Esperan?a Camps, Hopper i les teranyines del capell¨¤ Jaume

Contar liter¨¤riament ¨¦s sempre una combinaci¨®, ni elemental ni gratu?ta, de fets i recursos est¨¨tics. Quan fa uns quants mesos vaig llegir Col¡¤lecci¨® particular (Moll, 2012), vaig creure en una Esperan?a Camps m¨¦s escriptora que mai, m¨¦s compromesa amb la literatura. Poc temps despr¨¦s, la seua darrera novel¡¤la, Naufragi a la neu (Bromera, 2012), em confirma una apreciaci¨® que, segons he constatat en llegir altres papers, compartim un grapat de lectors. Ara, ja ens vindria b¨¦ si aquest esfor?, i els espl¨¨ndids resultats que se¡¯n deriven, tingueren el ress¨° que mereixen, i que no hagu¨¦rem de suportar, repetits fr¨ªvolament, el seguit de llocs comuns amb qu¨¨ de vegades la societat liter¨¤ria retrata els seus autors. La renovaci¨® hauria d¡¯afectar tamb¨¦ els comentaris sobre la literatura que som capa?os de produir. Naufragi a la neu cont¨¦ prou elements per a provocar un di¨¤leg fruct¨ªfer amb els lectors que depasse el fet de la preocupaci¨® de la novel¡¤lista pels problemes de la marginaci¨® social, o simplement introspectiva, dels seus personatges. La riquesa de la seua darrera novel¡¤la consisteix precisament, a m¨¦s de la complexitat formal dels procediments narratius que ja havia iniciat en la nouvelle publicada per Moll, en el marc en qu¨¨ se¡¯ns presenta aquest tractament tem¨¤tic. Hopper, el pintor dels ¡°tristos refugis del desig¡±, segons el poeta Mark Strand, obri i tanca el llibre gr¨¤cies a una ast¨²cia narrativa que, de manera que el lector faria b¨¦ de tenir a l¡¯abast la dona del capell d¡¯ales baixes que viatja sola en un compartiment amb els ulls entre papers i una finestra oblidada (Compartment C, Car 193, 1938). Aquesta pintura de l¡¯artista americ¨¤, el seu ¡°esperit¡±, la soledat que suggereix, l¡¯enigma que demana resposta, marca la senda a trav¨¦s de la qual arribarem a la fi amb la sensaci¨® d¡¯haver assistit a l¡¯intent de furetejar el fons de l¡¯¨¤nima humana. Hopper no ¨¦s ac¨ª un recurs post¨ªs. En una novel¡¤la en qu¨¨ els recursos formals es posen al servei del joc amb els nivells narratius (com en diuen els estudiosos) tampoc no malbaratar¨ªem esfor?os si ens fix¨¤vem en els di¨¤legs de la novel¡¤lista amb el pintor de la soledat, amb el viatge d¡¯anada i tornada des de la ficci¨® amb qu¨¨ Cristina ens presenta el seu desig de canvi, la seua voluntat de ser un personatge nou, fins a la ficci¨® que la pintura reclou o la que Cristina ¨¦s capa? de crear quan d¨®na veu (hist¨°ria dins d¡¯una altra hist¨°ria) a un nou narrador que ens conta la hist¨°ria de Paco el Moix.

¡°L¡¯esperit de Hopper¡± interrogar¨¤ m¨¦s d¡¯una vegada el lector

Arribats ac¨ª, caldria recordar aquell perill de la narrativitat amb qu¨¨, segons Mark Strand, ensopeguem en veure les pintures de Hopper ("Una ombra obscura s¡¯est¨¦n sobre aquestes pintures, i provoca que qualsevol relat que constru?m a partir seu semble sentimental o impertinent"), per¨° precisament per a remarcar que la hist¨°ria imaginada per Camps no pret¨¦n explicar la pintura de Hopper, sin¨® l¡¯¨¤nima de Cristina, agafada al taul¨® que potser la salvar¨¤ del naufragi. Exactament com el protagonista del conte de Merc¨¨ Rodoreda (em sembla que hi ha molta, molta Rodoreda entre les l¨ªnies de l¡¯obra de la menorquina) ¡°La meva Cristina¡±, que ¨¦s tamb¨¦ en aquesta mateixa senda, al moll de la hist¨°ria d¡¯Esperan?a Camps. Potser Hopper ¨¦s tamb¨¦ Rodoreda, ¨¦s la soledat "espessa, vescosa, la soledat no cercada que es posa damunt les parpelles i corca l'esperit", com la defineix la novel¡¤lista de Ciutadella. I en aquest di¨¤leg el lector haur¨¤ d¡¯intervenir perqu¨¨ ¡°l¡¯esperit de Hopper¡± l¡¯interrogar¨¤ m¨¦s d¡¯una vegada i haur¨¤ d¡¯explicar-se per qu¨¨ Cristina se sent finalment, despr¨¦s de l¡¯intent d¡¯esdevenir una persona nova, m¨¦s a prop de l¡¯assortidor solitari de gasolina (una altra pintura de l¡¯americ¨¤: Gas, 1940) que dels capells de feltre, de les calces de seda o d¡¯aquest mateix assortidor sense les herbes altes i reviscolat per l¡¯autovia de quatre carrils tal com el mateix Hopper el present¨¤ anys m¨¦s tard (Four Lane Road,1956).

A onze o dotze anys (ho he llegit en el text que ha preparat per a les p¨¤gines centrals que li dedica el n¨²mero 61 de Car¨¤cters), Esperan?a Camps es va matricular en una acad¨¨mia de mecanografia que tenia muntada el senyor Jaume, un capell¨¤ amb els cabells blancs ¡°que no s¨¦ com va acabar muntant aquell negoci ben ex¨°tic¡±. Dels sostres alt¨ªssims d¡¯aquell local de mecan¨°grafes ¡°penjaven tres o quatre ventiladors d¡¯aspes, que feien companyia a les teranyines tan m¨°bils com inabastables¡±. Una imatge, les teranyines m¨°bils i inabastables, que s¡¯assembla d¡¯all¨° m¨¦s a la intenci¨® de Hopper de contemplar la vida ¨ªntima de l¡¯¨¦sser hum¨¤ com un regne, ampli i divers, que ¡°no es limita a estimular les combinacions de color, forma i disseny¡±. Al capdavall, l¡¯¨¤nima humana, la que la novel¡¤lista i el pintor malden per retratar, t¨¦ m¨¦s a veure amb aquestes teranyines m¨°bils i inabastables que amb colors o paraules definitives.