Entre Volter¨¤ i Amsterdam

Isabel-Clara Sim¨® (Alcoi, 1943) celebra el seu setant¨¦ aniversari amb una novel¡¤la que t¨¦ per escenari un poble nou, que es diu Volter¨¤, on transcorre una hist¨°ria una mica misteriosa que pot ser una met¨¤fora o s¨ªmbol d¡¯alguna cosa. Per l¡¯autora ho ¨¦s, per¨° ¡°aix¨° no vol dir que ho crega el lector¡±, cadasc¨² ha de decidir de qu¨¨ ¨¦s met¨¤fora. La primera cosa que passa pel cap, pel que fa al nom, ¨¦s el temps verbal itali¨¤ volter¨¤, per¨° l¡¯escriptora alcoiana assegura que el topon¨ªmic no fa refer¨¨ncia conscient a cap cosa. Ni a Voltaire? ¡°Voltaire m¡¯agrada molt¡±, diu, ¡°per¨° no¡±.

Hi ha tants personatges secundaris interessants a Volter¨¤, entre el poble i els habitants, que l¡¯un i els altres podrien ser el germen d¡¯una s¨¨rie televisiva, o d¡¯un thriller cinematogr¨¤fic simb¨°lic, cosa que l¡¯autora no t¨¦ al cap. Per¨° est¨¤ de bon humor i fa broma amb la possibilitat de buscar un productor nord-americ¨¤, ara que est¨¤ a punt d¡¯anar-se¡¯n a Nova York a celebrar el seu aniversari, i apunta: ¡°Jo crec que l¡¯escriptor de la meitat del segle xx en?¨¤ ¨¦s un escriptor cinematogr¨¤fic, perqu¨¨ hem vist tant de cine que descrivim els gestos que ell fa amb el cap, o que ella es gira i porta aqu¨ª no s¨¦ qu¨¨¡±, diu molt expressiva, com ¨¦s ella, insinuant aqueixos gestos. ¡°?s a dir, que descrivim el moviment com no ho feien els nostres antecessors, i aix¨° passa perqu¨¨ hem vist molt de cine¡±.

A difer¨¨ncia de l¡¯obra anterior, Un tros de cel, en qu¨¨ va admetre que els personatges podien haver-se desenvolupat m¨¦s, Els invisibles ¨¦s unanovel¡¤la tancada, afirma l¡¯autora, ¡°perqu¨¨ la reflexi¨® final destrueix tot l¡¯univers que acabes de crear i no pots continuar¡±. Cosa gens estranya, perqu¨¨ diu que ¡°els finals feli?os s¨®n una porqueria¡±. Tamb¨¦ ¨¦s cert que escriure el llibre li va ocupar molt m¨¦s temps. ¡°Tinc dues classes de novel¡¤les, de curta durada i de llarga¡±, aclareix, ¡°i Els invisibles ¨¦s d¡¯aquestes ¨²ltimes¡±, ratifica. ¡°D¡¯all¨° que se¡¯n diu literatura de g¨¨nere, en faig simult¨¤niament mentre escric una novel¡¤la d¡¯aquestes de quatre o cinc anys i, mentrestant, faig una novel¡¤la juvenil o del g¨¨nere que siga. ?s una manera d¡¯evitar que la novel¡¤la ¡°acabe menjant-se¡± la creadora, perqu¨¨ ¨¦s un proc¨¦s ¡°obsessiu¡±.

La llarga durada s¨®n 270 p¨¤gines que arranquen amb la desaparici¨® d¡¯una xiqueta de quatre anys, aqueixa mena de coses que, nom¨¦s de pensar-hi, aterreix els pares. Per¨° el final ¨¦s la part m¨¦s sorprenent, diu la mateixa autora, per la manera com es resol la situaci¨®, tant des del punt de vista argumental com, sobretot, des del punt de vista de la t¨¨cnica narrativa.

Isabel-Clara Sim¨® ha fet una altra cosa per celebrar el seu aniversari. Ha estrenat editorial. Els invisibles ix amb Amsterdam Llibres, una filial d¡¯Ara Llibres que, amb cinc anys de vida, aposta per la narrativa, per la ficci¨®. Alguna ra¨® deu haver-hi per a canviar d¡¯editorial. ¡°He volgut demostrar-me a mi mateixa que s¨®c lliure. Ning¨² no t¨¦ l¡¯exclusiva meua¡±, afirma rotundament, amb tot el respecte per les seues editorials anteriors, com 62 o Columna. ¡°Quan trobes una editorial tan auda? i tan neta i tan din¨¤mica com aquesta, et trobes en bones mans¡±, justifica, i afig que l¡¯editora Izaskun Arretxe i ella es van ¡°caure b¨¦¡± quan es van con¨¦ixer. Un enamorament editorial, en suma. De fet, en fan la presentaci¨® a Val¨¨ncia juntes i parlant animadament entre elles.

