¡°No comen?o a escriure fins a saber la hist¨°ria de mem¨°ria¡±

Un 20 de maig ¨¦s assaltat el banc secret de diner negre d¡¯uns empresaris xinesos, camuflat en una botiga de roba a l¡¯engr¨°s, al carrer de Trafalgar de Barcelona. Dos dies despr¨¦s, apareix el cap d¡¯una dona al sostre d¡¯un vehicle, al carrer Joan G¨¹ell, a Sants. Sembla una m¨¤scara de carnestoltes. La resta del cos est¨¤ ocult sota un altre cotxe i ¨¦s descobert quan el conductor arrenca. Els Mossos d¡¯Esquadra creuen que es tracta d¡¯una banda llatina, per¨° el veter¨¤ inspector Diego Ca?as, del Cos Nacional de Policia, est¨¤ conven?ut que ¨¦s un cas de xinesos. Aix¨ª comen?a Societat Negra (RBA i La Magrana en catal¨¤), la novel¡¤la amb la qual Andreu Mart¨ªn va guanyar el premi Crims de Tinta que concedeix anualment el Departament d¡¯Interior.

?Existeixen les tr¨ªades a Barcelona? ¡°Oficialment, no. No hi ha cap sent¨¨ncia judicial contra un ciutad¨¤ xin¨¨s a Barcelona. En general, no preocupen gaire les autoritats perqu¨¨ no causen problemes, tot ho fan entre ells, encara que el cas de Gao Ping ¨¦s revelador. Tot surt de la meva febrosa imaginaci¨® a partir d¡¯aquesta pregunta: si hi ha tr¨ªades a Par¨ªs, Londres o Amsterdam, per qu¨¨ no n¡¯hi ha a Barcelona?¡±.

Es parla des de fa temps a Catalunya de les m¨¤fies xineses, de la velocitat amb qu¨¨ obren negocis, de si fan llargues jornades de treball, de si s¨®n explotats per compatriotes, d¡¯extorsi¨®, joc i prostituci¨®. ¡°Es parla molt, per¨° hi ha fets reals: al port de Barcelona arriben 5.000 contenidors cada dia, dos milions a l¡¯any. Aix¨° ¨¦s molt moviment¡±. ¡°La novel¡¤la negra defineix la societat, i aix¨° ¨¦s el que he provat de fer¡±.

En alguns moments, Societat Negra sembla una cr¨°nica period¨ªstica. Andreu Mart¨ªn (Barcelona, 1948) explica que s¡¯ha documentat molt¨ªssim sobre les m¨¤fies xineses i tamb¨¦ sobre les bandes llatines, un altre dels eixos de la novel¡¤la, tot i que els Mossos les denominen Nous Grups Juvenils Organitzats i Violents. ¡°Hi ha molta prevenci¨® contra el racisme i en aix¨° els Mossos s¨®n molt rigorosos¡±. Encara que en la novel¡¤la no surten gaire ben parats. No estan a l¡¯altura, i tenen massa idealisme i una obedi¨¨ncia cega. Els falta cinisme, diu el veter¨¤ policia Ca?as. ¡°?s l¡¯opini¨® d¡¯un policia nacional que, com les d¡¯altres personatges, no ¨¦s necess¨¤riament la meva. Hem desconfiat de la policia durant la dictadura, per¨° no en la democr¨¤cia, encara que hi ha excepcions, com en tot¡±.

¡®Societat Negra¡¯ va guanyar el premi Crims de Tinta, que concedeix Interior

Societat Negra t¨¦ dos personatges protagonistes, l¡¯inspector Diego Ca?as i el seu confident Liang, un xin¨¨s-catal¨¤, encara que t¨¦ tres veus narratives. ¡°El narrador que ens d¨®na la visi¨® de Ca?as, un narrador omniscient que ho sap tot, i Liang, que parla en primera persona¡±. Des d¡¯aquest punt central, que ¨¦s l¡¯atracament al banc secret xin¨¨s, la novel¡¤la avan?a i retrocedeix, per¨° com en cercles conc¨¨ntrics, en qu¨¨ apareixen les visions dels fets de Ca?as, de Liang, dels Mossos i de la Policia Nacional, i el lector es veu atrapat en un saludable vertigen.

¡°Aquesta estructura respon a una estrat¨¨gia: no comen?o a escriure fins a saber-me de mem¨°ria la novel¡¤la. Ho he fet amb aquesta, que no arriba a les 300 p¨¤gines, i ho vaig fer amb Cabaret Pompeya, de 600. Quan ja em s¨¦ la hist¨°ria, decideixo com la plantejo. Si ho hagu¨¦s fet per ordre cronol¨°gic hauria sigut avorrida i li faltaria passi¨®¡±.

Ca?as ¨¦s membre de la Policia Nacional des de fa m¨¦s de 30 anys i t¨¦ una vida personal molt complicada. La seva filla de 15 anys, ¡°salvatge i insubordinada¡±, s¡¯escapoleix de casa i la seva dona est¨¤ a punt de l¡¯atac de nervis. Pateix la doble pressi¨® de la seva dona i dels seus caps, que a la vegada estan pressionats pels pol¨ªtics. En aquest aspecte, Societat Negra recorda les millors novel¡¤les d¡¯Andreu Mart¨ªn, com per exemple Pr¨®tesis, Por amor al arte, El d¨ªa menos pensado i, entre d¡¯altres, Aprende y calla, en les quals l¡¯enorme pressi¨® que de vegades pateixen els ciutadans provoca esclats brutals de viol¨¨ncia.

Liang ¨¦s molt diferent de Ca?as. ¡°Reconec que ¨¦s el personatge mimat de la novel¡¤la. ?s un xin¨¨s-catal¨¤ amb m¨¦s vocaci¨® de xin¨¨s que de catal¨¤. En realitat, es diu Juan Fern¨¢ndez, va n¨¦ixer a Hong Kong i ¨¦s fill d¡¯un espanyol i una xinesa. Vol practicar el budisme zen que ha llegit en els llibres i resulta poc ortodox¡±. ?s un xivato que es creu important, per¨° es conven? que el que fa ¨¦s pel b¨¦ dels xinesos explotats i extorquits. No vol enamorar-se de la fascinant Pei Lan, per¨° se n¡¯enamora. No vol tenir tirada al futur ni als diners, per¨°...

Andreu Mart¨ªn recupera els seus millors ingredients: viol¨¨ncia, sexe, corrupci¨®. Un passeig molt interessant per Barcelona, des de l¡¯Eixample fins a Sants i la Vila Ol¨ªmpica, i per Santa Coloma de Gramenet, on dels 125.000 habitants, 24.000 s¨®n estrangers. I, el m¨¦s important, una intriga molt versemblant. Narra molt b¨¦ el m¨®n dels delinq¨¹ents, dels policies, dels Mossos, dels jutges i dels pol¨ªtics.