La forja d¡¯una poeta

Aconseguir que, mitjan?ant les paraules, all¨° m¨¦s senzill esdevingui bell i extraordinari ¨¦s una de les qualitats que distingeixen la intu?ci¨® po¨¨tica. Res m¨¦s normal, per exemple, que l¡¯experi¨¨ncia infantil de fer voltar un tamboret giratori fins que arriba a dalt de tot, el cargol est¨¤ a punt de sortir i el seient es podria separar en dues parts. Als ulls de Marina Tsvet¨¤ieva (Moscou, 1892 - El¨¤buga, 1941), la barra de cargol del seu tamboret de piano als quatre anys, quan la seva mare s¡¯entestava que aprengu¨¦s a tocar l¡¯instrument, era un ¡°coll estriat, que tant recordava el coll plomat d¡¯un gall dindi¡±.

Com aquesta, s¨®n nombroses les evocacions de gran vigor po¨¨tic que trobem en aquest volum, El diable i altres relats, format per ¡°tres proses autobiogr¨¤fiques¡±, com les defineix amb encert Miquel Cabal, responsable de l¡¯acurada edici¨® i traducci¨®, que omple un buit en la migrada bibliografia catalana de Tsvet¨¤ieva, autora russa tardanament reconeguda per¨° que gaudeix ara d¡¯una alta valoraci¨®, i que es mant¨¦ vigent amb recuperacions d¡¯escrits com ara les Cartas del verano de 1926, epistolari amb Rilke i Pasternak publicat per Min¨²scula l¡¯estiu passat.

Una part dels records de Tsvet¨¤ieva, b¨¦ que corresponents a la fi del segle XIX, resulten universals, i els podr¨¤ compartir el lector d¡¯avui ¡ªsi m¨¦s no, el d¡¯una certa edat¡ª: l¡¯olor de naftalina que despr¨¨n la roba vella guardada en un bagul; la mirada doble i perduda cap al sostre de la nena que es distreu en una esgl¨¦sia gla?ada; entelar la tapa del piano, com es fa amb el vidre d¡¯una finestra, per ¡°imprimir nas i boca sobre l¡¯¨°val platejat de l¡¯al¨¨ que s¡¯esfumava corrents¡±; o una tela de pota de gall, amb aquell motiu reiterat de quadrets esbiaixats que ¡°si te¡¯ls mires gaire estona, se t¡¯enterboleix la vista¡±.

Sensacions d'infantesa i el retrat d'un entorn social omplen un vell buit sobre Tsvet¨¤ieva

Per¨° les evocacions de Tsvet¨¤ieva van m¨¦s enll¨¤ de la capacitat de recuperar imatges i sensacions de la primera infantesa. El seu inter¨¨s rau, sobretot, en el viu retrat que fa d¡¯una singular experi¨¨ncia familiar i d¡¯un entorn social i cultural que determinar¨¤ en bona mesura la traject¨°ria de l¡¯autora com a persona i com a artista: una fam¨ªlia ¨¤mplia, amb germanastres i avis dobles (la seva mare es va casar amb un vidu amb fills); la petja constant de la mort, que s¡¯emporta prematurament molts dels membres de la fam¨ªlia; la descoberta primerenca i secreta de la lectura a l¡¯habitaci¨® prohibida de la germanastra Valeria (la mare rebutja i menysprea l¡¯afici¨® de Marina pels llibres, obsedida a convertir-la en el pianista que havia de ser el fill desitjat en comptes del qual va n¨¦ixer Marina); els canvis de resid¨¨ncia i de llengua; els poc afalagadors referents matrimonials, des del pare absent a l¡¯avi Ilovaiski, que no ¨¦s ¡°parent directe¡± (el pare de la primera dona d¡¯Ivan Tsvet¨¤iev), un historiador autoritari i esquerp. Tot un conjunt d¡¯elements que prefiguren i expliquen l¡¯exist¨¨ncia breu i alhora plena de vicissituds de Tsvet¨¤ieva, sotmesa a fortes passions amoroses i culturals, gaireb¨¦ indestriables, i v¨ªctima tamb¨¦ de la tr¨¤gica hist¨°ria russa del segle XX (es va su?cidar al cap de dos anys d¡¯haver tornat a la Uni¨® Sovi¨¨tica, despr¨¦s de 17 anys d¡¯exili).

Moltes refer¨¨ncies liter¨¤ries (oportunament aclarides per les notes del traductor, que ha aconseguit un text fluid i molt llegidor, tasca que no devia ser senzilla) s¡¯encavalquen amb les imatges infantils i amb les prematures agitacions sentimentals de la petita Marina a les p¨¤gines d¡¯un llibre que ens obre la porta al talent d¡¯una escriptora de primer ordre.