admetre mai: senyal que el llibre ha estat ¨²til¡±.

Aquest singular diccionari recull interfer¨¨ncies del castell¨¤ dels ¨²ltims 30 anys i ho fa amb exemples extrets de la vida real. ¡°Per incre?bles que semblin, no s¨®n inventats sin¨® que els ha escrits o pronunciats alg¨²¡±. Cada entrada mostra l¡¯¨²s incorrecte, l¡¯¨²s correcte i una petita explicaci¨®. Exemples: Tel¨¨fon inal¨¤mbric; ¨²s correcte: Tel¨¨fon sense fils. Qu¨¨ est¨¤ el Lluc?; ¨²s correcte: Qu¨¨ hi ¨¦s el Lluc? La deuta p¨²blica; ¨²s correcte: El deute p¨²blic. T¨¦ l¡¯avantatge que resol dubtes. ¡°Intento, m¨¦s que donar peix, ensenyar a pescar¡±.

El catanyol ¨¦s el catal¨¤ oral o escrit que, a causa de la pres¨¨ncia excessiva de castellanismes, provoca un efecte o b¨¦ de certa comicitat, o b¨¦, cosa m¨¦s greu, d¡¯incapacitat del parlant d¡¯expressar-se correctament, explica Vidal a la introducci¨® de Catanyol.es. Les interfer¨¨ncies m¨¦s evidents s¨®n les de vocabulari, per¨° s¨®n molt menys greus que les sint¨¤ctiques o les morfol¨°giques, creu el fil¨°leg. Tamb¨¦ n¡¯hi ha de fon¨¨tiques i de mel¨°diques.

¡°All¨° que fa m¨¦s mort¨ªfer el catanyol ¨¦s la invisibilitat de la invasi¨®¡±, diu Vidal. Els mitjans de comunicaci¨® s¨®n, en bona part, responsables de la invasi¨®: premsa, diaris gratu?ts, emissores de r¨¤dio, canals privats de televisi¨®, Internet, Twitter¡­ ?s el que Vidal, citant l¡¯escriptor Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, qualifica ¡°d¡¯importacions massives del castell¨¤¡±. ¡°Els mitjans s¨®n creadors de llengua i esbomben qualsevol innovaci¨®¡±. Parla d¡¯un programa de TV3 en el qual, un dia, un jugador de futbol es va referir a un altre dient-li ¡°puto amo¡± o ¡°puto crac¡±, agafant la famosa frase d¡¯un entrenador a un altre. ¡°I, ¨¦s clar, ja s¡¯ha est¨¨s: ¡®puto curro¡¯ i el que vulguis. Puto, en catal¨¤, ¨¦s un mot femen¨ª¡±.

La contaminaci¨® del castell¨¤ far¨¤ que el catal¨¤ mori per falta de llengua" Pau Vidal

¡°Hi ha gent molt poc preparada ¡ªsegueix Vidal¡ª. A la BBC no podrien donar ni mitja not¨ªcia. El problema ¨¦s m¨¦s greu, ¨¦s de cultura, d¡¯haver llegit. La millor recepta ¨¦s llegir, per¨° aquesta opci¨® no ¨¦s considerada¡±.

A Catanyol.es hi predominen els mots i les expressions del llenguatge popular (currar, bronques, menjar-se el marr¨®n), en qu¨¨ ¡°la llengua es mostra m¨¦s receptiva a les innovacions forasteres¡±. Tamb¨¦ hi ¨¦s representat el llenguatge juvenil (pillar, flipar, coloc¨®n). ¡°Est¨¤ sobrevalorat i ¨¦s ef¨ªmer, potser guai ¨¦s la paraula qu¨¨ m¨¦s ha durat... Per als joves, l¡¯idioma de prestigi ¨¦s el castell¨¤¡±.

¡°Estic agobiat; ¨²s correcte: Estic fastiguejat, ratllat, estressat¡±. L¡¯autor admet el verb ratllar, que rebutja el DIEC. ¡°No ¨¦s meu. Surt al Diccionari del catal¨¤ col¡¤loquial, de Jaume Salvany¨¤, que en alguns casos est¨¤ b¨¦ i en d¡¯altres es passa¡±. Vidal no sempre est¨¤ d¡¯acord amb el DIEC. ¡°Pobre diccionari, sempre li toca el rebre. Per a unes coses ¨¦s molt conservador i per a d¡¯altres es passa de modern. Posem el verb follar: ¨¦s un exemple paradigm¨¤tic de submissi¨® a un m¨®n referencial que no ¨¦s el nostre. Un altre cas que els referents espanyols s¨®n bons i els catalans, dolents. Qu¨¨ t¨¦ el verb follar que no tingui cardar?¡±.

Malgrat el t¨ªtol optimista, El catanyol es cura, Vidal ¨¦s m¨¦s aviat pessimista. ¡°Si les circumst¨¤ncies no canvien, el problema de degeneraci¨® del catal¨¤ acabar¨¤ en dissoluci¨®. La contaminaci¨® del catal¨¤ pel castell¨¤ ve de tan lluny i ¨¦s tan intensa que la llengua no es morir¨¤ per falta de parlants sin¨® de llengua¡±.