Els estrats profunds de l¡¯imaginari de S¨°ria

Enric S¨°ria escriu i publica la seua poesia amb comptagotes. ?s un poeta sense presses, que pesa amb rigor els versos i nom¨¦s els d¨®na per conclosos quan ja esdevenen imprescindibles en el seu imaginari po¨¨tic. Diem aix¨° perqu¨¨ entre el dens Instant etern, del 1999, i Arqueologia han passat ben b¨¦ tretze anys. Tota una eternitat que justifica, per b¨¦ que es mantinga la seua empremta, que hi apareguen nous cercles i neguits. Si en el llibre precedent es respirava amplitud i obertura, tot i una mirada cada vegada m¨¦s esc¨¨ptica, en qu¨¨ per a la vida i el vers ¡°no hi ha respir / ni tan sols a saber-ho¡±; ara, en canvi, el per¨ªmetre s¡¯estreny i el poeta se sent m¨¦s a la intemp¨¨rie: D¨¦u ¨¦s absent i la vida ¨¦s un desert multiplicat on no hi ha cap altra possibilitat que la solitud de l¡¯home, si m¨¦s no en un cert sentit, i on no hi ha cap paraula que la conjure. Ja ho hem confessat: la mort i les ombres dels morts travessen el llibre. No exclusivament, per¨° s¨ª que el tallen, i configuren la mirada sobre la vida.

El t¨ªtol d¡¯Arqueologia aporta tot un ventall d¡¯indicis. D¡¯entrada, implica que a partir de vestigis, de records personals i literaris ens immergim en la vida de l¡¯home, en els distints estrats de l¡¯exist¨¨ncia del poeta que assumeix el protagonisme del llibre. Excavar significa explorar, descobrir coses que no es coneixien o trobar-ne arestes no ateses en altres moments. Certament, en ¡°Conjectura¡±, un poema magn¨ªfic, diu que les paraules no descobreixen res de nou, que no s¨®n armes ni f¨¤rmacs; nom¨¦s paga la pena provar ¡°de dir el que ens passa, per si li importa a alg¨² / (perqu¨¨ volem la llum, per¨° tamb¨¦ la dansa, / la dansa en companyia), sense cap motiu, / amb una furiosa aplicaci¨® / com si fos necessari, ara i ac¨ª¡±. Precisament l¡¯obsessi¨® d¡¯aqueixa llum ¨¦s el que impulsar¨¤ a mirar el seu interior i en el passat. Si es capfica a mirar cap a dins ¨¦s perqu¨¨ confia que repelar el pinyol de la pr¨°pia existencia servisca per confirmar o veure angles diferents que obliga el fuet del temps.

En una perspectiva semblant, podr¨ªem situar l¡¯ull detectivesc i la picola arqueol¨°gica de S¨°ria vers la tradici¨® liter¨¤ria, a partit de la qual ens mostra algunes peces clau del seu museu imaginari. Tot el llibre ¨¦s una madeixa de di¨¤legs a m¨²ltiples bandes, per¨° ¨¦s en la primera part, anomenada ¡°Museu¡±, que s¡¯escenifica ¡ªen aquest punt¡ª el seu ideari est¨¨tic.

Hi trobarem variacions, inspiracions i versions de poesia xinesa, d¡¯epitafis cl¨¤ssics, de refer¨¨ncies b¨ªbliques, de versions de Shelley o Khayyam. Ac¨ª aposta per la brevetat, en tot un joc de for?a per a encabir pensament d¡¯alta graduaci¨® en formes sint¨¨tiques pures com s¨®n els haikus i les tanques.

En la primera part la brevetat eleva les reflexions. Els principis s¡¯aprimen i no cal deixar-se endur sin¨® pels vents de la vida, de la manera com ho fan les fulles que no ¡°entenen l¡¯oracle que mormola¡±. En aquesta circumst¨¤ncia nom¨¦s es pot fer ¨²s del mot, si un hi gosa. Amb la mort sol apar¨¦ixer un brot de vida. I un no sap si ¨¦s ¡°temeritat o crit: emblema indesxifrable¡±. A poc a poc van apareixent escletxes: encara que el cel siga implacable, no ¡°hi ha cap mot in¨²til¡±. El temps ho engul tot, per¨° ¡°el somni que fou nostre / i que no viurem mai¡±, aquest miracle mai no ser¨¤ anul¡¤lat.

¡°Ll¨¤ntia votiva¡±, la segona part, ja implica obertura, pel que comporta el t¨ªtol d¡¯oferiment o vot a persones estimades. Ac¨ª hi ha una actitud m¨¦s activa, com ara la voluntat de ¡°multiplicar els malentesos¡±, perqu¨¨ a trav¨¦s de l¡¯error ¡°transmuta la impostura dels mots¡± a fi que pugen ser el suport d¡¯una cosa tan insegura com el nom ¡°esperan?a¡±. En aquest apartat ens situem en el rebombori de la vida, ja que sota el desficaci s¡¯arrecera la ¡°llum¡±. Ara els poemes, m¨¦s narratius, projecten situacions concretes, relacionades o no amb la perip¨¨cia vital de poeta. Lligades a la seua persona hi ha els records de les odissees d¡¯iniciaci¨® abans de deixar l¡¯adolesc¨¨ncia i viatjar al mon vast dels adults. Un altre record representatiu ¨¦s la descoberta de la carn, un imperi omn¨ªvor que tot ho aboleix, i que mai no s¡¯assacia. ?s el comen?ament dels problemes. A mesura que llegirem els poemes hi veurem situacions emblem¨¤tiques, i no pot faltar en la vida d¡¯una jove ¡°que en l¡¯acte d¡¯oferir-se / habite l¡¯alegria¡±. Un altre poema extraordinari ¨¦s sobre el per¨ªode estrany de la joventut trenat en llargs interrogants, ple de perplexitat i contradiccions.

Tot pot ser fr¨¤gil i voluble, per¨° se¡¯n salven alguns amors, perqu¨¨ ¡°els vots mai exigits vinculen sempre¡±. S¨®n esborronadors els poemes que parlen de l¡¯acompanyament final dels familiars moribunds i dels lligams estrets i inquietants amb els absents estimats. Encara ens en deixem coses, per¨° amb el que hem dit ja n¡¯hi ha prou per a comprendre la tensi¨® i la tirada amb qu¨¨ Enric S¨°ria toca ¨¤mbits poc habituals i els basteix amb perspectives i angles gens gastats. I que cisella amb vers poli¨¨dric, un ritme ben modulat i unes imatges afortunades. El lector gaudir¨¤ amb bons poemes i moments que posen la pell de gallina.