Per Arretxe l¡¯acte ¨¦s important: ¡°Volia que f¨®ra la primera de moltes presentacions i de moltes vegades que vingu¨¦rem aqu¨ª¡±, i vol trencar la idea d¡¯un ¡°mercat ling¨¹¨ªstic dividit¡±. ¡°Per a nosaltres ¨¦s un regal poder publicar aquesta novel¡¤la d¡¯Isabel¡±, diu l¡¯editora amb refer¨¨ncia a ¡°una obra redona, fresca, potent, ben escrita i que deixa molt bon gust de boca¡±, rosari adjectival davant del qual l¡¯autora exclamava: ¡°Uf!¡±, agraint les amoretes de l¡¯editora, perqu¨¨ els autors s¨®n ¡°tots molt vanitosos¡± i ning¨² sol dir-los que s¨®n magn¨ªfics. ¡°Quan ens ho diuen, uf, descanses una mica, perqu¨¨ ho necessitem com l¡¯aire que respirem¡±, confessa la destinat¨¤ria dels compliments.

Volter¨¤ ¨¦s un poble imaginari, recalca Sim¨®, on viu alguna gent ¡°molt not¨°ria¡± i invisible, que est¨¤ travessat per una carretera ¡°fat¨ªdica¡±. A ella li agradaria que ¡°el lector interpret¨¦s la invisibilitat, i no que jo li ho donara mastegat¡±, perqu¨¨ considera el lector ¡°un creador¡±. Com a lectora mateixa, ella ¨¦s molt expl¨ªcita: ¡°D¡¯invisibilitat en tenim les dones al llarg de la hist¨°ria, els treballadors o les classes subalternes, que diu Raimon, les nacions que no tenim Estat¡±. En resum, els invisibles s¨®n ¡°molt¨ªssima gent¡±, perqu¨¨ la visibilitat ¡°se l¡¯emporten unes elits molt tancades i molt petites¡±, m¨¦s encara, ¡°l¡¯elit d¡¯una elit¡±. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s tr¨¤gica. ¡°Els altres no existim¡± i per aix¨° ¡°quan escrivim la hist¨°ria est¨¤ plena d¡¯invisibles¡±.

Per qui subscriu, el paradigma de la invisibilitat rauria en la dona que es desconjunta els bra?os en subjectar la filla que cau pel celobert, utilitzant una descripci¨® suau, perqu¨¨ la liter¨¤ria ¨¦s tr¨¤gica, brillant, commovedora i mil¡¤lim¨¨trica. En la societat nostra, el cas recorreria els programes de televisi¨®, les p¨¤gines dels diaris i seria alguna cosa m¨¦s que ¡°un clica, clica¡± en Internet. Per¨°, per una ra¨®, trivial, no passa res i l¡¯¡°hero?na¡± continua invisible.

Encara que ha fugit ¡°tota la vida de dues coses, la novel¡¤la autobiogr¨¤fica¡±, d¡¯una banda, i ¡°la novel¡¤la convertida en una apologia d¡¯una ideologia¡±. Per aix¨° no ha escrit ¡°mai cap novel¡¤la feminista ni independentista¡±, assegura, tot i que els seus lectors ¡°diuen que s¨ª que s¨®n feministes i independentistes¡±, cosa que Isabel-Clara Sim¨® acull ¡°amb tot el respecte per la seua interpretaci¨®¡±. Una altra cosa ¨¦s el seu comprom¨ªs pol¨ªtic, que la va dur a ser candidata de Solidaritat Catalana, malgrat no tenir ¡°gens de vocaci¨® pol¨ªtica¡±, perqu¨¨ ho considerava ¡°un projecte pol¨ªtic extraordin¨¤riament bo¡±. Fa un any parlava de les perspectives ¡°molt m¨¦s positives¡± que tenia respecte de ¡°la llibertat del nostre poble¡±, per¨° ara es reconeix ¡°una mica decebuda del fet que siguem tan covards, en plural¡±. Al cap d¡¯un any es confessa ¡°bastant m¨¦s pessimista¡±.